Angrboda
Anguerboda o Angurboda[1] (en norrè Angrboða 'la qui porta el dolor')[2][3] és una ètun (més acuradament, una guiga 'geganta') de la mitologia nòrdica.
Aparicions
[modifica]Edda Poètica
[modifica]És esmentada en l'Edda poètica en la Völuspá (estrofes 40-41)[4] com a mare de Fènrir amb Loki. Anguerboda també és mare dels altres dos fills monstruosos de Loki: la serp Iormungand i Hel, la guardiana de l'inframón. Molts cops se l'ha equiparada amb Iárnvidia, «la del bosc de Ferro (Járnvid)», que s'esmenta en la llista de dones-troll en el Nafnaþulur de Snorri.
Edda Prosaica
[modifica]Al capítol 13 de Gylfaginning, Snorri fa una explicació en prosa d'aquestes estrofes, que segons la traducció de Bredeur és: «Una bruixa habita a l'est de Midgard, al bosc de Járnvid: en aquest bosc habiten dones-trol que són conegudes com a Iárnvidjur ('dones de Járnvid'). La vella bruixa té molts gegants per fills, i tots sota l'aparença de llops; i d'aquest lloc surten els llops. El refrany diu així: que d'aquesta raça n'esdevindrà un que serà el més fort de tots, el que és anomenat «Gos que caça la lluna» (Mánagarm); s'omplirà amb tota la carn de totes les persones que morin, i s'empassarà la lluna, i ruixarà amb sang el cel i tots els refugis; i per això el sol en perdrà la brillantor, i els vents s'inquietaran i rugiran a cada costat.»[5]
És possible que el «Gos que caça la lluna» es refereixi a Hati o Escol (Sköll), els fills de Fènrir.
Referències
[modifica]- ↑ Casas, Quim «Loki: de la mitologia nòrdica a la vinyeta de la mà de Stan Lee». El Periòdico, 08-06-2021.
- ↑ Riutort i Riutort, Macià. «Íslensk-Katalónsk Orðabók XV - Diccionari islandès-català XV». [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ «El Projecte de lèxic germànic (anglès)». Error de citació: Paràmetre «<ref» no vàlid a l'etiqueta
<ref>. Els paràmetres admesos són: dir, follow, group, name. - ↑ Sturluson, Snorri; Bellows, Henry A. (trad.). «Völuspá, estrofas 40-41». A: The Poetic Edda (en anglès).
- ↑ Sturluson, Snorri; Brodeur, Arthur Gilchrist(trad.). «capítol 13». A: Gylfaginning (en anglès). Londres: The American-Scandinavian Foundation & Oxford University Press, 1916.