Archaeopteris
 Archaeopteris hibernica  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Progymnospermopsida |
| Ordre | Archaeopteridales |
| Família | Archaeopteridaceae |
| Gènere | Archaeopteris |
.svg){kind=icon}
Archaeopteris és un gènere de plantes extintes del Devonià i Carbonífer classificat (avui en dia) dins del grup de les Progimnospermòpsides. Tenia una aparença similar a la dels arbres del grup de les gimnospermes actuals, amb fulles semblants a la de les falgueres.[1]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser descrit per John William Dawson el 1871. El nom ve de l'antic grec: ἀρχαῖος (archaīos, "antic"), i πτέρις (ptéris, "falguera").
Archaeopteris va ser classificada com una falguera fòssil durant prop de 100 anys. Paral·lelament, el 1911, el paleontòleg rus Mikhail Dimitrievich Zalessky va descriure un nou tipus de fòssil d'un tronc petrificat de la zona de Donetsk (Ucraïna), amb el nom de Callixylon, on va reconèixer certes similituds amb la fusta de les coníferes vivents. Aviat es va comprovar que les falgueres del gènere Archaeopteris sovint apareixien associats amb fòssils de Callixylon.
Als anys 60 del segle xx, el paleontòleg Charles B. Beck va poder demostrar que els troncs fòssils de Callixylon i les fulles d'Archaeopteris eren part de la mateixa planta. Una planta amb una barreja de caràcters que no existeix en cap espècie vivent, una connexió ancestral entre les gimnospermes i els pteridòfits.
El gènere Archaeopteris pertany a l'ordre de les Archaeopteridales i la família de les Archaeopteridaceae. No s'ha de confondre amb el nom científic del primer ocell emplomallat, conegut com Archaeopteryx. En aquest cas ens referim a l'aspecte semblant a una fulla de falguera de la fronda d'aquests arbres.[2][3]
Relació amb els espermatòfits
[modifica]Archaeopteris és membre d'un grup de plantes llenyoses amb espores lliures anomenades progimnospermes que s'interpreten com a avantpassats llunyans de les [[|gimnosperma|gimnospermes]]. Archaeopteris es reproduïa alliberant espores en lloc de produir llavors, però algunes de les espècies, com Archaeopteris halliana, eren heterospòries, produint dos tipus d'espores. Es creu que això representa un pas primerenc en l'evolució de les plantes vasculars cap a la reproducció per llavors,[4] que va aparèixer per primera vegada en el grup de gimnospermes més primerenc i extingit fa temps, les falgueres amb llavors Pteridospermatòfits (Pteridospermatophyta). Les pinòpsides coníferes o Pinophyta són una de les quatre divisions de gimnospermes existents que van sorgir de les falgueres amb llavors durant el període Carbonífer.
Descripció
[modifica]
A. halliana
A. macilenta
A. notosaria
_twigs_and_leaves.jpg)
Els arbres d'aquest gènere solien créixer fins als 24 m d'alçada[5] amb un fullatge frondós que recordava algunes coníferes. Les grans frondes semblants a les falgueres eren denses amb folíols o pinnes en forma de ventall. Els troncs d'algunes espècies superaven els 1,5 m de diàmetre. Les branques es disposaven en espiral i hi havia una estípula forquilla a la base de cada branca.[5] Dins d'una branca, els brots frondosos estaven disposats oposadament en un sol pla. A les branques fèrtils, algunes de les fulles eren substituïdes per esporangis (càpsules d'espores).
Altres adaptacions modernes
[modifica]A més del seu tronc llenyós, Archaeopteris posseïa altres adaptacions modernes a la intercepció de la llum i potser també a l'estacionalitat. El gran paraigua de frondes sembla haver estat força optimitzat per a la intercepció de la llum a nivell de la capçada. En algunes espècies, les pínnules tenien una forma i una orientació per evitar que s'ombregessin mútuament. Hi ha proves que frondes senceres es desprenien juntes com a unitats úniques, potser de forma estacional com el fullatge caducifoli modern o com els arbres de la família dde les cupressàcies (Cupressaceae).
La planta tenia zones nodals que haurien estat llocs importants per al desenvolupament posterior d'arrels i branques laterals. Algunes branques eren latents i adventícies, similars a les produïdes pels arbres vius que finalment es converteixen en arrels. Abans d'aquesta època, les arrels rizomatoses i poc profundes havien estat la norma, però amb Archaeopteris es van desenvolupar sistemes d'arrels més profunds que podien suportar un creixement cada cop més alt.
Hàbitat
[modifica]L'evidència indica que Archaeopteris preferia els sòls humits, creixent a prop dels sistemes fluvials i en boscos de planes inundables. Hauria format una part important de la vegetació de la capçada dels primers boscos. Parlant de la primera aparició d'Archaeopteris a l'escena mundial, Stephen Scheckler, professor de biologia i ciències geològiques a l'Institut Politècnic de Virgínia, diu: "Quan va aparèixer [Archaeopteris], ràpidament es va convertir en l'arbre dominant a tota la Terra. A totes les zones terrestres habitables, totes tenien aquest arbre".[6] Fins i tot s'ha descrit la presència d'una espècie, Archaeopteris notosaria, dins del que aleshores era el Cercle Polar Antàrtic: es van identificar fulles i estructures fèrtils al lagerstätte de Waterloo Farm, en el que ara és Sud-àfrica.[7]
Scheckler creu que Archaeopteris va tenir un paper important en la transformació del seu entorn."Les seves restes alimentaven els rierols i van ser un factor important en l'evolució dels peixos d'aigua dolça, el nombre i les varietats dels quals van augmentar de manera exponencial en aquell moment, i van influir en l'evolució d'altres ecosistemes marins. Va ser la primera planta a produir un extens sistema d'arrels, per la qual cosa va tenir un profund impacte en la química del sòl. I un cop que aquests canvis en l'ecosistema van succeir, van canviar per sempre. Va ser una cosa puntual."[8]
Amb un aspecte semblant a un arbre de Nadal amb la part superior pesada, Archaeopteris podria haver jugat un paper en la transformació del clima de la Terra durant el Devonià abans d'extingir-se en un curt període de temps a principis del període Carbonífer.
Referències
[modifica]- ↑ Tormo Molina, Rafael. «Archaeopteridales» (en castellà). plantasyhongos.es/. [Consulta: 4 març 2025].
- ↑ Beck, CB «The identity of Archaeopteris and Callixylon» (en anglès). Brittonia, 12, núm. 4, 1960, p. 351–368. Bibcode: 1960Britt..12..351B. DOI: 10.2307/2805124. JSTOR: 2805124.
- ↑ Beck, CB «Reconstruction of Archaeopteris and further consideration of its phylogenetic position» (en anglès). American Journal of Botany, 49, núm. 4, 1962, p. 373–382. DOI: 10.2307/2439077. JSTOR: 2439077 [Consulta: 27 abril 2026].
- ↑ Bateman, R.M.; Dimichele, W.A. «Heterospory - the most iterative key innovation in the evolutionary history of the plant kingdom» (en anglès). Biological Reviews of the Cambridge Philosophical Society, 69, núm. 3, 1994, p. 345–417. Arxivat de l'original el 15 d'abril de 2012. DOI: 10.1111/j.1469-185x.1994.tb01276.x [Consulta: 27 abril 2026].
- 1 2 Beck, C. «Reconstructions of Archaeopteris, and further consideration of its phylogenetic position» (en anglès). American Journal of Botany, 49, núm. 4, 1962, p. 373–382. DOI: 10.1002/j.1537-2197.1962.tb14953.x. JSTOR: 2439077.
- ↑ Nix, Steve. «Archaeopteris - The First "True" Tree» (en anglès), 29-03-2017. [Consulta: 27 abril 2026].
- ↑ Anderson, H. M.; Hiller, N. ; Gess, R. W. «Archaeopteris (Progymnospermopsida) from the Devonian of southern Africa» (en anglès). Botanical Journal of the Linnean Society, 117, 1995, p. 305–320 [Consulta: 27 abril 2026].
- ↑ «Earliest Modern Tree Lived 360-345 Million Years Ago» (en anglès). ScienceDaily. Virginia Tech, 22-04-1999 [Consulta: 27 abril 2026].
Vegeu també
[modifica]
