Chardonnay
 |
Per a altres significats, vegeu «Chardonnay (Saona i Loira)». |
 | |
| Color de la pell | Blanc |
|---|---|
| Altres noms | Aubaine, beaunois, gamay blanc, melon blanc |
| Origen | França i Itàlia  |
| Principals regions | Tot el món |
| Vins notables | Chablis, borgonya blanc, xampany, franciacorta italià |
| Sòl ideal | Guix, calcària |
| Perills | Millerandage, oïdi, gelada i coulure |
| Número VIVC | 2455 |
| Característiques del vi | |
| Clima fred | Magre, cruixent, molt àcid |
| Clima mig | Mel, fruita tropical |
El chardonnay és una varietat de cep blanca. Una varietat de raïm de pell verda usada per a fer vi blanc. És originària de la regió vitícola de Borgonya, a l'est de França, però creix a tot arreu on es produeix vi, des d'Anglaterra fins a Nova Zelanda. Per a regions vitícoles noves i en desenvolupament és vist com un «ritu de pas» i com una fàcil entrada en el mercat internacional del vi.[1]
El raïm és menut i el gra és petit, esfèric, de pell groga i fina que el fa fràgil. La brotada i maduració primerenca resultant sensible a les gelades. S'adapta bé a diferents tipus de sòls que no siguin humits.
El raïm chardonnay és molt neutral, amb molts dels sabors comunament associats amb el raïm i els que deriven del terrer i del roure. És vinificada en estils molt diferents, des dels vins magres i nítidament minerals de Chablis (França) als vins del Nou Món amb roure i amb notes de fruites tropicals. En climes freds (com la regió francesa de Chablis i la AVA Els Carners de Califòrnia), la chardonnay tendeix a tenir un cos de mitjà a lleuger, una notable acidesa i sabors de pruna verda, poma i pera. En localitzacions càlides (com les Adelaide Hills, la península Mornington a Austràlia i les regions de Gisborne i Marlborough a Nova Zelanda) els sabors es converteixen en més cítrics i a meló i préssec mentre que en localitzacions molt càlides (com la AVA Costa Central de Califòrnia) apareixen més notes de figa i fruites tropicals com la banana i el mango. Vins que han passat per la fermentació maloláctica tendeixen a tenir una acidesa més baixa i sabors de fruites amb una sensació més mantegosa en la boca i notes d'avellana.[2][3]
És possible que la varietat hagi sorgit d'un creuament antic amb el pinot noir. De fet també es coneix com a pinot blanc i a Austràlia com pinot chardonnay.
A diferència d'altres varietats viníferes, té una tendència a la mutació produint uns vins amb característiques variables segons cada regió vitícola. Típicament el vi varietal de raïm chardonnay és de color blanc de palla, sec, amb cos, fruitós i elevada acidesa. Pot envellir en fusta adquirint una aroma característica de mantega i avellana. És la varietat principal utilitzada en l'elaboració del xampany i altres vins escumosos francesos.
Origen i etimologia
[modifica]El chardonnay és originari de la regió francesa de la Borgonya i pren el nom del poble francès de Chardonnay (Saona i Loira), on ja s'esmenta el cultiu de la vinya en el segle x. Si el nom romà del poble era Cardonacum (un lloc on creix cards, chardon en francès), aquest va evolucionar en chardonay i el cep es coneixia com chardenet, chaudenet o chardenay fins que el Congrés d'Ampelografia de Chalon-sud-Saône de 1896 va fixar el nom actual. Uns estudis científics recents han permès establir la genètica de la chardonnay com el resultat de l'encreuament per pol·linització entre la pinot noir i la ja desapareguda gouais blanc, uns ceps més antics que existien a Borgonya abans de la chardonnay.[4][4]
És una varietat que s'ha estès a les principals regions vitícoles anomenades del nou món: Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Argentina, Xile i Califòrnia; a més d'Itàlia i Espanya. El vi de chardonnay és força apreciat sobretot als Estats Units.
És una varietat introduïda recentment a Catalunya, Mallorca i València, on s'ha adaptat perfectament i s'utilitza com a varietat millorant en els cupatges de vins blancs amb varietats tradicionals. El chardonnay és una de les varietats autoritzades a la majoria de les denominacions d'origen d'aquestes regions vitivinícoles, inclosa la DO Cava encara que com a varietat secundària.El 2002 al Penedès hi havia 1000ha de chardonnay i 1200ha de cabernet.[5]
Un pic de popularitat a la fi dels anys 1980 va donar lloc a una reacció sobre aquest vi que va fer veure al raïm amb un component negatiu per la globalització del vi. No obstant això, continua sent una de les varietats de raïm més àmpliament plantades, amb unes 160000 hectàrees al voltant del món. Es troba només després de la airén en la llista de raïm blanc de vi més plantades. Està plantada en més regions vitícoles que qualsevol altre raïm, incloent la cabernet sauvignon.[6][7]
Referències
[modifica]- ↑ Jancis Robinson. Jancis Robinson's Wine Course, Tercera edición. Abbeville Press, 2003, p. 101–106. ISBN 0-7892-0883-0.
- ↑ Robinson, 2006, pg 154-156
- ↑ Wine & Spirits Education Trust. «Wine and Spirits: Understanding Wine Quality», pp. 6-9, Segunda edición revisada (2012), Londres, ISBN 9781905819157
- 1 2 Nonain, Emmanuel. (Chardonnay, monographie historique Xe-XVIIe siécle) (en francés). Presses Universitaires de Lyon, 2004, p. 81-85. ISBN 2-7297-0741-7.
- ↑ «¿Se precipitaron plantando tanto Cabernet y Chardonnay?». El Mundo.
- ↑ «Learn more about the chardonnay». Chardonnay-du-monde.com. [Consulta: 22 maig 2011].
- ↑ Jancis Robinson. Jancis Robinson's Wine Course, Tercera edición. Abbeville Press, 2003, p. 101–106. ISBN 0-7892-0883-0.
