Luis Pastor
 |
L'article necessita algunes millores de redacció. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Luis Pastor Rodríguez  9 juny 1952 (73 anys)Berzocana (província de Càceres) | ||
| Residència | Rivas-Vaciamadrid (1952–) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, poeta, compositor de cançons, compositor | ||
| Activitat | 1972 - | ||
| Gènere | Folk | ||
| Instrument | Veu, guitarra i timple | ||
| Família | |||
| Fills | Pedro Pastor | ||
       | |||
.jpg?lang=ca)
Luis Ángel Pastor Rodríguez (Berzocana, Càceres, 9 de juny de 1952) és un cantautor espanyol.
Biografia
[modifica]Inicis
[modifica]Va arribar a Madrid a principis dels anys seixanta, més concretament a la colònia Sandi (barri de Vallecas).[1]
Des de petit havia volgut ser cantant. Als catorze anys, va deixar el col·legi i va entrar a treballar de botons en una companyia d'assegurances. Als setze anys, va comprar la seva primera guitarra i va ser als disset quan va escoltar un disc de Paco Ibáñez i, després, també va descobrir la poesia.
Va iniciar la seva trajectòria cantant a l'església del seu barri, en centres juvenils, en cases particulars i en reunions d'amics. Aquests locals no tenien la infraestructura mínima, però tot i això aconseguia omplir-los gràcies a la temàtica de protesta que les seves cançons transmetien al col·lectiu espanyol, que en aquell període se sentia desatès. Pastor aconseguia elevar uns centenars de persones des de qualsevol lloc on poguessin reunir-se, amb qualsevol pretext.[2]
Durant l'estiu de 1970 sortí a Europa, i va recórrer amb la seva guitarra centres d'emigrants a Alemanya, França i Bèlgica. A punt de complir els vint anys, a la primavera de 1972, abandona la seva feina a la companyia d'assegurances i decideix dedicar-se professionalment a cantar.[3]
Carrera
[modifica]La censura franquista va ocasionar que només veiessin la llum quatre cançons del seu primer àlbum.
Tot i que únicament cantava en castellà, el segell discogràfic català «Als 4 Vents» li donà una oportunitat i va decidir editar els seus primers enregistraments. El 1972, un senzill que contenia La huelga del ocio i Con dos años, va fer que comencés a ser apreciat en els cercles de protesta social i política.
En 1973 va aparèixer un nou single que incloïa una versió musical d'El niño yuntero de Miguel Hernández, juntament al tema Hace falta saber.
La companyia Movieplay li va rubricar un nou contracte discogràfic a l'abril de 1975, mesos abans que acabés la dictadura franquista o franquisme. D'aquesta unió va néixer el seu primer LP amb el títol de Fidelidad.
Vallecas aparegué el 1976, durant la presidència de Carlos Arias Navarro.
En 1977 va aparèixer el seu tercer disc, Nacimos para ser libres, que resultà ser tot un èxit per a un artista d'aquestes característiques: tres LP en tres anys era el ritme habitual dels solistes i grups de música pop de l'època, no el d'un cantautor minoritari que no buscava ser comercial. La situació política seguia crispada, per la qual cosa Pastor va protagonitzar un escàndol des del programa de televisió que dirigia Alfonso Ungría. Va dedicar el reportatge del dia al barri de Vallecas. Aquest succés va acabar amb la dimissió del director dels programes musicals de TVE.
Després d'aquests tres primers discos va començar a col·laborar amb la Sala El Gayo Vallecano, i a compondre música per a alguns de les seves muntatges. Però el món dels cantautors va entrar en crisis: votada i acceptada la Constitució de 1978 i amb un Parlament en el qual es podien expressar les diferents opinions, el paper dels cantautors com a veu dels qui no en tenien, perdé una de les seves raons de ser. Després de quatre anys de silenci, tornà als estudis d'enregistrament per a donar forma al seu quart disc, titulat Amanecer.
L'Ens Públic de Ràdio i Televisió Espanyola el va contractar el 1983 per a exercir el paper de cec. Les coplillas que hi cantava, sempre al·lusives a la realitat quotidiana, van servir perquè una nova companyia de discos, la RCA, li oferís gravar el seu cinquè àlbum Coplas del ciego.
El 1985 edità amb la companyia Fonomusic Nada es real, àlbum en el qual començà a notar-se el canvi cap a les maneres musicals de cantautor urbà que experimentaria a partir de llavors. L'arribada de 1986 donà lloc a l'aparició de Por la luna de tu cuerpo.
El 1988 va editar amb una nova companyia, Polygram, Aguas Abril. Aquest és un dels seus àlbums més personals, ja que excepte dues cançons en les quals apareix com a coautor amb Pablo Guerrero i Cástor, la resta porta només la seva signatura.
L'agost de 1991 gravà en directe un LP doble al Teatre romà de Mèrida (Directo), que s'editaria l'any següent amb una nova casa discogràfica, Pasión. El concert va tenir dos convidats d'honor: la veu de Pablo Guerrero i la guitarra de Raimundo Amador.
Va gravar el seu desè àlbum el 1994, ja directament en format compacte: La torre de Babel, que edità Fonomusic i que va tenir la seva base en un recital en directe en un local de Càceres anomenat, precisament, La Torre de Babel.
El 1995 va crear el seu propi segell musical dins de la discogràfica independent extremenya Jammin amb el nom de Flor de Jara, i va editar un nou CD triple, Flor de jara, que reunia el doble de Mèrida i el directe acústic La torre de Babel.
El 1996 edità, adjunt amb la revista El europeo, un disc llibre amb el títol Diario de a bordo. Ja el 1998 i de nou en doble format, la mateixa publicació edit Por el mar de mi mano, que portava el número 11 de la col·lecció d' El europeo. Posteriorment, El europeo trauria com a número 25 de la seva col·lecció al maig de 2002 el disc llibre Soy.
Piedra de sol va ser el primer volum d'una trilogia, iniciada el 2000, de noves versions dedicades a recuperar les cançons històriques de Luis Pastor.
Realitzà una incursió en el món dels documentals sota la direcció de Moncho Armendáriz en agost de 2003. La producció va rebre el títol de Escenario móvil. Va rebre la Medalla d'Extremadura el setembre d'aquell mateix any.
El març de 2004, Chico César li gravà i produí Pásalo a Brasil. El mateix mes, però del 2006, va publicar una recopilació de duos al costat de companys seus com Pedro Guerra, Javier Álvarez, Miguel Ríos, Leo Minas, João Afonso, Luis Barbería, Lourdes Guerra, Dulce Pontes, Bidinte, Martirio, Leo Minax i Chico César. L'àlbum portà per títol Dúos i va incloure una cançó inèdita cantada a duo amb Bebe anomenada Aguas abril.
El novembre de 2006 s'edità el disc llibre En esta esquina del tiempo / Nesta esquina do tempo, en el qual canta a José Saramago i que es va presentar en doble versió: en castellà i en portuguès. Està acompanyat d'artistes com Pasión Vega, João Afonso i Lourdes Guerra.
Discografia
[modifica]Estudi
[modifica]Senzills
[modifica]Llarga durada
[modifica]- Fidelidad (Movieplay, 1975)
- Vallecas (Movieplay, 1976)
- Nacimos para ser libres (Movieplay, 1977)
- Amanecer (Movieplay, 1981)
- Coplas del ciego (RCA, 1983)
- Nada es real (Fonomusic, 1985)
- Por la luna de tu cuerpo (Hispavox, 1986)
- Aguas abril (PolyGram, 1988)
- Diario de a bordo (El Europeo, 1996)
- Por el mar de mi mano (El Europeo, 1998)
- Piedra de sol (El Europeo, 2000)
- Soy (El Europeo, 2002)
- Pásalo (52PM16, 2004)
- En esta esquina del tiempo (Ariola, 2006)
- ¿Qué fue de los cantautores? (Sony, 2012)
- El viaje del elefante (El Ángel Caído, 2017)
Directe
[modifica]Recopilatori
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ García Morcillo, Juan. Luis Pastor. Madrid: SGAE, 1998.
- ↑ Luis Pastor: "El rey Juan Carlos es un pelele moldeado bajo las faldas de Franco", Luis Pastor, 14 de desembre de 2017
- ↑ Manrique, Diego A. «Luis Pastor, el superviviente» (en castellano). El País, 27-05-2016. [Consulta: 9 desembre 2018].
Enllaços externs
[modifica]- Entrevista a Señales de humo
¿Qué fue de los cantautores? a YouTube- Notícies de Luis Pastor a El País
