Paul Weller
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) John William Weller  25 maig 1958 (68 anys)Woking (Anglaterra) | ||
| Altres noms | Paul Weller | ||
| Formació | The Bishop David Brown School | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantautor, músic d'estudi, músic, dissenyador de moda, bateria, guitarrista, cantant, compositor | ||
| Activitat | 1975 - | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Pop i new wave | ||
| Instrument | Guitarra i veu | ||
| Segell discogràfic | Parlophone | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Dee C. Lee (1987–1998), divorci | ||
| Premis | |||
| Lloc web | paulweller.com | ||
             | |||
Paul Weller (25 de maig de 1958 a Woking, Surrey) és un músic anglès.
Biografia
[modifica]Va ser el líder i fundador dels grups The Jam i The Style Council. El 1990 va iniciar la seva carrera en solitari, en la qual va combinar elements del rock característic de la seva primera etapa amb influències procedents del soul, el folk i altres estils desenvolupats des dels seus inicis.
La premsa musical el va anomenar The Modfather i és considerat una figura significativa del moviment mod. No obstant això, en la seva etapa en solitari Weller es va obrir a estils que anteriorment havia qüestionat com el folk i el country.
Entre les seves influències musicals hi ha Marvin Gaye, Neil Young, Bob Dylan, The Who, Steve Winwood, Nick Drake, Small Faces, Oasis, Brian Auger, o Cole Porter.
Després de dissoldre's The Style Council l'any 1989, Weller es va replantejar el futur i va concloure que era el moment d’emprendre una carrera en solitari i al marge de la seva discogràfica de tota la vida, Polydor.
El 1991 va crear el segell independent Freedom High Records i va publicar en format single i maxi-single In to Tomorrow sota el nom artístic de The Paul Weller Movement. Un any més tard, les dificultats econòmiques el van obligar a tancar el segell i a publicar el seu primer àlbum, Paul Weller, amb altra discogràfica independent: Go! Discs.
A partir d’aleshores va iniciar una etapa d’ascens en qualitat i eclecticisme amb els seus següents àlbums, Wid Wood (1993) i Stanley Road (1995). Aquest tercer àlbum va arribar al número 1 en les llistes de vendes del Regne Unit i li va valer el premi al millor artista britànic als Brit Awards d’aquell any i del següent.
Posteriorment va publicar cinc àlbums d’estudi més: Heavy Soul (1997), Heliocentric (2000), Illumination (2002) que també va assolir el número 1 a les llistes britàniques, Studio 150 (2004) disc tribut de versions d'alguns dels seus artistes favorits, i As Is Now (2005).
El 2006 va tornar a ser guardonat als Brit Awards, en aquesta ocasió amb el premi especial a tota la seva trajectòria per la seva contribució a la música.
Des d'un principi, el seu bateria a The Style Council Steve White el va acompanyar tant en enregistraments com en actuacions en directe. També va comptar amb el guitarrista Steve Cradock, membre del grup Ocean Colour Scene, banda descoberta i impulsada per Weller des dels seus inicis el 1989.
El baixista d’aquest grup, Damon Minchella, també es va incorporar a la formació estable que acompanya Weller tant a l’estudi com en directe.
Discografia
[modifica]Àlbums
[modifica]- Paul Weller (1992)
- Wild Wood (1993)
- Live Wood (En directe)(1994)
- Stanley Road (1995)
- Heavy Soul (1997)
- Modern Classics - Grans Èxits(1998)
- Heliocentric (2000)
- Days Of Speed (Acústic, en directe)(2001)
- Illumination (2002)
- Fly On The Wall - Cares B de singles i rareses (2003)
- Studio 150 (2004)
- Stanley Road (Edició 10º aniversari) (2005)
- As is Now (2005)
- Catch-Flame! (En directe)(2006)
- Hit Parade (Caixa amb 4 CD amb tots els singles dels seus dos grups i la seva carrera en solitari) (2006)
- 22 Dreams (2008)
- Wake Up the Nation (2010)
- Sonik Kicks (2012)
- Saturn Pattern (2015)
- A Kind Revolution (2017)
- True Meanings (2018)
- On Sunset (2020)
- Fat Pop (Vol. 1) (2021)
- 66 (2024)
