Sangari
 |
Aquest article tracta sobre una divinitat fluvial. Si cercau el riu, vegeu riu Sangari |
| Tipus | divinitats fluvials  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Parella | Cíbele |
| Mare | Tetis |
| Pare | Ocèan |
| Fills | Nana (en)  , Eunoë (en) , Ocyrhoe (en) , Hècuba, Nicea i Sangaris |
| Altres | |
| Domini | Sangari |
En la mitologia grega, Sangari (en grec antic: Σαγγάριος, llatí: Sangarius) va ser una divinitat fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, segons diu Hesíode (Teogonia, 344), on l'anomena «el gran Sangari». És el déu del riu Sangari, que neix a Frígia i desemboca a Bitínia (Àsia Menor).
De vegades era considerat el pare d'Hècuba, a qui havia engendrat potser amb la nàiade Mètope o amb la nimfa Èunoe. També es diu que va ser pare d'un tal Alfeu, un frigi que va ensenyar a Atena els secrets de tocar la flauta. Enamorat d'ella, la va voler violar, però Zeus el va matar amb un llamp.[1]
Una altra llegenda sobre Sangari és la que parla de la seva filla Nana i del naixement del déu Atis, que explica Pausànias.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 483. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Pausànias, Descripció de Grècia, VII 10-12.
