conca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkoŋ.kə/^ⓘ, occidental /ˈkoŋ.ka/^ⓘ
• Etimologia: Del llatí concha, del grec antic κόγχη ‎(kónkhē, ‘conquilla’), segle X.

Nom

conca f. ‎(plural conques)

1. Depressió en el terreny que aplega les aigües de pluja que alimenten un riu.
2. Cadascuna de les dues depressions a la cara on estan situats els ulls.

Traduccions

Depressió del terreny

• Anglès: basin ^(en)
• Castellà: cuenca ^(es)
• Francès: bassin ^(fr)
• Italià: bacino ^(it)

Depressió a la cara

• Anglès: hollow ^(en)
• Castellà: cuenca ^(es)
• Francès: creux ^(fr)

Nom

conca f. ‎(plural conques)

1. Forma femenina de conco ‎(‘tia fadrina, soltera d’edat avançada’).

Traduccions

Soltera d’edat avançada

• Anglès: spinster ^(en)
• Castellà: solterona ^(es) f.
• Francès: vieille fille ^(fr) f.
• Italià: nubile ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ca (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB