Saltar al conteníu

Labrum

Ficha d'oxetu celesteLabrum
estrella con movimientu propiu altu[1], near-infrared source (en) Traducir[1], ultraviolet source (en) Traducir[1] y estrella[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 169,83519729807 °[2]
Declinación (δ) −14,77853983596 °[2]
Distancia a la Tierra 58,7648 pc
Magnitú aparente (V) 3,56 (banda V)
Magnitú absoluta −0,321
Constelación Crater (en) Traducir
Velocidá de rotación 0 km/s[3]
Velocidá radial −8,16 km/s[4]
Parallax 17,017 mas[5]
Carauterístiques físiques
Radiu 17,45 Radius solars [4]
Masa 1,56 M☉
Gravedá superficial 250 cm/s²[3]
Tipu espectral G9IIICH0.5[6]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Labrum ye'l nome tradicional de la estrella δ Crateris (δ Crt / 12 Crt), la más brillosa de la constelación de Crater, la copa, con magnitú aparente +3,56. El so nome provién del llatín y refierse al Santu Grial, mota utilizáu por Xesús y los Apóstoles na Última Cena, tamién utilizáu por Xosé d'Arimatea pa recoyer el sangre de Xesucristu na Cruz.[7]

A 195 años lluz de distancia del Sistema Solar, Labrum ye una xigante naranxa de tipu espectral K0III[8] con una temperatura superficial de 4600 K. Como n'otres estrelles d'esti tipu, nel so tranquil interior el heliu tresformar en carbonu y oxíxenu. El so radiu ye 21 vegaes más grande que'l radiu solar, siendo la so lluminosidá 175 vegaes mayor que la del Sol.[9]

Labrum ye una de les munches xigantes naranxes visibles nel cielu nocherniegu, ente elles la vecina Alkes (α Crateris). A diferencia d'ésta, Labrum presenta una metalicidá bastante baxa, lo que sumáu a la so velocidá relativa respectu al Sol de 68 km/s (más del doble de lo normal), fai abarruntar que Labrum provién de fora del finu discu galácticu onde ta'l Sol, d'una rexón más antigua con un menor conteníu n'elementos pesaos.[9]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1 2 3 4 Afirmao en: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. 1 2 «Gaia DR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 13 xunu 2022. doi:10.26093/CDS/VIZIER.1355.
  3. 1 2 David Latham (xineru 2008). «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity» (n'inglés). The Astronomical Journal (1):  páxs. 209-231. doi:10.1088/0004-6256/135/1/209.
  4. 1 2 «Gaia DR2» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 25 abril 2018. doi:10.26093/CDS/VIZIER.1345.
  5. «Gaia EDR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 3 avientu 2020. doi:10.26093/CDS/VIZIER.1350.
  6. Philip Childs Keenan (ochobre 1989). «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (n'inglés). The Astrophysical Journal Supplement Series:  páxs. 245–266. doi:10.1086/191373.
  7. Labrum (The Fixed Stars)
  8. Delta Crateris (SIMBAD)
  9. 1 2 Delta Crateris (Stars, Jim Kaler)