Labrum
Labrum ye'l nome tradicional de la estrella δ Crateris (δ Crt / 12 Crt), la más brillosa de la constelación de Crater, la copa, con magnitú aparente +3,56. El so nome provién del llatín y refierse al Santu Grial, mota utilizáu por Xesús y los Apóstoles na Última Cena, tamién utilizáu por Xosé d'Arimatea pa recoyer el sangre de Xesucristu na Cruz.[7]
A 195 años lluz de distancia del Sistema Solar, Labrum ye una xigante naranxa de tipu espectral K0III[8] con una temperatura superficial de 4600 K. Como n'otres estrelles d'esti tipu, nel so tranquil interior el heliu tresformar en carbonu y oxíxenu. El so radiu ye 21 vegaes más grande que'l radiu solar, siendo la so lluminosidá 175 vegaes mayor que la del Sol.[9]
Labrum ye una de les munches xigantes naranxes visibles nel cielu nocherniegu, ente elles la vecina Alkes (α Crateris). A diferencia d'ésta, Labrum presenta una metalicidá bastante baxa, lo que sumáu a la so velocidá relativa respectu al Sol de 68 km/s (más del doble de lo normal), fai abarruntar que Labrum provién de fora del finu discu galácticu onde ta'l Sol, d'una rexón más antigua con un menor conteníu n'elementos pesaos.[9]
Referencies
[editar | editar la fonte]- 1 2 3 4 Afirmao en: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés.
- 1 2 «Gaia DR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 13 xunu 2022. doi:.
- 1 2 David Latham (xineru 2008). «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity» (n'inglés). The Astronomical Journal (1): páxs. 209-231. doi:.
- 1 2 «Gaia DR2» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 25 abril 2018. doi:.
- ↑ «Gaia EDR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 3 avientu 2020. doi:.
- ↑ Philip Childs Keenan (ochobre 1989). «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (n'inglés). The Astrophysical Journal Supplement Series: páxs. 245–266. doi:.
- ↑ Labrum (The Fixed Stars)
- ↑ Delta Crateris (SIMBAD)
- 1 2 Delta Crateris (Stars, Jim Kaler)