Araxa
 |
No s'ha de confondre amb Araxá. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle VI aC  | ||
| Mort | 521 aC Babiló | ||
| Rei de Babilònia | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | monarca | ||
Araxa (elamita Harakqa, accadià Arahu) és el nom en antic persa del cap de la rebel·lió babilònia contra Darios I de Pèrsia. La revolta va esclatar al districte de Dubala al sud de la ciutat de Babilònia (a Ur segons la inscripció de Bishutun), i es va estendre cap a la capital provincial que va quedar en poder dels rebels. Fill de Nabònides.[1]
Descripció
[modifica]Araxa fou proclamat rei amb el nom de Nebuchadnezzar o Nabucodonosor IV.[2][3] Per un temps no gaire llarg (uns tres mesos) va dominar tota la província; documents de Babilònia, Sippar, Borsippa i Uruk apareixen datats com al seu any I de regnat a partir de la data del 15 d'agost del 521 aC. Segurament el seu regne es comptava com a continuació del de Nidintu-Bel (Nebuchadnezzar o Nabucodonosor III) del que apareixen documents de Babilònia de l'any 522 aC. Segons les versions persa i elamita de la inscripció de Bishutun era d'ètnia armènia però segons la versió babilònia era urartià i fill de Haldita, nom teòfor d'Haldi (Gran) el gran deu del panteó urartià. Darius I hi va enviar un exèrcit dirigit per Vindafarna (Intaphernes) i va derrotar les forces d'Araxa el 27 de novembre del 521.[4] Les forces rebels estaven formades per 2.497 homes. Araxa fou fet presoner i empalat a Babilònia per orde del rei junt amb els seus principals seguidors. Tradicionalment aquesta revolta s'havia datat el 517 aC-516 aC però elements més recents l'han pogut situar molt més propera a la de Nabucodonosor III.
Referències
[modifica]- ↑ «ARAXA» (en anglès americà). Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 1r juny 2025].
- ↑ Jacobs, Bruno; Rollinger, Robert. A Companion to the Achaemenid Persian Empire (en anglès). John Wiley & Sons, 2021-07-23, p. 422. ISBN 978-1-119-07165-5.
- ↑ Na'aman, Nadav «Abraham's Victory over the Kings of the Four Quadrants in Light of Darius I's Bisitun Inscription». Tel Aviv, 42, 1, 01-06-2015, p. 72–88. DOI: 10.1179/0334435515Z.00000000044. ISSN: 0334-4355.
- ↑ Kessler, J. «The Second Year of Darius and the Prophet Haggai» (en anglès). Transeuphratène, 5, 1992, p. 63. ISSN: 0996-5904.
| Precedit per: Nabònides |
Rei de Babilònia 521 BC |
Succeït per: ningú |
