Vés al contingut

C-31

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula carreteraC-31
Image Modifica el valor a Wikidata
Image
Túnel de Fenals, desdoblament de la C-31 a Platja d'Aro, any 2010 Modifica el valor a Wikidata
IdentificadorC-31 Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarretera Modifica el valor a Wikidata
Manteniment
Longitud249 km Modifica el valor a Wikidata
Recorregut
Estat
Llocs que travessa

Origen/final
IniciEl Vendrell (Baix Penedès)
FiFigueres (Alt Emprodà)

La C-31, o Eix Costaner, és una carretera sota gestió de la Generalitat de Catalunya que uneix el Vendrell i Figueres fent un total de 249 km en cinc trams discontinus.

Primer tram: El Vendrell-Vilanova i la Geltrú

[modifica]

El trajecte comença al Vendrell, però el primer punt quilomètric és el 131; i seguint la costa entra al Garraf i es dirigeix a la C-32 a l'altura de Vilanova i la Geltrú

Segon tram: Sitges-Sitges (Massís del Garraf)

[modifica]

Comença a la sortida de la C-32 a l'altura de Sitges, continua serpentejant per la costa del Massís del Garraf (Costes del Garraf) i just després de la rotonda existent sobre els túnels del Garraf (C-32) torna a connectar amb la C-32, a les Botigues de Sitges. Aquest tram, corresponent a l'antiga carretera de Barcelona a El Vendrell, va ser construït el 1879 per remplaçar el difícil camí de ferradura (Camí de les Costes de Garraf) existent entre Sitges i les Botigues de Sitges.[1][2]

Tercer tram: Castelldefels - Barcelona

[modifica]

Des de Castelldefels es dirigeix cap a Barcelona convertida en una carretera de doble calçada fins a Viladecans (enllaç de les Filipines) des de[Cal aclariment] en passar a ser autovia fins al límit del terme municipal entre l'Hospitalet i Barcelona.

Aquest tram ha tingut dues grans actuacions recents: el desviament produït per la construcció de la Terminal 1 i la tercera pista, amb el Pla Director Barcelona, i amb el soterrament de la calçada central a l'Hospitalet.

Quart tram: Barcelona-Montgat

[modifica]
Image
Els túnels de les Glòries Catalanes

Comença als túnels de les Glòries Catalanes i es dirigeix en forma d'autopista a Badalona i posteriorment a la unió amb la B-20 a l'altura de Montgat, on es converteix en la C-32.

Cinquè tram: Santa Cristina d'Aro-Figueres

[modifica]

Aquest és el tram més llarg, amb 70 quilòmetres, en el qual fa de variant de Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós i Palafrugell, on acaba el desdoblament. D'aquí es dirigeix a Torroella de Montgrí passant per Regencós i Pals amb un carril per a cada sentit de circulació. Després passa per Verges on gira en direcció sud-nord fins a Vilacolum, i finalment en direcció sud-est - nord-oest per acabar a la N-IIa, prop de Figueres. Durant el 2009 hi hagué treballs d'ampliació de la calçada que implicaven la modificació del traçat del tram entre la Tallada d'Empordà i Torroella de Fluvià criticada per entitats ecologistes[3] i defensada pels alcaldes de la zona afectada[4] i Joaquim Nadal i Farreras, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques[5]

C-31C

[modifica]

La C-31c és una carretera de la Xarxa Bàsica de la Generalitat de Catalunya. Comença a Sant Boi de Llobregat acaba a la C-31 , a l'alçada de El Prat de Llobregat. Serveix per connectar la C-32 i Sant Boi de Llobregat amb la C-31 a el Prat de Llobregat.[cal citació]

C-31D

[modifica]

També s'anomena Ramal sud de Mataró, i és una via ràpida que comunica la sortida 95 de la C-32 des de Cabrera de Mar fins a Mataró, connectant amb la N-II. El recorregut és de tan sols tres kilòmetres, amb diverses sortides. Travessa principalment el polígon del Pla d'en Boet (Mataró) i el del Cros (Cabrera de Mar).

  • Inici: C-32, Sortida Mataró Sud.
  • Sortida 1: Antic Camí del Mig.
  • Pont sobre la carretera d'Argentona.
  • Sortida 2: Polígon Pla d'en Boet.
  • Fi: Laia l'arquera N-II.

C-31E

[modifica]

La C-31e, també anomenada Carretera de la Pedrera, és una carretera de la Xarxa Bàsica de la Generalitat de Catalunya. Serveix per connectar la sortida 104 de la C-32 amb la N-II. També és un acces nord a Mataró.[cal citació]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Miret, Magí «Notícies històriques del camí de les costes del Garraf» (Image PDF). Miscel·lània penedesenca, vol. 23, 1998, p. 123-154. ISSN: 0210-5012.
  2. Bofill, Joan Llopis y. Ensaig historich sobre la vila de Sitges per Joan Llopis y Bofill ab un prolech del D. Bonavantura Rivas. "La Hormiga de Oro, 1891.
  3. Denúncia per les obres de la C-31 Arxivat 2010-12-02 a Wayback Machine. Emporda.info (no consta data de publicació)
  4. Els ajuntaments critiquen els ecologistes i defensen la C-31 Diari de Girona Dissabte 03 d'octubre de 2009
  5. Nadal visita les obres de la C-31 a Viladamat enmig de les crítiques. 18/07/2009 www.Gironanoticies.com/Avui.cat[Enllaç no actiu]