George Peppard

George Peppard
Biografia
Naixement	1r octubre 1928 ; Detroit (Michigan)
Mort	8 maig 1994 (65 anys); Los Angeles (Estats Units d'Amèrica)
Causa de mort	pneumònia; càncer de pulmó
Sepultura	Michigan
Formació	Universitat Purdue ; Carnegie Institute of Technology ; Dearborn High School (en)
Activitat
Ocupació	actor de televisió, actor de teatre, productor de cinema, director de cinema, actor de cinema, actor
Activitat	1951 -
Gènere	Western
Carrera militar
Branca militar	Cos de Marines dels Estats Units
Família
Cònjuge	Sherry Boucher (1975–1979), divorci; Elizabeth Ashley (1966–1972), divorci
Premis
	estrella al Passeig de la Fama de Hollywood ;

George Peppard (Detroit, 1 d'octubre de 1928 - Los Angeles, 8 de maig de 1994) va ser un actor de cinema i de televisió estatunidenc.

Biografia

Primers anys

El seu pare va ser el contractista immobiliari George Peppard Sr. i la seva mare la cantant d'òpera i professora de cant Vernelle Rohrer Peppard.^[1] Després d'acabar el col·legi Peppard va realitzar el servei militar en l'artilleria naval.^[2] Primer va estudiar enginyeria civil, tot realitzant alhora tota mena de feines, des de taxista, disc-jockey i empleat de banca fins a mecànic de motos. A continuació es va matricular a la universitat de Carnegie Mellon, on va estudiar Belles Arts. Per aquesta època va morir el seu pare, deixant un projecte de construcció inacabat.^[3] He also trained at the Pittsburgh Playhouse.^[4] El jove Peppard el va reprendre i el va finalitzar.

Després dels seus estudis universitaris, Peppard va decidir ser actor i va voler preparar-s'hi, sense confiar en el seu atractiu físic per a tenir èxit. Va estudiar en el prestigiós Actors Studio de Nova York. Acabada la seva formació va començar a treballar en pel·lícules de televisió i en el teatre, fins i tot a Broadway. La seva primera pel·lícula per al cinema la va fer el 1957, en la qual repetia un paper que ja havia interpretat a Broadway.

Carrera artística

La seva popularitat va anar en augment en les següents pel·lícules, sobretot quan va intervenir en Esmorzar amb diamants, amb Audrey Hepburn. Les següents pel·lícules també van tenir èxit, especialment The Carpetbaggers, coprotagonitzada per Alan Ladd. Després va començar a estar menys sol·licitat pels productors i els estudis, de manera que va haver d'intervenir en pel·lícules de menor interès.

La sèrie de televisió Banacek, que es va realitzar entre 1972 i 1973, el va convertir per un temps de nou en un actor admirat, però la seva carrera cinematogràfica va continuar sent decadent. El 1978 va debutar a la direcció amb Five Days from Home, pel·lícula que va tenir una bona acollida. No obstant això, Peppard no es va mostrar interessat a repetir l'experiència i es va dedicar principalment a la interpretació de pel·lícules i sèries de televisió. Entre 1983 i 1987 va aconseguir un èxit internacional considerable amb la sèrie The A-Team, en el paper d'Hannibal.^[1]

Vida personal

Peppard va estar casat en cinc ocasions. La seva segona esposa va ser l'actriu Elizabeth Ashley, amb la qual havia protagonitzat la pel·lícula The Carpetbaggers. Es va casar per última vegada dos anys abans de la seva defunció. Va tenir tres fills, dos del seu primer matrimoni i un del segon. En els últims anys de la seva vida va emmalaltir de càncer de pulmó, que no el feu retirar-se del món del cinema i de la televisió. Va morir a Los Angeles de les complicacions sorgides pel tractament de la seva malaltia.

Filmografia

The Strange One (1957)
Pork Chop Hill (1959)
The Subterraneans (1960)
Amb ell va arribar l'escàndol (Home from the Hill) (1960)
Esmorzar amb diamants (1961)
La conquesta de l'Oest (1962)
The Victors (1963)
The Carpetbaggers (1964)
El tercer dia (The Third Day) (1965)
Operació Crossbow (Operation Crossbow) (1965)
The Blue Max (1966)
Rough Night in Jericho (1967)
Tobruk (1967)
House of Cards (1968)
Què hi ha de dolent a ser feliç? (What's So Bad About Feeling Good?) (1968)
P.J. (1968)
El pèndol (Pendulum) (1969)
Cannon for Cordoba (1970)
L'executor (The Executioner) (1970)
One More Train to Rob (1971)
La conspiració Groundstar (The Groundstar Conspiracy) (1972)
Newman's Law (1974)
Doctors' Hospital (1975-76)
Damnation Alley (1977)
From Hell to Victory (1979)
Five Days from Home (1979)
Battle Beyond the Stars (1980)
Race for the Yankee Zephyr (1981)
Experiència mortal (Your Ticket Is No Longer Valid) (1981)
Hit Man (1982)
The A-Team (1983-1987)
Ultra Warrior (1990)
The Tigress (1992)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Peppard

1 2 Collins, Glenn «George Peppard Dies; Stage and Screen Actor, 65». , 10-05-1994.
↑ Wise, James Edward; Rehill, Anne Collier. Stars in the Corps: Movie Actors in the United States Marines. 2. Annapolis, MD: Naval Institute Press, 1999, p. 159–166. ISBN 978-1-55750-949-9. «Like its predecessor, Stars in the Corps is a valuable resource for scholars and aficionados of motion picture films, military buffs and historians, and students of American popular culture. This volume is the equal to and in several ways surpasses its earlier companion and is itself a valuable reference. Structurally, the volume contains a preface and introduction, two parts comprising 28 short biographies, four appendices, and 101 black-and-white images. A very useful Bibliography lists 92 books and periodicals, thirteen reference works, twelve interviews or correspondence, five major official records or archives, and five other sources. A six-page double column index lists, in the main, proper nouns and is an appropriate finding aid.»
↑ «George Peppard Is Starring In Movie Now At Lyric». , 20-05-1971.
↑ Conner, Lynne. Pittsburgh In Stages: Two Hundred Years of Theater. University of Pittsburgh Press, June 4, 2007, p. 152. ISBN 978-0-8229-4330-3.

[NYT-1] 1 2 Collins, Glenn «George Peppard Dies; Stage and Screen Actor, 65». , 10-05-1994.

[USMCStars_George_Peppard-2] Wise, James Edward; Rehill, Anne Collier. Stars in the Corps: Movie Actors in the United States Marines. 2. Annapolis, MD: Naval Institute Press, 1999, p. 159–166. ISBN 978-1-55750-949-9. «Like its predecessor, Stars in the Corps is a valuable resource for scholars and aficionados of motion picture films, military buffs and historians, and students of American popular culture. This volume is the equal to and in several ways surpasses its earlier companion and is itself a valuable reference. Structurally, the volume contains a preface and introduction, two parts comprising 28 short biographies, four appendices, and 101 black-and-white images. A very useful Bibliography lists 92 books and periodicals, thirteen reference works, twelve interviews or correspondence, five major official records or archives, and five other sources. A six-page double column index lists, in the main, proper nouns and is an appropriate finding aid.»

[3] «George Peppard Is Starring In Movie Now At Lyric». , 20-05-1971.

[4] Conner, Lynne. Pittsburgh In Stages: Two Hundred Years of Theater. University of Pittsburgh Press, June 4, 2007, p. 152. ISBN 978-0-8229-4330-3.

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	Britannica (1)