Itsekiris
  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Geografia | |
| Originari de | Estat del Delta (Nigèria) |
| Estat | Nigèria |
Els itsekiris, itsekris, ishekiris, itsekhiris, jekris o isekiris són un grup ètnic del Delta del Níger, a l'Estat del Delta, a l'extrem sud de Nigèria.[1] Hi ha uns 812.000 itsekiris que viuen a les LGAs de Warri (South, North i South West), Bomadi i Ethiope[2] També hi ha comunitats d'itsekiris que viuen a l'estat d'Edo i al d'Ondo, així com a altres ciutats nigerianes com Lagos, Sapele, Benin City, Port Harcourt i Abuja i a altres països trobem persones d'ascendència itsekiri al Regne Unit, Estats Units i el Canadà. Els itsekiris tradicionalment es refereixen al seu territori com el Regne de Warri o Iwerre, que és la zona dels tres LGAs de Warri. Aquesta zona és un territori clau, ja que està al centre de bosses importants de petroli i gas natural i hi ha diversos pous i refineries, sobretot a la metròpolis multiètnica de Warri, que és el nucli industrial i comercial més important de l'estat del Delta.
Els itsekiris estan relacionats amb els iorubes lingüísticament. Els itsekiris parlen itsekiri, una llengua ioruboide.[3]
Etnografia
[modifica]Els itsekiris són un poble amb orígens ètnics barrejats que parlen una llengua molt propera al ioruba. Culturalment tenen lligams amb els iorubes, edos, urhobos i ijaws a causa del seu contacte.[1] Tot i que estan relacionats lingüísticament amb els iorubes, a causa dels matrimonis entre diferents grups ètnics, els itsekiris d'avui en dia tenen orígens ètnics molt diversos: iorubes, edos, urhobos, ijaws, anglesos, escocesos i portuguesos i són predominantment cristians (sobretot protestants i catòlics). Com que han estat en contacte amb el món occidental des de fa sis segles i han rebut influències culturals d'altres grups africans, la llengua i la cultura itsekiri contemporània és un híbrid de les nombroses cultures que han influenciat el seu desenvolupament. D'aquesta manera, molts itsekiris s'autoidentifiquen com a itsekiris, però també com membres d'altres grups humans.
Història
[modifica]Al segle xv, els primers itsekiris van adoptar un príncep (ginuwa) del Regne de Benín com a monarca i van constituir un regne sota el seu govern.[4] Els itsekiris, que tradicionalment eren pescadors i comerciants van fer durant el segle XVI els primers contactes amb els comerciants portuguesos que van introduir el catolicisme.[5][6] La monarquia itsekiri continua fins a l'actualitat; el 1987 es va coronar l'actual monarca, Ogiame Atuwatse II.[6] La capital històrica dels itsekiris és ode-itsekiri, tot i que el rei té un palau a la ciutat de Warri, en la que també hi viuen membres d'altres grups humans com urhobos, ijaws, isokos i altres nigerians expatriats que treballen a la indústria del petroli i del gas natural.
Actualitat
[modifica]En l'actualitat la vida i el territori itsekiri està marcat per la indústria de l'extracció de petroli. Tot i el desenvolupament econòmic que ha provocat, també cal destacar que aquesta indústria ha provocat problemes mediambientals i ha destruït el comerç i l'economia local i ha fet que els itsekiris hagin tingut conflictes amb grups ètnics veïns,[6] sobretot amb els ijaws, coneguts amb el nom de Crisi de Warri.
Cultura
[modifica]Els itsekiris, tradicionalment, vivien en una societat que estava regida per un monarca (l'olu) i un consell de caps tribals[7] que conformaven la classe aristocràtica. La societat itsekiri s'organitzava en estaments socials: hi havia un estament superior en el qual hi havia la família reial i l'aristocràcia (els oloyes i olareajas) que eren els membres de les cases nobles, entre les quals hi havia la família reial, la família Olgbotsere (del Primer Ministre o "fabricant de reis") i la família Iyatsere (del "cap de defensa"). Els Omajaja era l'estament corresponent a la classe mitjana, que eren els itsekiris lliures i els ciutadans. A l'escalafó més baix, hi havia els Oton-Eru, els esclaus i descendents d'esclaus.[8] En l'actualitat, la societat itsekiri no considera l'esclavitud i tothom és considerat lliure.
El vestit tradicional dels homes és una camisa de mànigues llargues que es diu kemeje, un embolcall a la cintura i porten un barret amb una ploma. El vestit tradicional de les dones és una blusa i un embolcall a cintura. Porten adornaments com bufandes de colors (nes) o collarets de coralls. Els itsekiris també són famosos per les seves habilitats tradicionals en la pesca, els seus balls tradicionals i cançons melodioses i les seves festes on hi ha grans mascarades i regates amb barques.[9]
Abans de la introducció del cristianisme, al segle xvi, els itsekiris, com els altres grups ètnics africans creien en les religions tradicionals. La seva era coneguda amb el nom d'Ebura-tsitse, estava basada en l'adoració dels avantpassats i encara influencia molt en les creences i rites actuals dels itsekiris. El 98% dels itsekiris són cristians, dels quals el 36% són evangèlics.[2]
Llengua
[modifica]Els itsekiris parlen la llengua itsekiri, que està molt relacionada amb els dialectes del sud-est del ioruba. Hi ha comunitats itsekiris semiautònomes com els ugborodos que diuen que són descendents directes dels ijebus (un subgrup ioruba).[10]
Referències
[modifica]- 1 2 «itsekiri (people)». britannica. [Consulta: 11 juliol 2014].
- 1 2 «Itsekiri». joshuaproject. [Consulta: 11 juliol 2014].
- ↑ «We The Itsekiris are Yorubas». Nairaland Forum. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2014. [Consulta: 11 juliol 2014].
- ↑ Merchant prince of the Niger delta, Prof Obaro Ikime, Heinemann Educational 1968
- ↑ journal of the Anthropological Institute, Old Series Vol. XXVIII by Messrs. R.K. Granville and F.N. Roth
- 1 2 3 «Who Are The Itsekiri?». Ugbajo Itsekiri USA. Arxivat de l'original el 23 d'octubre 2010. [Consulta: 11 juliol 2014].
- ↑ Prof P.C. Lloyd Ethnographic Survey of Africa, Western Africa, Part XIII (1957)
- ↑ A History of Itsekiri, William A Moore
- ↑ Merchant Prince of the Niger Delta by Prof Obaro Ikime, Heinemann 1968
- ↑ «"CRY, MY BELOVED UGBORODO" A Diary of a Painful Visit to Itsekiri Homeland Made Desolate By Oil Pollution and Inter-Ethnic Conflict; by Oritsegbemi O. Omatete». Arxivat de l'original el 2006-11-26. [Consulta: 11 juliol 2014].
Enllaços externs
[modifica]- Iwe Iṣẹ ti Egwari Ṣẹkiri Arxivat 2009-05-17 a Wayback Machine. Llibre de pregàries de l'anglicanisme en isekiri
- article sobre els itsekiris de la Urhobo Historical Society: First Atempt: Portuguese Catholics at Ode Itsekiri. Arxivat 2008-10-06 a Wayback Machine.
- Article sobre el projecte de digitalització African, "The Slave Trade in Niger Delta Oral Tradition"
- Itsekiri US Arxivat 2005-09-24 a Wayback Machine.
