Vés al contingut

Karl Valentin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKarl Valentin
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Valentin Ludwig Fey Modifica el valor a Wikidata
4 juny 1882 Modifica el valor a Wikidata
Múnic Modifica el valor a Wikidata
Mort9 febrer 1948 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Planegg Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthipotèrmia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPlanegg Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPlanegg Modifica el valor a Wikidata
ReligióEvangelicalisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióGrundschule an der Herrnstraße Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócomediant, director de cinema, actor, cantant, artista de cabaret, Cartòfil, realitzador, productor de cinema, actor de cinema, escriptor, actor de teatre, guionista, dramaturg, autor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1902 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsGisela Valentin, Bertl Valentin Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0884171 TMDB (persona): 1020679 Allmovie (artista): p221070 Musicbrainz: f1e493e6-caa3-4918-8df4-056b0ed7fc49 Discogs: 313613 Goodreads (autor): 656985
Find a Grave: 7900459Modifica el valor a Wikidata

Karl Valentin (Múnic, 4 de juny de 1882 - Planegg, 9 de febrer de 1948) va ser un humorista, cantant, autor i actor i productor cinematogràfic alemany.

Amb el seu humor va influir en nombrosos artistes posteriors, com ara Bertolt Brecht, Samuel Beckett, Loriot, Gerhard Polt o Helge Schneider.[1]

L'introductor i el traductor de Karl Valentin a la llengua catalana és Feliu Formosa.[2]

Estil, humor i tragèdia de Valentin

[modifica]
Image
La parella còmica Karlstadt i Valentin en 1933
Image
Representació en el Kabarett der Komiker, amb Valentin a la dreta (1936)

Com a artista escènic, va ser proper al dadaisme i a l'expressionisme, malgrat que més endavant es va distanciar de tots dos estils. Valentin es feia dir humorista, comediant i dramaturg. El seu humor es basava en jocs de llenguatge; així, l'any 1924 el crític Alfred Kerr deia que Valentin disseccionava el llenguatge fins a aconseguir el seu significat més profund.

L'humor de Valentin es basava en el seu físic llarg i demacrat, que va emfatitzar en números similars a l'slapstick. El pessimisme i la tragèdia dels seus números es basaven en la lluita constant amb les coses quotidianes, com la confrontació amb les autoritats o amb altres persones.

La companya artística més important en la seva carrera va ser Liesl Karlstadt, amb la qual va triomfar a Múnic el 1911 i, a partir d'aleshores, ja van actuar junts en múltiples actuacions.

No va ser fins 55 anys després de la seva mort que el segell musical de Munic Trikont va publicar la seva obra acústica completa en vuit discos compactes juntament amb un llibre de 150 pàgines amb textos d'Herbert Achternbusch i Christoph Schlingensief.[3]

Biografia

[modifica]
Image
Lloc de naixement de Karl Valentin en Isargasse 45, actual Zeppelinstraße 41 (2011)

El seu veritable nom era Valentin Ludwig Fey. Es va criar al barri muniquès d'Au com a fill únic, ja que una germana i dos germans més grans van morir de ben menuts. Després d'anar a l'institut (1888-1895), del qual parlava com una presó, va aprendre a fer de fuster i va treballar com a treballador qualificat d'aquest ofici fins a l'any 1901. Així i tot, en aquesta època ja va fer algunes actuacions com a humorista. Es va casar amb Gisela Royes (1881-1956), amb la qual va tenir dues filles: Gisela (1905-2000) i Bertha (1910-1985).

El 1902 va actuar en un espectacle de varietats a Nuremberg, va ser quan va fer servir per primera vegada el nom Karl Valentin. Després de morir el seu pare, ell va fer de gerent, conjuntament amb la seva mare, de l'empresa de transports Falk & Fey. El 1906 la companyia va fer fallida i Valentin es va mudar a Zittau juntament amb la mare.

Després d'una reeixida gira per diverses ciutats, Valentin va tornar el 1908 a Munic, on va escriure el monòleg Das Aquarium. Va tenir un compromís com a artista i cantant en el Frankfurter Hof, amb la qual cosa va poder oblidar les dificultats financeres que en aquell moment havia patit. En aquesta època Valentin va anar desenvolupant el seu grotesc llenguatge corporal i l'autoironia, amb els quals es va guanyar al públic. El 1911 va conèixer Elisabeth Wellano, que es va convertir en la seva companya teatral amb el nom artístic de Liesl Karlstadt.

A partir de 1912, Valentin, que havia establert una companyia cinematogràfica pròpia a Múnic, va actuar en uns 40 curtmetratges, alguns dels quals filmats a partir dels seus números. El 1929 va actuar en la seva última pel·lícula muda, Der Sonderling. Des de l'any 1914 va organitzar el seu programa teatral Tingeltangel (que incloïa el número Die Orchesterprobe) que va tenir dues dotzenes de versions posteriors.

Com que patia asma, no va haver de servir durant la Primera Guerra Mundial. En aquests anys va escriure paròdies i cançons trivials sobre la guerra. El 1915 va ser director de Wien-München, un cabaret de Múnic.

L'any 1922 va intervenir en l'obra de Bertolt Brecht Tambors en la nit, representada en el Teatre de Cambra de Munic. Brecht era molt amic de Valentin i l'apreciava com a artista. La seva col·laboració va influir en el treball posterior de Brecht. Valentin va protagonitzar la pel·lícula muda surrealista Mysterien eines Frisiersalons, dirigida per Brecht i Erich Engel, en la qual actuaven Karlstadt i Blandine Ebinger. El 1922 i 1923 va fer les seves primeres actuacions a l'estranger, a Zúric i Viena, i entre 1924 i 1938 va fer diferents actuacions com a convidat a Berlín. Alfred Kerr i Kurt Tucholsky el van descriure aleshores com un entusiasta "pensador de l'esquerra".

El 1931 Karl Valentin va obrir el seu propi teatre (Goethe-Saal) a la Leopoldstrasse de Munic, que va haver de tancar al cap de vuit setmanes per l'obstinació de Valentin de fer servir una burilla encesa en un dels seus números, a desgrat de la norma contra incendis. El 1932 va actuar en la primera pel·lícula sonora, Die verkaufte Braut, dirigida per Max Ophüls, i el 1933 va participar en el curt Orchesterprobe.

El 1934 va obrir Panoptikum, que va tancar als dos mesos, tot i que Valentin va intentar novament obrir-lo el 1935. Valentin va perdre els estalvis i els de Karlstadt, cosa que va provocar en l'actriu una crisi nerviosa que la va obligar a descansar durant molt de temps.

Image
Estadi Olímpic de Berlín en 1936: Liesl Karlstadt (esq.), Karl Valentin i una acompanyant

Valentin era ingènuament escèptic sobre el règim nazi. El director Jacob Geis va rodar el 1936 amb Valentin i Karlstadt Die Erbschaft. El règim nazi va prohibir la pel·lícula per la seva tendència a la misèria, tot i que es la mateixa estrenada en 1976.

A partir de 1939 Valentin va tenir una nova companya d'escenari, a més d'amant: Annemarie Fischer, de 35 anys, que va reemplaçar Liesl Karlstadt en les seves actuacions. En aquesta època va obrir Ritterspelunke, una mescla de teatre i Panoptikum, que va haver de tancar al juny de 1940. Valentin va tenir una última actuació d'importància al costat de Liesl Karlstadt el 1940, en el Deutsches Theater de Munic.

Entre 1941 i 1947 Valentin no va fer aparicions públiques, tot i que anava escrivint poemes i diàlegs que no va arribar a presentar en públic. El 1941 la família es va mudar a una casa en el suburbi de Planegg. El domicili va ser destruït durant un bombardeig i, per subsistir, Valentin va haver de treballar en articles de la llar a partir de 1945. La sèrie radiofònica dramàtica Es dreht sich um Karl Valentin va haver de cancel·lar-se després de cinc episodis per ser massa pessimista per al públic.

El 1947 i 1948, després de diversos anys de separació, Karl Valentin va reaparèixer al costat de Liesl Karlstadt. No obstant això, l'èxit no els va acopanyar de nou i Valentin va morir al febrer de 1948 a Planegg, a causa d'una pneumònia. L'actor es va veure atrapat accidentalment en un teatre a la Wörthstraße i va haver de passar la nit sense calefacció. L'endemà passat de morir-se, el van enterrar. En el funeral, al Cementiri de Planegg (Múnic), no va haver-hi cap representant de la ciutat o el teatre muniquesos.

Oblidat molt abans de la seva mort, Valentin va ser redescobert molts anys després com un dels grans còmics alemanys del segle xx.

Image
Tomba de Karl Valentin en Planegg (2015)

Obra

[modifica]
Image
Font de Karl Valentin en el Viktualienmarkt (2004)
Image
Detall de la font de Karl Valentin
Image
Casa de Karl Valentin en Planegg

Curtmetratges

[modifica]

Llargmetratges

[modifica]

Ràdio (selecció)

[modifica]
  • Buchbinder Wanninger
  • Radfahrer und Verkehrsschutzmann
  • Der Trompeter von Säckingen
  • Die Brilli
  • Das Aquarium
  • Der Ententraum
  • Der Hutladen
  • Der Schäfflertanz
  • Der verlorene Brillantring
  • Die gestrige Zeitung
  • Der Notenwart
  • Der neue Buchhalter
  • Das Brilliantfeuerwerk
  • Semmelnknödeln
  • Der Spritzbrunnenaufdreher

Enregistraments

[modifica]
  • Karl Valentin und Liesl Karlstadt: Die Kurzfilme (3 DVD), Munic 2002, Verlag Film101
  • Karl Valentin und Liesl Karlstadt: Die Spielfilme (3 DVD), Munic 2004, Verlag Film101
  • Karl Valentin und Liesl Karlstadt: Die beliebtesten Kurzfilme, Munic 2006, Verlag Film101
  • Karl Valentin und Liesl Karlstadt: Die Kurzfilme – Neuedition (3 DVD) Munic 2008, Verlag Film101

Obres completes

[modifica]

Audiollibres

[modifica]

Films sobre Karl Valentin

[modifica]

Literatura sobre Karl Valentin

[modifica]

Biografies

[modifica]
  • Matthias Biskupek: Karl Valentin. Eine Bildbiographie. Gustav Kiepenheuer, Leipzig 1993, ISBN 3-378-00546-7.
  • Monika Dimpfl: Karl Valentin. Biografie. Deutscher Taschenbuch-Verlag, Munic 2007, ISBN 978-3-423-24611-8.
  • Roland Keller: Karl Valentin und seine Film. Heyne, Munic 1996, ISBN 3-453-10859-0.
  • Josef Memminger: Karl Valentin. Der grantige Clown. Pustet, Ratisbona 2011, ISBN 978-3-7917-2309-9
  • Michael Schulte: Karl Valentin. Mit Selbstzeugnissen und Bilddokumenten dargestellt. 6. Auflage. Rowohlt, Reinbek bei Hamburg 2000, ISBN 3-499-50144-9.
  • Michael Schulte: Karl Valentin. Eine Biographie. Hoffmann & Campe, Hamburg 1982, ISBN 3-455-06600-3.
  • Michael Schulte: Das Leben donis Karl Valentin. Eine klingende Biographie mit zahlreichen Originalaufnahmen. Locutor: Walter Schmidinger, Josef Bierbichler o. a. 7 CDs. Jubiläumsedition. Audiollibre, Friburg de Brisgovia 2004, ISBN 3-89964-071-3.
  • Michael Schulte, Peter Syr (Hrsg.): Karl Valentins Film. Alle 29 Film, 12 Fragmenti, 344 Bilder, Texte, Filmographie. Piper, Munic o. a. 1989, ISBN 3-492-10996-9.
  • Wolfgang Till (Hrsg.): Karl Valentin. Volkssänger? DADAist? Catàleg de l'Exposició 100 anys de Karl Valentin en el Museu de la Ciutat de Munic, 2 de juliol a 3 d'octubre de 1982. Schirmer-Mosel, Munic 1982, ISBN 3-88814-106-0.
  • Bertl Valentin: Du bleibst da, und zwar sofort! Mein Vater Karl Valentin. R. Piper & Co. Verlag, Munic 1971, ISBN 3-492-01897-1.
  • Alfons Schweiggert: Ein g'schpinnerter Teifi : Karl Valentins letzte Jahre, Munic: München-Verl., 2013, ISBN 978-3-7630-4004-9

Altres textos

[modifica]
  • Helmut Bachmaier (Hrsg.): Kurzer Rede langer Sinn. Piper, Munic o. a. 1990, ISBN 3-492-10907-1.
  • Richard Bauer (Hrsg.): Das alte München. Photographien 1855–1912. Gesammelt von Karl Valentin. Schirmer-Mosel, Munic 1982, ISBN 3-88814-108-7.
  • Richard Bauer, Eva Graf: Karl Valentins München: Stereoskop-Photographien von 1855 bis 1880. Heinrich Hugendubel-Verlag, Kreuzlingen / Munic 2007, ISBN 978-3-7205-3044-6.
  • Monika Dimpfl: „… die Ungeheuerlichkeiten donessis verbohrten Hirns.“ Die Geschichte von Karl Valentin’s Panoptikum. Bayerischer Rundfunk, Munic 2005.
  • Erich Engels: Philosophie am Mistbeet. Ein Karl-Valentin-Buch. Süddeutscher Verlag, Munic 1969.
  • Wilfried Feldhütter: „Schneiden Sie auch giri Haar?“ Karl Valentin und Bertolt Brecht. Ein szenisches Doppelporträt. Bayerischer Rundfunk, Munic 1986.
  • VALENTIN, Karl. En: Günter Formery: Das große Lexikon der Ansichtskarten: eine Enzyklopädie der Philokartie, Phil Creativ, Schwalmtal 2018, ISBN 978-3-928277-21-1, S. 330
  • Michael Glasmeier: Karl Valentin. Der Komiker und die Künste. Carl Hanser Verlag, Munic o. a. 1987, ISBN 3-446-14999-6.
  • Klaus Gronenborn: Karl Valentin. Filmpionier und Medienhandwerker. Henschel Verlag o. a., Berlín o. a. 2007, ISBN 978-3-89487-588-6.
  • Haus der Bayerischen Geschichte, Museu Valentin-Karlstadt (Hrsg.): An jedem Eck a Gaudi. Karl Valentin, Liesl Karlstadt und die Volkssänger. Edition Bayern, Sonderheft 4. Verlag Friedrich Pustet, Ratisbona 2011, ISBN 978-3-7917-2401-0.
  • Axel Hauff: Die Katastrophen donis Karl Valentin. Argument-Verlag, Berlín 1978; Die einverständigen Katastrophen donis Karl Valentin. (aus : Argument-Sonderband AS3, 1976 : "Vom Faustuns bis Karl Valentin. Der Bürger in Geschichte und Literatur")
  • Wilhelm Hausenstein: Die Masken donis Münchner Komikers Karl Valentin. Alber, Munic 1948 (2. Auflage. als: Die Masken donis Komikers Karl Valentin. Süddeutscher Verlag, Munic 1978, ISBN 3-7991-5894-4).
  • Roland Keller: Karl Valentin und seine Film. Heyne, Munic 1996, ISBN 3-453-10859-0 (Heyne-Bücher 32 = Heyne-Filmbibliothek 239).
  • Gudrun Köhl, Erich Ortenau: Karl Valentin in der Geschichte der Komiker. Unverhau, Munic 1984, ISBN 3-920530-76-4 (Schriftenreihe donis Valentin-Musäums).
  • Anneliese Kühn: Mein Opa Karl Valentin. Rosenheimer Verlagshaus, Rosenheim 2008, ISBN 978-3-475-53952-7.
  • Elisabeth Münz, Erwin Münz (Hrsg.): Geschriebenes von und an Karl Valentin. Eine Materialiensammlung 1903 bis 1948. Vorwort von Hans-Reinhard Müller. Süddeutscher Verlag, Munic 1978, ISBN 3-7991-6020-5.
  • Klaus Pemsel: Karl Valentin im Umfeld der Münchner Volkssängerbühnen und Varietés. Unverhau, Munic 1981, ISBN 3-920530-60-8 (Schriftenreihe donis Valentin-Volkssänger-Musäums), (Zugleich: Munic, Univ., Diss., 1980).
  • Alfons Schweiggert: Karl Valentins Panoptikum. Wie és ächt gewesen ist. Süddeutscher Verlag, Munic 1985, ISBN 3-7991-6256-9.
  • Alfons Schweiggert: Ja lachen Sie nur. Die schönsten Karl Valentin-Anekdoten und – Witze. Bayerland, Dachau 1996, ISBN 3-89251-223-X.
  • Alfons Schweiggert: Karl Valentin und die Frauen. Ehrenwirth, Munic 1997, ISBN 3-431-03519-1.
  • Alfons Schweiggert: Karl Valentins Stummzeit. Grünwalder und Planegger Jahre 1941 bis 1945. Buchendorfer Verlag, Munic 1998, ISBN 3-927984-73-6.
  • Alfons Schweiggert: Karl Valentin. Der Münchnerischste aller Münchner. MünchenVerlag, Munic 2007, ISBN 978-3-937090-15-3.
  • Alfons Schweiggert: Was gibt's da zu Lachen. Neue Valentin-Anekdoten und –Witze. Bayerland, Dachau 2008, ISBN 978-3-89251-391-9.
  • Alfons Schweiggert: Karl Valentin und die Politik oder die Einmischung in die Nichteinmischung. Mit einem Vorwort von Gerhard Polt. Verlag St. Michaelsbund, Munic 2011, ISBN 978-3-939905-84-4.
  • Alfons Schweiggert: Karl Valentin. Ich bin ja auch kein Mensch. Ich bin ein Bayer. Unbekanntes, Skurriles, Rätselhaftes. Husum Verlag, Husum 2011, ISBN 978-3-89876-577-0.
  • Helmut Schwimmer: Karl Valentin. Eine Analyse seines Werkes mit einem Currículum und Modellen für donin Deutschunterricht. Oldenbourg, Munic 1977, ISBN 3-486-03401-4 (Analysen zur deutschen Sprache und Literatur).
  • Armgard Seegers: Komik bei Karl Valentin. Die sozialen Mißverhältnisse donis Kleinbürgers. Pahl-Rugenstein, Colònia 1983, ISBN 3-7609-5137-6 (Pahl-Rugenstein-Hochschulschriften Gesellschafts- und Naturwissenschaften 137), (Zugleich: Hamburg, Univ., Diss., 1982).
  • Gabriele Stadler: Das tragikomische Paar Liesl Karlstadt und Karl Valentin. Bayerischer Rundfunk, Munic 1990.
  • Friedrich Tulzer: Karl Valentin und die Konstituenten seiner Komik. Heinz, Stuttgart 1987, ISBN 3-88099-189-8 (Stuttgarter Arbeiten zur Germanistik 185), (Zugleich: Viena, Univ., Diss., 1986).
  • Karl Valentin: Mögen hätt' ich schon wollen – Skurrile Sprüche & Bilder. Rosenheimer Verlagshaus, Rosenheim 2007, ISBN 978-3-475-53843-8.
  • Martin Maier SJ: Der Mensch ist gut, nur die Leute sind schlecht. Mit Karl Valentin Sinn und Wahnsinn donis Lebens entschlüsseln. Herder, Friburg 2012, ISBN 978-3-451-32497-0.

Referències

[modifica]
  1. «Samuel Beckett in Nazi-Deutschland: "Nürnberg war so schrecklich"», 22-02-2011. [Consulta: 19 agost 2014].
  2. «Feliu Formosa i Torres | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 setembre 2025].
  3. Valentin Gesamtausgabe Ton Arxivat 2017-desembre-13 a la Wayback Machine., en la web de Andreas Koll, www.a-koll.com

Enllaços externs

[modifica]