Martin Ohm

Martin Ohm

Biografia
Naixement	6 maig 1792 Erlangen (Ducat de Baviera)
Mort	1r abril 1872 (79 anys) Berlín (Regne de Prússia)
Membre de la Cambra de Representants de Prússia
1849 – 1852
Dades personals
Formació	Universitat d'Erlangen-Nuremberg (–1811)
Tesi acadèmica	De elevatione serierum infinitarum secundi ordinis ad potestatem exponentis indeterminati  (1811 )
Director de tesi	Karl Christian von Langsdorf
Es coneix per	Secció àuria
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques i política
Lloc de treball	Erlangen Berlín
Ocupació	matemàtic, polític, professor universitari, parlamentari
Ocupador	Universitat Frederic Guillem de Berlín (1821–1865) Gymnasium Thorn (1817–1821) Universitat d'Erlangen-Nuremberg (1811–1817)
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei (soci estranger) (1870–) Accademia Pontificia dei Nuovi Lincei (1865–) Acadèmia Bavaresa de Ciències (membre corresponent) (1832–) Acadèmia de Ciències de Rússia (membre corresponent) (1826–)
Obra
Estudiant doctoral	Eduard Heine, Rudolf Lipschitz, Friedrich Prym, Friedrich August, Friedrich Bachmann, Joseph Brutkowski, Wilhelm Wernicke, Wilhelm Wagner, Hermann Waldaestel, Johannes Franz Stader, Paul Bachmann i Leo Pochhammer
Família
Cònjuge	Sophie von Alten
Fills	Elisa Ohm
Germans	Georg Simon Ohm

Martin Ohm (Erlangen, 6 de maig de 1792 - Berlín, 1 d'abril de 1872) fou un matemàtic alemany, germà del conegut físic Georg Simon Ohm.

Va estudiar a la Universitat d'Erlangen on es va doctorar el 1811. Va donar classes com assistent a la universitat fins al 1817 en què va ser nomenat professor de l'escola secundària de Toruń. El 1821 es trasllada a Berlín per fer de professor ajudant a la Universitat de Berlín, en la qual serà successivament professor extraordinari (1824) i professor titular (1839). El 1864, quan ja era pràcticament cec, va ser substituït per Karl Weierstrass.

El 1822 es publiquen els dos primers volums de la seva obra en nou volums Versuch eines vollkommen consequenten Systems der Mathematik (traduïble com "Temptativa d'un sistema perfectament consistent de les matemàtiques"). Els volums següents es van anar publicant posteriorment fins el novè el 1852. La seva intenció era basar tota la matemàtica sobre la noció de nombre natural i la manipulació de les fórmules d'acord amb estrictes regles algebraiques.

Potser és més recordat per haver estat el primer matemàtic en utilitzar el terme Secció àuria (el nombre $\Phi$) en la segona edició del seu llibre Die reine Elementar-Mathematik (1834), tot i que, probablement, l'expressió ja devia ser emprada de forma comuna, en cercles no matemàtics, per a referir-se a aquesta divisió d'un segment arbitrari.

Bibliografia

• Bekemeier, Bernd. Martin Ohm, 1792-1872: Universitäts- und Schulmathematik in der neuhumanistischen Bildungsreform (en alemany). Vandenhoeck & Ruprecht, 1987. ISBN 9783525403112. 
• Ferreirós, José. Labyrinth of Thought: A History of Set Theory and Its Role in Modern Mathematics (en anglès). Springer, 1999. ISBN 3-7643-5749-5. 
• Livio, Mario. La proporción áurea (en ed). Editorial Ariel, 2009. ISBN 978-84-344-4495-X. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Martin Ohm» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Cantor, Moritz. «Ohm, Martin» (en alemany). Allgemeine Deutsche Biographie, 1887. [Consulta: 16 maig 2025].