Micronutrient
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els micronutrients són substàncies essencials per al funcionament correcte de l'organisme, però que només calen en petites quantitats.[1] Inclouen les vitamines i els minerals, que juguen un paper fonamental en processos biològics com el metabolisme, la formació d'enzims i hormones, i la protecció del sistema immunitari. Principalment són minerals com el ferro, el bor,el coure, el manganès, el zinc, el molibdè i el clor.[2] A diferència dels macronutrients (com els carbohidrats, les proteïnes i els greixos), els micronutrients no aporten energia, però són imprescindibles per mantenir la salut i prevenir malalties. La seva absència o deficiència pot provocar trastorns greus, com l'anèmia, el raquitisme o problemes de visió. Els micronutrients es troben en aliments variats, incloent-hi fruites, verdures, carns i cereals, i són essencials en una dieta equilibrada.
Beneficis
[modifica]La importància dels micronutrients en la salut d'un organisme és decisiva. En el humans, la deficiència de micronutrients pot causar estats de gravetat i perill vital. Els micronutrients permeten la producció d'enzims, hormones i substàncies necessàries per al creixement normal i el desenvolupament del cos. Les alteracions dels nivells de ferro, vitamina A i iode són les més freqüents, sobretot en infants i dones embarassades.[3]
Les deficiències poden causar símptomes ben notables com la baixada del nivell d'energia, de la lucidesa mental i altres capacitats que sovint repercuteixen en els resultats educatius, la productivitat laboral i l'augment del risc de contraure malalties. Les deficiències es poden prevenir i guarir a través de l'educació nutricional i combinada amb una dieta saludable i variada, a més a més de la incorporació d'aliments suplementaris específics quan calgui.[4]
Funció en el sistema immunitari
[modifica]El zinc té un paper fonamental en la funció del sistema immunitari innat. Fa augmentar l'activitat de la NADPH oxidasa en els neutròfils, afavorint la producció d'espècies reactives d'oxigen (ROS) i augmentant la seva funció bactericida. A més, intervé en la quimiotaxi, adhesió i activitat dels monòcits i macròfags. Pel que fa a la resposta adaptativa, el zinc participa en la maduració i funció dels limfòcits T a través del seu paper estructural en la timulina (hormona clau en la diferenciació tímica). La seva deficiència comporta una disminució de citocines com IL-2 o INF-γ, una reducció dels limfòcits CD4+ i una alteració en la relació CD4+/CD8+, així com una menor producció d'anticossos per part dels limfòcits B.
El coure intervé en el sistema immunitari tant humoral com cel·lular. La seva deficiència afecta a la funció de cèl·lules B i NK, així com la proliferació de cèl·lules T. D'altra banda, però, el coure és una font nutricional important de bacteris, per la qual cosa és adient limitar el seu consum.
El seleni millora la funció immunitària en pacients amb infeccions per Mycobacterium tuberculosis, VIH i altres. Aquest mineral actua com a immunomodulador activant la via Nrf, la qual augmenta l'expressió d'enzims antioxidants reduint l'estrès oxidatiu de les cèl·lules immunitàries. També regula altres vies com la STAT6. Finalment, el seleni redueix el nombre de mutacions virals i augmenta la resposta de cèl·lules T millorant la resposta davant de virus com el de la polio.[5]
Benestar humà
[modifica]El consum suficient d'aliments i calories no exclou que es pugui produir una carència de micronutrients. El ferro és un element imprescindible per a la síntesi de l'hemoglobina. El calci, necessari per al creixement i el manteniment dels ossos i les dents, ha de ser sempre present en l'organisme en quantitats suficients. També és important l'aportació equilibrada de la vitamina D.
L'absorció dels micronutrients es realitza a l'intestí prim, alhora amb altres compostos. L'absorció pot ser reduïda o impedida per les alteracions o la manca d'estabilitat dels micronutrients. Per exemple: el fitat (o àcid fític) inhibeix l'absorció de ferro i zinc. El calci és un important micronutrient, sovint poc disponible en ser poc soluble i poc permeable a la membrana intestinal. Les vitamines especialment importants en l'absorció i la biodisponibilitat són les liposolubles: A, D, E i K. L'augment controlat d'aquests micronutrients mitjançant diferents vies d'incorporació a l'organisme, incloses les de tipus nano-tecnològic, milloren el benestar humà.[6] S'han fet avenços importants en la salut alimentària i en la reducció de les deficiències de micronutrients.[4]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «micronutrient». Termcat.cat, Diccionari de terminologia, 2024. [Consulta: 31 agost 2024].
- ↑ Riera, P. et al.. «micronutrient». Diccionari de les ciències ambientals, 2004. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Hannah, R.; Roser, M.. «Micronutient Deficiency» (en anglès). Our World in Data, 2017. [Consulta: 31 juliol 2024].
- 1 2 «Micronutrients» (en anglès). World Health Organization, 2024. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Maryam Fallah, Fatemeh Naeini, Fatemeh Sadat Fahimzad, Ali Nouri, Sayyed Mehdi Rasooli Manesh, Alireza Haghighi, Soraiya Ebrahimpour-Koujan «Nutritional immunology in lifespan,». Experimental Gerontology., 214, 2026. ISSN: 0531-5565.
- ↑ Dena Jones; Sarah Caballero; Gabriel Davidov-Pardo, «6. Bioavailability of nanotechnology-based bioactives and nutraceuticals,». Advances in Food and Nutrition Research, Academic Press, 88, 2019, p. abstract. DOI: 10.1016/bs.afnr.2019.02.014.. ISSN: 1043-4526.
