Pedicularis
 Pedicularis rostratospicata  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Orobanchaceae |
| Gènere | Pedicularis L., 1753 Pedicularis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Tipus | Pedicularis sylvatica |
.svg){kind=icon}
Pedicularis és un gènere amb centenars d'espècies de plantes amb flors pertanyent a la família de les Orobancàcies[1]. Tradicionalment havia estat dins de les escrofulariàcies fins que, després d'estudis genètics i moleculars [2], es va veure que uns quants dels seus gèneres tenien major parentiu amb la família de les orobancàcies. Totes elles viuen a l'hemisferi Nord i tenen una àrea de distribució principalment circumboreal[3].
Descripció
[modifica]Pedicularis conté espècies herbàcies hemiparàsites d'altres herbes (principalment poàcies o ciperàcies). La majoria d'espècies (si més no les que viuen a la península ibèrica) tenen un aspecte similar i bastant característic: Les fulles (que moltes vegades formen una roseta basal) són molt dividides (bipinnatisectes). Les que surten a la tija, es van fent més petites a mesura que anem pujant; és força normal que presentin tons violacis. Les flors són bilabiades, amb el llavi superior més o menys tancat i recorbat, formant una mena de casc que inclou les parts fèrtils de la flor al seu interior. El llavi inferior és pla, patent, i normalment dividit en tres lòbuls. Es reuneixen en inflorescències més o menys denses, al capdamunt de les tiges. La disposició de les flors a l'espiga sol ser una mica inclinada, per aquest motiu, vista per dalt presenta un aspecte arremolinat. Per determinar correctament les espècies convé fixar-nos en les fulles de la roseta basal. També és important la forma i dimensions del calze en el moment de la floració i la forma del llavi superior de la corol·la [3][4].
P.verticillata amb el llavi superior obtús (no prolongat per un bec).
P.sylvatica; llavi sup. amb un bec curt i 2 petits dents a la part ventral.
P.pyrenaica, llavi sup. amb bec llarg. fulles 1-2 pinnatisectes.
P.palustris, dents del calze dividides, típic aspecte general violaci.
P.rosea, fulles pinnatisectes majoritàriament en roseta basal.
P.foliosa, fl.grogues, fulles molt dividides.
noteu l'aspecte "arremolinat" de la inflorescència
.jpg)
.jpg)
.JPG)
_IMG_3680.JPG)
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere tan gran ha estat dividit en diverses seccions. Tres d'elles fan referència a la forma en que acaba del llavi superior:[3]
A la secció Edentulae o Anodon tindrien el llavi sense bec terminal i sense dents a la part apical i ventral. (hi haurien P.rosea i P.foliosa)
La secció Pedicularis conté espècies amb fulles alternes i el llavi superior de la corol.la amb un petit bec o dues dents subapicals al marge ventral. (P.sylvatica, P.comosa, P.palustris...)
A la secció Rostrata o Rincholophae hi ha les espècies on el llavi superior de la corol·la acaba en un llarg bec i no hi ha dents a la part ventral. (Als PPCC tindríem P.kerneri, P.pyrenaica, P.tuberosa...)
Finalment, la secció Verticillatae o Cyclophyllum conté espècies amb les fulles caulinars verticil·lades o oposades. Tampoc tenen no bec ni dents subapicals. (Aquí estaria P.verticillata)
Espècies seleccionades
[modifica]Aquestes 22 espècies i subespècies són les que viuen a la península Ibèrica. A més, hi hem afegit P.palustris que no hi està, però surt a la Catalunya Nord. Hem anotat quines d'elles estan presents als Països Catalans (PPCC). Podeu consultar també la Llista completa d'espècies del gènere Pedicularis. S'han descrit nombroses estirps híbrides.[3]
- Pedicularis comosa L. (1753)
- Pedicularis comosa subsp. asparagoides (Lapeyr.) P. Fourn.(1937) (PPCC)
- Pedicularis comosa subsp. comosa L.(1753) (PPCC)
- Pedicularis foliosa L. (1767) (PPCC)
- Pedicularis foliosa subsp. foliosa L. (1767)
- Pedicularis kerneri Dalla Torre(1882) (PPCC)
- Pedicularis mixta Gren. (1853) (Pedicularis pyrenaica subsp. lasiocalyx) (PPCC)
- Pedicularis palustris L. (1753) (PPCC: Catalunya Nord)
- Pedicularis pyrenaica J. Gay (1832)
- Pedicularis pyrenaica subsp. praetermissa I. Soriano, M. Bernal & Sánchez Cuxart (2006)
- Pedicularis pyrenaica subsp. pyrenaica J. Gay (1832) (PPCC)
- Pedicularis pyrenaica var. fallax Font Quer & Guinea (1948)
- Pedicularis pyrenaica var. pyrenaica J. Gay (1832)
- Pedicularis rosea Wulfen (1781)
- Pedicularis rosea subsp. allionii (Rchb. fil.) Arcang (1882) (PPCC)
- Pedicularis schizocalyx (Lange) Steininger (1887)
- Pedicularis sylvatica L. (1753)
- Pedicularis sylvatica subsp. lusitanica (Hoffmanns. & Link) Cout. (1913)
- Pedicularis sylvatica subsp. sylvatica L. (1753) (PPCC)
- Pedicularis tuberosa L.(1753) (PPCC)
- Pedicularis verticillata L.(1753) (PPCC)
- Pedicularis verticillata subsp. caespitosa (Webb) I. Soriano (2004)
- Pedicularis verticillata subsp. verticillata L. (1753)
- ↑ «Pedicularis L. | Plants of the World Online | Kew Science» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ Olmstead, Richard G.; Pamphilis, Claude W.; Wolfe, Andrea D.; Young, Nelson D.; Elisons, Wayne J. «Disintegration of the Scrophulariaceae» (en anglès). American Journal of Botany, 88, 2, 2-2001, p. 348–361. DOI: 10.2307/2657024. ISSN: 0002-9122.
- 1 2 3 4 Ignasi Soriano Tomás. «Pedicularis» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.488-494. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
