Vés al contingut

Pedicularis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPedicularis Modifica el valor a Wikidata
Image
Pedicularis rostratospicata Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaOrobanchaceae
GènerePedicularis Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Pedicularis Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Pediculariopsis
TipusPedicularis sylvatica Modifica el valor a Wikidata

Pedicularis és un gènere amb centenars d'espècies de plantes amb flors pertanyent a la família de les Orobancàcies[1]. Tradicionalment havia estat dins de les escrofulariàcies fins que, després d'estudis genètics i moleculars [2], es va veure que uns quants dels seus gèneres tenien major parentiu amb la família de les orobancàcies. Totes elles viuen a l'hemisferi Nord i tenen una àrea de distribució principalment circumboreal[3].

Descripció

[modifica]

Pedicularis conté espècies herbàcies hemiparàsites d'altres herbes (principalment poàcies o ciperàcies). La majoria d'espècies (si més no les que viuen a la península ibèrica) tenen un aspecte similar i bastant característic: Les fulles (que moltes vegades formen una roseta basal) són molt dividides (bipinnatisectes). Les que surten a la tija, es van fent més petites a mesura que anem pujant; és força normal que presentin tons violacis. Les flors són bilabiades, amb el llavi superior més o menys tancat i recorbat, formant una mena de casc que inclou les parts fèrtils de la flor al seu interior. El llavi inferior és pla, patent, i normalment dividit en tres lòbuls. Es reuneixen en inflorescències més o menys denses, al capdamunt de les tiges. La disposició de les flors a l'espiga sol ser una mica inclinada, per aquest motiu, vista per dalt presenta un aspecte arremolinat. Per determinar correctament les espècies convé fixar-nos en les fulles de la roseta basal. També és important la forma i dimensions del calze en el moment de la floració i la forma del llavi superior de la corol·la [3][4].

Taxonomia

[modifica]

Aquest gènere tan gran ha estat dividit en diverses seccions. Tres d'elles fan referència a la forma en que acaba del llavi superior:[3]

Image
Seccions amb els tipus de corol·la de cadascuna

A la secció Edentulae o Anodon tindrien el llavi sense bec terminal i sense dents a la part apical i ventral. (hi haurien P.rosea i P.foliosa)

La secció Pedicularis conté espècies amb fulles alternes i el llavi superior de la corol.la amb un petit bec o dues dents subapicals al marge ventral. (P.sylvatica, P.comosa, P.palustris...)

A la secció Rostrata o Rincholophae hi ha les espècies on el llavi superior de la corol·la acaba en un llarg bec i no hi ha dents a la part ventral. (Als PPCC tindríem P.kerneri, P.pyrenaica, P.tuberosa...)

Finalment, la secció Verticillatae o Cyclophyllum conté espècies amb les fulles caulinars verticil·lades o oposades. Tampoc tenen no bec ni dents subapicals. (Aquí estaria P.verticillata)

Espècies seleccionades

[modifica]

Aquestes 22 espècies i subespècies són les que viuen a la península Ibèrica. A més, hi hem afegit P.palustris que no hi està, però surt a la Catalunya Nord. Hem anotat quines d'elles estan presents als Països Catalans (PPCC). Podeu consultar també la Llista completa d'espècies del gènere Pedicularis. S'han descrit nombroses estirps híbrides.[3]

  1. «Pedicularis L. | Plants of the World Online | Kew Science» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 10 juny 2024].
  2. Olmstead, Richard G.; Pamphilis, Claude W.; Wolfe, Andrea D.; Young, Nelson D.; Elisons, Wayne J. «Disintegration of the Scrophulariaceae» (en anglès). American Journal of Botany, 88, 2, 2-2001, p. 348–361. DOI: 10.2307/2657024. ISSN: 0002-9122.
  3. 1 2 3 4 Ignasi Soriano Tomás. «Pedicularis» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 26 maig 2026].
  4. Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.488-494. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).