Ponos
| Tipus | divinitat grega al·legòrica personificació  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Eris |
| Germans | Algos, Horcos, Lete, Limos i Ate |
Ponos (en grec antic: Πόνος 'treball', 'pena') és, a la mitologia grega, la personificació del treball dur i de l'esforç. Segons la Teogonia d'Hesíode, el «dolorós» Ponos era fill d'Eris, filla de Nix que representa la discòrdia, i no fa esment del seu pare.[1] Igual que els altres fills d'Eris que Hesíode va anomenar, Ponos és una abstracció personificada, que al·legoritza el significat del seu nom i representa un dels molts elements nocius resultants de la discòrdia i la lluita.[2] Era el germà d'Algos (el Dolor), Lete (l'Oblit), Limos (la Fam) i Horcos (el Jurament).[3]
Ciceró diu que Ponos ('Ponus') és la personificació del treball, i és fill d'Èreb (la Foscor) i Nox (la Nit).[4] Ponos té una connotació negativa segons Hesíode, però en un poema de Llucià (segle ii), se'l presenta potenciant l'aspecte positiu que fa que ens dirigim cap a una vida virtuosa.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Hesíode. Teogonia, 226
- ↑ Gantz, Thimoty. Early Greek Myth: A Guide to Literary and Artistic Sources. Baltimore, Maryland: Johns Hopkins University Press, 1996, p. 10. ISBN 9780801853609.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grege i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 171. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Ciceró. De natura deorum, III, 17
- ↑ Llucià. Timon, 31-33
