Pyrrhula
 Pinsà borroner  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Fringillidae |
| Subfamília | Carduelinae |
| Gènere | Pyrrhula Brisson, 1760 Pyrrhula |
.svg){kind=icon}
Pyrrhula és gènere d'ocells passeriformes de la família dels fringíl·lids (Fringillidae).[1][2] Les espècies tenen una distribució paleàrtica, gairebé totes les espècies es troben a Àsia, amb dues espècies exclusivament a l'Himàlaia i una espècie, P. pyrrhula, també a Europa.[3] Reben el nom comú de "pinsà borroner".[4]
El pinsà de les Açores (P. murina) és una espècie en perill crític (en queden unes 120 parelles), que només es troba a l'est de l'illa de São Miguel a l'arxipèlag de les Açores.[5]
L'evolució de les espècies de pinsà borroner va començar poc després que els avantpassats del pinsà dels pins (Pinicola enucleator) se'n van apartar (al final del Miocè mitjà, uns 12 milions d'anys), i és molt possible que aquesta darrera espècie hagi evolucionat a Amèrica del Nord; el que és bastant segur és que la radiació va començar a la zona general de l'Himàlaia. Els pinsans muntanyencs també semblen formar part d'aquest clade.[6]
Descripció
[modifica]Els pinsans borroner tenen les plomes de les ales i la cua de color negre brillant. Mostren el carpó blanc. Les potes i els peus són de color marró carnós. El bec és curt i gruixut ja que està adaptat per menjar-hi cabdells, i és negre excepte el del pinsà borroner bru (P. nipalensis), que té el bec gris o gris verdós. Els mascles es poden distingir pel pit taronja o vermell. Algunes espècies tenen un casquet negre.[7][8]
Distribució i hàbitat
[modifica]Els pinsans borroner es distribueixen per zones de boscos de coníferes fins a boscos esteparis i tundra a les terres altes tropicals i al nord dins dels límits indicats. Es troba a Euràsia des de les Açores fins a les Filipines.[3]
La Unió Russa de Conservació d'Ocells va declarar el 2008 l'any del pinsà borroner.[9]
Catalunya
[modifica]A Catalunya tenim el pinsà borroner eurasiàtic que es distribueix per la meitat septentrional on cria als Pirineus, Prepirineus i Catalunya humida. Majoritàriament resident si bé a l'hivern pot fer un cert desplaçament a terres baixes fent-se present a bona part del país i Franja de Ponent si bé més rar quant més cap al sud i és accidental al País Valencià i Balears.[10]
Taxonomia
[modifica]El gènere Pyrrhula va ser introduït el 1760 pel zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson.[11][12]
Les espècies del gènere Pyrrhula són germans del pinsà dels pins (Pinicola enucleator) , l'única espècie col·locada en el gènere Pinicola.[13][14]
Etimologia
[modifica]El nom es va derivar per tautonímia del nom binomial del pinsà borroner eurasiàtic Loxia pyrrhula (=Pyrrhula pyrrhula) introduït per Linné el 1758.[12][15]
Espècies existents
[modifica]Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025), aquest gènere està format per vui espècies:
- Pinsà borroner bru (Pyrrhula nipalensis Hodgson, 1836)
- Pinsà borroner taronja (Pyrrhula aurantiaca Gould, 1858)
- Pinsà borroner cap-roig (Pyrrhula erythrocephala Vigors, 1832)
- Pinsà borroner capgrís (Pyrrhula erythaca Blyth, 1862)
- Pinsà borroner de Taiwan (Pyrrhula owstoni Rothschild & Hartert, EJO, 1907)
- Pinsà borroner galtablanc (Pyrrhula leucogenis Ogilvie-Grant, 1895)
- Pinsà borroner eurasiàtic (Pyrrhula pyrrhula Linnaeus, 1758)
- Pinsà borroner de les Açores (Pyrrhula murina Godman, 1866)
Espècie extinta
[modifica]A partir d'ossos descoberts en una cova de l'Illa Graciosa a les Açores, els investigadors van identificar i descriure una nova espècie extinta de pinsà borroner, Pyrrhula crassa. És el primer ocell paseriformes extingit descrit mai de l'arxipèlag de les Açores. L'espècie era més grossa que els seus parents més propers: el pinsà borroner eurasiàtic (P. pyrrhula) i el pinsà borroner de les Açores (P. murina), cosa que la converteix en l'espècie més grossa coneguda del gènere Pyrrhula. L'anàlisi dels ossos de les ales suggereix que tenia una capacitat de vol probablement era similar a la de P. murina. L'espècie probablement va ser eliminada a causa de l'assentament humà a l'arxipèlag al segle xv pels portuguesos, la qual cosa va provocar la destrucció de l'hàbitat i la introducció d'espècies vegetals invasores, que van minvar el bosc de llorer del qual probablement en depenia.[16][17]
Referències
[modifica]- ↑ «Pyrrhula (Pyrrhula sp.)». Avibase. [Consulta: 21 març 2025].
- ↑ «Pyrrhula Brisson, 1760». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 21 març 2025].
- 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 31 març 2026].
- ↑ «Pyrrhula». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 31 març 2026].(català)
- ↑ «Pyrrhula murina: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2021, 19-08-2021. DOI: 10.2305/iucn.uk.2021-3.rlts.t22720676a205920049.en..
- ↑ Marten, Jill A.; Johnson, Ned K. «Genetic Relationships of North American Cardueline Finches». The Condor, 88, 4, 11-1986, p. 409–420. DOI: 10.2307/1368266. ISSN: 1938-5129.
- ↑ «pinsà borroner eurasiàtic - Pyrrhula pyrrhula» (en anglès). eBird. Arxivat de l'original el 2026-02-11. [Consulta: 31 març 2026].
- ↑ «Brown Bullfinch - eBird» (en anglès). Arxivat de l'original el 2026-02-27. [Consulta: 31 març 2026].
- ↑ «Птица года 2008 — снегирь» [Ocell de l'any 2008 - pinsà borroner]. Arxivat de l'original el 2009-10-21. [Consulta: 31 març 2026].
- ↑ Estrada, Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra (en català). 3ra ed. actualitzada. Barcelona: Lynx, 2018, p. 270. ISBN 978-84-16728-07-7 [Consulta: 31 març 2026].
- ↑ Brisson, Mathurin-Jacques; Dwight, Jonathan; Laetvaerennydt; Martinet, François Nicolas; Tucker, Marcia Brady. Ornithologie, ou, Méthode contenant la division des oiseaux en ordres, sections, genres, especes & leurs variétés : a laquelle on a joint une description exacte de chaque espece, avec les citations des auteurs qui en ont traité, les noms quils leur ont donnés, ceux que leur ont donnés les différentes nations, & les (en llatí). t.1. Paris: Ad Ripam Augustinorum, apud Cl. Joannem-Baptistam Bauche, bibliopolam, ad Insigne S. Genovesae, & S. Joannis in Deserto,, 1760, p. 36. DOI 10.5962/bhl.title.51902.
- 1 2 Paynter, Raymond A. Jr. Check-list of birds of the world. v.14. Cambridge: Harvard University Press, 1968, p. 293 [Consulta: 31 març 2026].
- ↑ Arnaiz-Villena, A.; Guillén, J.; Ruiz-del-Valle, V.; Lowy, E.; Zamora, J. «Phylogeography of crossbills, bullfinches, grosbeaks, and rosefinches:» (en anglès). Cellular and Molecular Life Sciences, 58, 8, 7-2001, p. 1159–1166. DOI: 10.1007/PL00000930. ISSN: 1420-682X.
- ↑ Zuccon, Dario; Prŷs-Jones, Robert; Rasmussen, Pamela C.; Ericson, Per G.P. «The phylogenetic relationships and generic limits of finches (Fringillidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 62, 2, 2-2012, p. 581–596. DOI: 10.1016/j.ympev.2011.10.002.
- ↑ Linné, Carl von. Caroli Linnaei...Systema naturae per regna tria naturae :secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en llatí). v.1. Estocolm: Laurentii Salvii, 1758, p. 171–172.. DOI 10.5962/bhl.title.542.
- 1 2 Rando, J.C; Pieper, H.; Olson, Storrs L.; Pereira, F.; Alcover, J.A. «A new extinct species of large bullfinch (Aves: Fringillidae: Pyrrhula) from Graciosa Island (Azores, North Atlantic Ocean)». Zootaxa, 4282, 3, 27-06-2017. DOI: 10.11646/zootaxa.4282.3.9. ISSN: 1175-5334.
- ↑ «A new bird which humans drove to extinction discovered in Azores» (en anglès). Spanish Foundation for Science and Technology (FECYT), 2017. Arxivat de l'original el 2026-02-15.
