antrum

Potser volíeu: Antrum

Anglès

• Pronúncia ^(AFI): /ˈæntrəm/
• Etimologia: Del llatí antrum

Nom

antrum ‎(plural antra)

1. (anatomia) antre

Relacionats

• antral

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈan.trʊm/
• Etimologia: Del grec antic ἄντρον ‎(ántron).

Nom

antrum n. ‎(genitiu antrī)

1. (geografia) antre, cova

   «Hic vasto rex Aeolus antro / luctantes ventos tempestatesque sonoras / imperio premit ac vinclis et carcere frenat.» (Publius Vergilius Maro (Virgili). Aeneis. 2013. Viquitexts, entre 29 aC i 19 aC. Bellès, Joan (trad.); Virgili. L'Eneida. 2012. Labutxaca, 1998, p. 21. →ISBN.)

   Allà el rei Èol, en una cova immensa, té sotmesos al seu domini els vents rebels i les sorolloses tempestes; allà els té subjectes amb cadenes i empresonats.

2. (anatomia) antre

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	antrum	antra
Vocatiu	antrum	antra
Acusatiu	antrum	antra
Genitiu	antrī	antrōrum
Datiu	antrō	antrīs
Ablatiu	antrō	antrīs

Sinònims

• [1]: spelunca, caverna

Descendents

• Alemany: Antrum
• Anglès: antrum
• Castellà: antro
• Català: antre
• Francès: antre

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en llatí
• Gaffiot, Félix. «antrum». A: Dictionnaire Latin - Français. 1934. París: Hachette, 1934, p. 138.
• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «antrum». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.