birle

Català

Verb

birle

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de birlar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb birlar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb birlar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb birlar.

Variants

• [1] birlo, birli
• [2] birli
• [3] birli
• [4] birli

Miscel·lània

• Síl·labes: bir·le (2)
• Anagrames: bleir, rebli, reblí