groller

Català

Oriental:	central /ɡɾuˈʎe/
	balear /ɡɾoˈʎe/, /ɡɾuˈʎe/
Occidental:	nord-occidental /ɡɾoˈʎe/, valencià /ɡɾoˈʎeɾ/

Rimes: -e(ɾ)
Etimologia: Del català antic *grotler ‎(‘sabater pegot, ataconador’), probablement del francès soulier ‎(‘sabata de sola rígida’), del baix llatí *subtelaris ‎(‘sabata a retaló, sandàlia’), de subtalāris ‎(literalment ‘sota el taló’). El canvi semàntic i ortogràfic és per entendre-ho del llatí subtilis ‎(‘fi, subtil’) i encreuament amb l’antítesi grossus ‎(‘grosser’).

groller m. ‎(femení grollera, plural masculí grollers, plural femení grolleres)