inquieta

Potser volíeu: inquietà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iŋ.kiˈe.tə/, occidental /iŋ.kiˈe.ta/
• Rimes: -eta

Adjectiu

inquieta f. ‎(plural inquietes)

1. Forma femenina de inquiet.

Verb

inquieta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de inquietar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb inquietar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·qui·e·ta (4)
• Anagrama: aquietin

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋˈkie.ta\

Americà: alt \iŋˈkie.t(a)\, baix \iŋˈkie.ta\

• Rimes: -ieta

Adjectiu

inquieta f. ‎(plural inquietas)

1. forma femenina de inquieto