pango

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈpaŋ.ɡoː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *peh₂ǵ- ‎(‘reparar, reforçar’).

Verb

pangō ‎(1a present^?), pangis ‎(2a present), pangere ‎(infinitiu), pepigī ‎(perfet), pāctum ‎(supí)

1. establir al terra, fixar la llavor

   pangere ancoram littoribus

   fixar l'àncora a la riba

   pangere filios

   fixar la llavor dels fills

2. redactar, fixar sobre la cera

   pangitur littera in cera

   redactar sobre la cera

3. vincular, fixar, arribar a un acord, negociar

   Ducentis philippis rem pepigi

   He arribat a un acord per dos cents filips

   Pepigerat Pallas, ne cujus facti in praeteritum interrogaretur

   Pal·las va establir com a condició que els fets del passat no implicarien una investigació

Derivats

• appangō
• compingō
• dēpangō
• expingō
• impingō
• pāctilis
• pāctus
• prōpāgō