Vés al contingut

piltre

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpiɫ.tɾə/, occidental /ˈpiɫ.tɾe/
  • Etimologia: Del castellà piltra en argot de germania, del francès mitjà peautre ‎(‘llit, màrfega’), conservat en l’argot francès pieu, segle XIX.[1][2]

Nom

[modifica]

piltre m. ‎(plural piltres)

  1. (argot) llit
    «Vaig agafar una novel·la de lladres i serenos i me'n vaig anar al piltre sense sopar.» (Jaume Fuster, Les claus de vidre, 1984)
    «Si no hi arribo, me'n torno al garito i sobaré al piltre fins que faça catipén.» (Ramon Sistac, Menú de degustació, 2009)

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pil·tre (2)
  • Heterograma de 6 lletres (eilprt)
  • Anagrames: rèptil, triple

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DCVB
  1. ↑ Coromines, Joan; Pascual, José Antonio. «Piltra», Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico Image (DECH), 1980-1991
  2. ↑ Wagner, Max-Léopold. Notes linguistiques sur l'argot barcelonais, 1924, IEC, p. 85.
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=piltre&oldid=2686910»