Saltar al conteníu

Gamma Centauri

Ficha d'oxetu celesteGamma Centauri
estrella binaria[1], double star[2], near-infrared source (en) Traducir[2] y ultraviolet source (en) Traducir[2]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 190,37799302256 °[3]
Declinación (δ) −48,9597836011 °[3]
Distancia a la Tierra 39,9 pc
Magnitú aparente (V) 2,17 (banda V)
Magnitú absoluta −0,8
Constelación Centaurus
Velocidá radial −5,5 km/s[4]
Parallax 25,06 mas[5]
Carauterístiques físiques
Radiu 36,5 Radius solars
Masa 2,8 M☉
Gravedá superficial 3300 cm/s²[6]
Tipu espectral A1 IV+[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Gamma Centauri (γ Cen / HD 110304 / HR 4819)[8] ye la cuarta estrella más brillosa na constelación de Centauru con magnitú aparente +2,20. Dacuando recibe'l nome de Muhlifain, bien similar al de la estrella γ Canis Majoris (Muliphein). Xunto a τ Centauri, yera conocida en China como Koo Low, «la torre del arsenal».[9] Ye una estrella binaria que s'atopa a 130 años lluz del Sistema Solar.

El sistema componer dos estrelles idéntiques de tipu espectral A1, con una separación actual inferior a 1 segundu d'arcu. Con una temperatura efectivo de 9300 K, fueron clasificaes como subxigantes o xigantes. D'igual magnitú visual (+2,9), caúna d'elles ye 95 vegaes más lluminosa que'l Sol. Lluminosidá y temperatura correspuenden a estrelles de 2,8 mases solares.[10] Amuesen un baxu conteníu metálico, siendo la so bayura relativa de fierro la metá que nel Sol.[11] Pal so resolución precísase un telescopiu de siquier 15 cm d'apertura. La separación visual de les componentes reflexar na tabla siguiente:

AñuSeparación angularÁngulu de posición
19901,4″353°
20001,0″347°
20050,7″341°
20100,4″324°

El periodu orbital del sistema ye de 84,5 años, y la distancia ente les dos estrelles varia ente 8 y 67 UA a lo llargo d'una órbita notablemente escéntrica (ε = 0,79). Los parámetros orbitales afacer a estrelles de 3,7 mases solares —valor mayor que'l calculáu a partir de temperatura y lluminosidá—, suxiriendo qu'una o les dos estrelles pueden tener compañeres de baxa masa, anque nun esiste evidencia espectroscópica al respeutu.[10] La edá del sistema ye d'aproximao 400 millones d'años.[12]

Gamma Centauri forma parte del Grupu de les Híades, siendo probablemente'l miembru de tipu espectral más tempranu —más caliente— del grupu.

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Afirmao en: Washington Double Star Catalog.
  2. 1 2 3 Afirmao en: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. 1 2 «Gaia DR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 13 xunu 2022. doi:10.26093/CDS/VIZIER.1355.
  4. Ralf-Dieter Scholz (payares 2007). «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations» (n'inglés). Astronomische Nachrichten (9):  páxs. 889-896. doi:10.1002/ASNA.200710776.
  5. Floor van Leeuwen (marzu 2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357.
  6. Robert Rich (marzu 2003). «Spectroscopy of New High Proper Motion Stars in the Northern Sky. I. New Nearby Stars, New High-Velocity Stars, and an Enhanced Classification Scheme for M Dwarfs» (n'inglés). The Astronomical Journal (3):  páxs. 1598-1622. doi:10.1086/345972.
  7. Christopher J. Corbally (2 xunu 2006). «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (n'inglés). The Astronomical Journal (1):  páxs. 161–170. doi:10.1086/504637.
  8. Gamma Centauri (SIMBAD)
  9. Allen, Richard Hinckley (1889). «Centaurus», Courier Dover Publications: Star Names — Their Lore and Meaning (n'inglés), páx. 563. ISBN 0-486-21079-0. Consultáu'l 21 de payares de 2010.
  10. 1 2 Muhlifain (Stars, Jim Kaler)
  11. Gray, R. O.; Corbally, C. J.; Garrison, R. F.; McFadden, M. T.; Bubar, E. J.; McGahee, C. E.; O'Donoghue, A. A.; Knox, E. R. (2006). «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc-The Southern Sample». The Astrophysical Journal 132 (1). páxs. 161-170 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006AJ....132..161G&db_key=AST&nosetcookie=1.
  12. Su, K. Y. L.; Rieke, G. H.; Stansberry, J. A.; Bryden, G.; Stapelfeldt, K. R.; Trilling, D. E.; Muzerolle, J.; Beichman, C. A.; Moro-Martin, A.; Hines, D. C.; Werner, M. W. (2006). «Debris Disk Evolution around A Stars». The Astrophysical Journal 653 (1). páxs. 675-689. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006ApJ...653..675S&db_key=AST&nosetcookie=1.