Body Count
.jpg?lang=ca)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música |
| Història | |
| Creació | 1990, Los Angeles |
| Activitat | |
| Activitat | 1990 – |
| Segell discogràfic | Sumerian Records Century Media Records |
| Gènere | Speed metal i thrash metal |
| Format per | |
| Lloc web | bodycountband.com |
          | |
Body Count és un grup estatunidenc de crossover thrash format a Los Angeles el 1990. El grup està liderat pel raper Ice-T[1] i el guitarrista Ernie C. Ice-T va assumir el paper de cantant i ha escrit les lletres de la majoria de les cançons de Body Count, mentre que Ernie C és el responsable d'escriure la música del grup.[2]
L'àlbum de debut homònim de Body Count va ser publicat per Sire Records el 1992 i va rebre una notable atenció a causa de la controvèrsia al voltant de la cançó «Cop Killer». Sire Records, i la seva empresa matriu, Warner Records, van defensar la cançó, tanmateix, Ice-T va decidir eliminar-la de l'àlbum perquè considerava que la polèmica havia eclipsat la música en si.[3][4] El grup va deixar Sire Records l'any següent i, des de llavors, ha publicat set àlbums més.
Tres dels set membres originals del grup han mort: D-Roc va morir d'un limfoma, Beatmaster V de leucèmia i Mooseman en un tiroteig des d'un vehicle. El 2021, Body Count va guanyar el premi a la 63ns Premis Grammy a la millor interpretació de mètal amb la seva cançó «Bum Rush» de l'àlbum Carnivore.[5] Ice-T va explicar sobre el nom del grup:
Body Count és un grup de metal pur. Tenim els instruments a l'escenari i anem a matar. Això és el que significa el nom de Body Count. Un diumenge a la nit a Los Angeles, una senyora surt a les notícies i diu: "13 persones mortes en una guerra de bandes aquest cap de setmana, ara esports". Per a mi, ser un home negre a Los Angeles em converteix en una simple estadística, un més en el recompte de cadàvers.[6]
L'estil musical de Body Count beu dels grups clàssics de heavy metal com Black Sabbath i de bandes thrash metal com Slayer,[2] així com de l'agressivitat del hardcore punk. Segons Ernie C: «Volíem ser una gran banda punk rock [...] El nostre primer disc és gairebé un disc punk».[7] La presència d'un raper en una banda de heavy metal s'ha considerat que va aplanar el camí per a l'auge del rap metal i el nu metal,[8][9][10] tot i que Ice-T no rapeja a la majoria de les cançons de Body Count i la considera únicament una banda de rock.[2][7]
Cronologia
[modifica]
Discografia
[modifica]Àlbums d'estudi
[modifica]- 1992 : Body Count
- 1994 : Born Dead
- 1997 : Violent Demise: The Last Days
- 2006 : Murder 4 Hire
- 2014 : Manslaughter
- 2017 : Bloodlust
- 2020 : Carnivore
- 2024 : Merciless[11]
DVD
[modifica]- Murder 4 Hire (2004)
- Live in L.A. (2005)
- Smoke Out Festival Presents: Body Count (2005)
Referències
[modifica]- ↑ Wiederhorn, Jon. «“When people used to come over to my house, they would expect to see people hanging off meat hooks cos they been listening to my music”: Rap and metal icon Ice T’s home is nothing like you’d expect. We know – we went there» (en anglès), 02-05-2026. [Consulta: 8 juny 2026].
- 1 2 3 Marrow, Tracy. «Freedom of Speech». A: Ice: A Memoir of Gangster Life and Redemption—from South Central to Hollywood. Random House, 2011, p. 127–140. ISBN 978-0-345-52328-0.
- ↑ Ice T. The Ice Opinion: Who Gives a Fuck?. Pan Books, 1994, p. 99–101; 166–180. ISBN 0-330-33629-0.
- ↑ «Body Count». Escapi Music Group. Arxivat de l'original el September 28, 2007. [Consulta: 9 octubre 2007].
- ↑ Rachael, Dowd. «BODY COUNT WIN BEST METAL PERFORMANCE AT THE 2021 GRAMMY AWARDS». Alternative Press, 14-03-2021. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ Bains, Jon (October 1991). «Ice (Motherfuckin') T part 1». Convulsion (Edinburgh). Arxivat de l'original el 2025-04-27.
- 1 2 «Despite a high body count of its own, band is a survivor < PopWire | PopMatters» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-07-04. [Consulta: 8 juny 2026].
- ↑ «Body Count's Ice-T Talks Shit but Does the Shooting». Decibel Magazine, 04-06-2014. Arxivat de l'original el March 3, 2016. [Consulta: 2 maig 2015].
- ↑ Metcalf, Metcalf. Turner. Rapper, Writer, Pop-Cultural Player: Ice-T and the Politics of Black Cultural Production. Ashgate Publishing Company, p. 109.
- ↑ Taylor, Steve. «Ice-T». A: A to X of Alternative Music. Continuum International Publishing Group, 2006, p. 127. ISBN 978-0-8264-8217-4.
- ↑ de Haro, Rubén. «Body Count - Merciless» (en castellà). Science of Noise, 05-12-2024. [Consulta: 8 juny 2026].
