Emmanuel Mounier
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r abril 1905  Grenoble (França) | ||
| Mort | 22 març 1950 (44 anys) Châtenay-Malabry (França) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Sepultura | Cementiri antic de Châtenay-Malabry | ||
| Director de redacció Esprit | |||
| 1932 – 1950 ← data d'establiment – Albert Béguin → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat Complutense de Madrid Universitat de Grenoble Alps Lycée du Parc | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia política | ||
| Ocupació | filòsof, professor, escriptor, periodista, xef | ||
| Període | Filosofia contemporània | ||
| Ocupador | Lycée du Parc | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Personalisme comunitari i personalisme | ||
| Professors | Jacques Chevalier | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Localització dels arxius | |||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Emmanuel Mounier (Grenoble, 1905 - París, 1950) fou un filòsof francès. Havia estudiat filosofia, però renuncià el doctorat per dedicar-se activament a la política. Era catòlic fervent, i cercà les bases d'una revolució alhora econòmica i moral: el personalisme. Aquest, doctrina o corrent filosòfic, és un moviment que no rebutja cap aportació útil per a separar el cristianisme del desordre establert, però sí que rebutja els totalitarismes del feixisme i de l'estalinisme.[1]
El 1932 fundà la revista Esprit,[2] i fugí de situar el moviment com una «tercera força» centrista o demòcrata-liberal al costat de Robert Aron, Alexandre Marc o Denis de Rougemont. Es va interessar inicialment per determinades orientacions de la política del règim de Vichy, apartant-se'n posteriorment per acabar entrant en contacte amb el moviment Combat, de la resistència francesa. Va ser detingut i alliberat després d'una vaga de fam. Després de la Segona Guerra Mundial continuà la tasca i la revista amb joves filòsofs com Étienne Borne, Jean Lacroix, Gabriel Madinier, Joseph Vialatoux i altres. El seu pensament influí en Alfons Carles Comín i Ros i en els texts del Concili Vaticà II.[1]
Obres
[modifica]- Révolution personnaliste et communautaire (1934)
- Qu'est-ce que le personnalisme? (1947)
- Feu la chrétienté (1950)
- Le Personnalisme (1950)
Referències
[modifica]- 1 2 «Emmanuel Mounier | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 febrer 2026].
- ↑ «Emmanuel Mounier» (en noruec). Store norske leksikon, 22-02-2025.
- ↑ «Mounier, Emmanuel - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 14 febrer 2026].
Enllaços externs
[modifica]- Dossier sobre Emmanuel Mounier (castellà)
