Vés al contingut

Geospiza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGeospiza Modifica el valor a Wikidata
Image
Pinsà de les Galápagos gros Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThraupidae
GènereGeospiza Modifica el valor a Wikidata
Gould, 1837 Geospiza Modifica el valor a Wikidata

Geospiza és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae).[1][2] Totes les espècies del gènere són endèmiques de les Illes Galápagos.[3] Juntament amb els gèneres relacionats, es coneixen col·lectivament com a pinsans de Darwin.[4]

Descripció

[modifica]
Image
Il·lustració de John Gould a Journal of researches into the natural history and geology of the countries visited during the voyage of H.M.S. Beagle round the world, 1845.

Els pinsans de Darwin d'aquest gènere són petits tràupids que mesuren entre 10 i 16 cm de longitud, els mascles de color predominant gris pissarra fosc, quasi negre i les femelles per dalt marró fosc amb estriat gris a beix sorra, donant una aparença escamada més fosca. Els becs són totalment variables, anant del robust, pesat i desproporcionat de G. magnirostris al petit i punxegut de G. difficilis adaptats a les condicions d'alimentació disponibles. L'estudi de la variabilitat dels becs d'aquestes espècies i d'altres pinsans de Darwin van motivar Charles Darwin en el seu famós llibre "L'origen de les espècies".[5]

Taxonomia

[modifica]

Tradicionalment col·locat a la família Emberizidae, aquest gènere va ser transferit per a Thraupidae sobre la base de diversos estudis genètics, citant Sato et al. (2001)[6] i Burns et al. (2002).[7] La Proposta Núm. 512 al Comitè de Classificació Sud-americà (SACC) de novembre de 2011, va aprovar la transferència de diversos gèneres (entre els quals Geospiza) d'Emberizidae a Thraupidae.[8]

Diversos estudis genètics, entre els quals Burns et al. (2002, 2003)[7][9] van subministrar un fort suport per a un grup monofilètic format per Coereba, Tiaris, els pinsans de Darwin (Certhidea, Platyspiza, Camarhynchus i Geospiza, i incloent-hi Pinaroloxias), així com també els gèneres caribenys Euneornis, Loxigilla, Loxipasser, Melanospiza i Melopyrrha. Els estudis de Barker et al. (2013)[10] i Burns et al. (2014)[11] van confirmar la monofília d'aquest clade i van proposar el nom d'una subfamília Coerebinae, per designar-ho.

Un estudi filogenètic dels pinsans de Darwin de Lamichhaney et al. (2015) que va analitzar 120 individus representant totes les espècies i dos parents propers va revelar discrepàncies amb la taxonomia actual basada en fenotips. L'estudi va descobrir evidències d'ampli flux genètic entre les diverses poblacions de pinsans de Darwin i que la diversitat genètica és més gran del que s'esperava per a petites poblacions insulars. Una de les conclusions va ser que els tàxons tractats com a subespècies G. difficilis acutirostris, G. difficilis septentrionalis i G. conirostris propinqua, haurien de ser considerats com a espècies separades.[12] El Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) en la Proposta Núm. 676 va aprovar aquesta separació.[13]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per nou espècies:[14]

Híbrids

[modifica]

El 2017 també es va informar d'una suposada espècie híbrida (informalment sobrenomenada "Big Bird") endèmica de Daphne Major i formada gairebé quatre dècades abans per hibridació entre una Geospiza conirostris errant i una Geospiza fortis, tot i que encara no s'ha descrit formalment.[15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Geospiza (Geospiza sp.) - Avibase». [Consulta: 5 febrer 2025].
  2. ↑ «Geospiza Gould, 1837» (en castellà). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 5 febrer 2025].
  3. ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 12 febrer 2026].
  4. ↑ «Geospiza». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2026].(català)
  5. ↑ Hoyo, Josep del. All the birds of the world. Barcelona: Lynx edicions, 2020, p. 813–814. ISBN 978-84-16728-37-4.
  6. ↑ Sato, Akie; Tichy, Herbert; O'hUigin, Colm; Grant, Peter R.; Grant, B. Rosemary «On the Origin of Darwin's Finches» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, 18, 3, 01-03-2001, p. 299–311. DOI: 10.1093/oxfordjournals.molbev.a003806. ISSN: 1537-1719.
  7. 1 2 Burns, Kevin J.; Hackett, Shannon J.; Klein, Nedra K. «PHYLOGENETIC RELATIONSHIPS AND MORPHOLOGICAL DIVERSITY IN DARWIN'S FINCHES AND THEIR RELATIVES» (en anglès). Evolution, 56, 6, 6-2002, p. 1240–1252. DOI: 10.1111/j.0014-3820.2002.tb01435.x. ISSN: 0014-3820.
  8. ↑ «Proposal t#512: Transfer genera from Emberizidae to Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 12 febrer 2026].
  9. ↑ J. Burns, Kevin; J. Hackett, Shannon; K. Klein, Nedra «Phylogenetic relationships of Neotropical honeycreepers and the evolution of feeding morphology» (en anglès). Journal of Avian Biology, 34, 4, 12-2003, p. 360–370. DOI: 10.1111/j.0908-8857.2003.03171.x. ISSN: 0908-8857.
  10. ↑ Barker, F. Keith; Burns, Kevin J.; Klicka, John; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «Going to Extremes: Contrasting Rates of Diversification in a Recent Radiation of New World Passerine Birds» (en anglès). Systematic Biology, 62, 2, 01-03-2013, p. 298–320. DOI: 10.1093/sysbio/sys094. ISSN: 1076-836X.
  11. ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
  12. ↑ Lamichhaney, Sangeet; Berglund, Jonas; Almén, Markus Sällman; Maqbool, Khurram; Grabherr, Manfred «Evolution of Darwin’s finches and their beaks revealed by genome sequencing» (en anglès). Nature, 518, 7539, 2-2015, p. 371–375. DOI: 10.1038/nature14181. ISSN: 0028-0836.
  13. ↑ «Proposal #676: Split the Sharp-beaked Ground-Finch (Geospiza difficilis) and the Large Cactus-Finch (Geospiza conirostris) into multiple species». South American Classification Committee. [Consulta: 12 febrer 2026].
  14. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 12 febrer 2026].
  15. ↑ Lamichhaney, Sangeet; Han, Fan; Webster, Matthew T.; Andersson, Leif; Grant, B. Rosemary «Rapid hybrid speciation in Darwin’s finches» (en anglès). Science, 359, 6372, 12-01-2018, p. 224–228. DOI: 10.1126/science.aao4593. ISSN: 0036-8075.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Geospiza&oldid=37511536»