Ibrim
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | governació d'Assuan (Egipte) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 179 m | |||
Ibrim o Qasr Ibrim (àrab: قصر إبريم, Qaṣr Ibrīm) fou un llogaret d'Egipte a la governació d'Assuan, a la riba oriental del Nil. És a uns 250 km al nord de Wadi Halfa. Va ser un dels assentaments més importants de la Núbia egípcia.[1]
La ciutat coinstruïda damunt un pujol va esdevenir una petita illa quan la plana va ser submergida el 1966 per les aigües del Llac Nasser.[2] Els jaciments més baixos van ser submergides per sempre.[3]
Tenia restes d'un establiment egipci amb algunes capelles que corresponen a l'època entre Hatshepsut, Tuthmosis III, Amenofis II i Ramsès II. Una va ser construïda per Setau virrei de Kus amb Ramsès II. El jaciment ha produït una riquesa de material sense precedents. Per mor de les extraordinàries circumstàncies de conservació, fins i tot per a Egipte, inclou objectes fets de materials orgànics peribles, com ara fusta, cuir i lli.[1]
S'hi van trobar una sèrie de més de set-cents pàpirs en nubià antic,[4] molt importants per l'estudi de la llengua nubiana i els regnes cristians dels primers segles.[5] Un dels més coneguts és una pàpir amb nou versos, atribuïts a Corneli Gal i datant del segle primer, [6][7] la interpretació del qual ha fet córrer rios de tinta.[8]
Referències
[modifica]- 1 2 Veldmeijer, A. J.; Rose, Pamela J. Leatherwork from Qasr Ibrim (Egypt): Part I, Footwear from the Ottoman period. Havertown: Sidestone Press, 2013. ISBN 978-90-8890-096-9.
- ↑ «A partir d’una senalleta de llata al British Museum 2». Cap Vermell, 30 agost 2015. [Consulta: 13 juny 2026].
- ↑ Connah i Pearson, 2016.
- ↑ Hallof, 2011.
- ↑ Browne, Gerald M. Old Nubian texts from Qaṣr Ibrīm (en anglès). volum II. Londres: Egypt Exploration Society, 1989. ISBN 978-0-85698-100-5.
- ↑ Fairweather, Janet «The ‘Gallus papyrus’: a new interpretation» (en anglès). The Classical Quarterly, 34, 1, 5-1984, p. 167–174. DOI: 10.1017/S0009838800029402.
- ↑ Petersmann, Gerhard «Cornelius Gallus und der Papyrus von Qasr Ibrim» (en alemany). Aufstieg und Niedergang der römischen Welt, 1983, p. 1649–1655.
- ↑ Gómez Pallarès, Joan «El papiro de Cornelio Galo, fragm. 2 de Courtney 1993, vv. 4-5, templa... legam, y la 'lectura' de monumentos en el siglo I a.C. JUAN, J., El destinatari de l'Epístola 6, 31 de Plini.». Sylloge epigraphica Barcinonensis: SEBarc, 1995, p. 169–174.
Bibliografia
[modifica]- Connah, Graham; Pearson (Archaeologist), David. Qasr Ibrim House 1037: Resurrecting an Excavation (en anglès). BAR Publishing, 2016, p. 96. ISBN 978-1-4073-1560-7.
- Hallof, Jochen. The Meroitic Inscriptions from Qasr Ibrim (en anglès). Röll, 2011 (Volum 9 de Studien zu den Ritualszenen altägyptischer Tempel).
- Hallof, Jochen «Yesbokheamani: der Löwe von Qasr Ibrim» (en alemany). The Journal of Egyptian Archaeology, 89, 2003, p. 251–254. ISSN: 0307-5133.
- Mills, Anthony J. The cemeteries of Qaṣr Ibrîm : a report of the excavations conducted by W.B. Emery in 1961 (en anglès). Londres: Egypt Exploration Society, 1982, p. 209. ISBN 978-0-85698-078-7.
