Vés al contingut

Ingelger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIngelger
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Rennes (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort888 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Tours Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaIngelgerians Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAdelais d'Amboise Modifica el valor a Wikidata
FillsFolc I el Roig Modifica el valor a Wikidata
ParesTertul d'Anjou Modifica el valor a Wikidata  i Peronella Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 144253898Modifica el valor a Wikidata

Ingelger (Rennes, segle IX - Tours, 888 (Gregorià)) fou comte d'Anjou del 877 al 909. Va rebre el vescomtat d'Orleans i després la prefectura militar de Tours. Va morir el 888 i el va succeir el seu fill Folc I el Roig.[1][2]

El seu pare Tertul va morir el 877 i Ingelger el va succeir. Per la seva mare Peronella estava emparentat a Hug l'Abat, duc de Nèustria, i principal personatge del regne de França. Va emparentar amb els senyors de Buzancais i la seva dona li va portar en dot algunes terres (Châtillon-sur-Indre i una part del territori d'Amboise). El 879 el rei li va concedir la part oriental de l'Anjou a l'est de Mayenna (l'oest pertanyia al comte Lambert de Nantes però la regió va ser conquerida pels bretons).[3][4][5]

Referències

[modifica]
  1. «Les Comtes d’Anjou» (en francès). France Balade. Arxivat de l'original el 2012-07-22. [Consulta: 3 març 2011].
  2. «Anjou» (en anglès). Foundation for Medieval Genealogy. Arxivat de l'original el 2012-04-04. [Consulta: 3 març 2011].
  3. «Хроника деяний консулов Анжу». Восточная литература. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 21 juliol 2012].
  4. Salmon, André. Recueil de chroniques de Touraine (en francès). Ladevèze, 1854, p. 64-161.
  5. Dupuy, Achille. Histoire de saint Martin: évêque de Tours, contenant l'histoire de sa vie et celle de son culte (en francès). imprimerie Ladevèze, 1852, p. 401—409.