Khalchayan

Khalchayan
Tipus	jaciment arqueològic
Lloc
	38° 17′ 37″ N, 67° 58′ 44″ E / 38.2936°N,67.9789°E

Khalchayan (en rus: Халчаян, també Khaltchaïan) és un jaciment arqueològic, que degué ser un petit palau o una sala de recepció, situat a prop de la moderna ciutat de Denov al Surjandarin del sud d'Uzbekistan. És a la vall del riu Surjandarin, un afluent septentrional de l'Oxus (modern Amudarià).

Estàtues de terracota

El jaciment sol atribuir-se als primers kuixan, o als seus avantpassats els yuezhi/tocaris. El va excavar Galina Pugachenkova entre els anys 1959 i 1963. Les parets interiors estan decorades amb escultures d'argila i pintures datades de mitjan segle I abans de la nostra era, però es creu que representen esdeveniments ja del II ae.^[1]^[2]

Sembla que algunes de les escenes escultòriques de Khalchayan representen els kuixan lluitant contra els saques. Els yuezhi es mostren amb un port majestuós, mentre que els saques es representen típicament amb bigots laterals en actituds més o menys grotesques.^[3]

Retrat d'un rei part

Es va descobrir el bust d'un rei part entre les escultures de Khalchayan, i el període de temps i la semblança numismàtica indiquen que podria representar Vardanes I quan buscava refugi, i possiblement una aliança, a Bactriana en la cort dels yuezhi. Tàcit va explicar que Vardanes "es refugià entre els bactrian", després del seu fracàs en el setge de Selèucia del Tigris cap a l'any 35. Aquests esdeveniments podrien donar un terminus post quem del 45-47 per al retrat de Khalchayan del rei part, un període en el qual el governant kuixan contemporani podria haver sigut Kujula Kadphises.^[4]

$Príncep yuezhi de Khalchayan. Als peus, el trofeu d'una armadura saca de catafracta amb protector de coll. Segle I, Museu d'Art d'Uzbekistan$
Príncep yuezhi de Khalchayan. Als peus, el trofeu d'una armadura saca de catafracta amb protector de coll. Segle I, Museu d'Art d'Uzbekistan^[5]^[6]
El príncep mostra deformació craniana artificial^[7]
Altra estàtua de terracota de Khalchayan, segle I, Museu Arqueològic de Termez
Soldat escita, Kalchayan
Kalchayan, rei en un tron
Retrat de Kalchayan. Museu d'Art d'Uzbekistan
Retrat d'un rei part, potser Vardanes I^[4]
Querubí de Khalchayan

Influències

Segons Benjamin Rowland, l'art de Kalchayan de la fi del segle II abans de la nostra era deriva en última instància de l'art hel·lenístic, i potser de l'art de les ciutats d'Alexandria d'Oxiana i Nasa, però també té semblances amb el posterior art grecobudista de Gandhara i fins i tot pot haver estat l'origen del seu desenvolupament.^[8]

Rowland crida l'atenció sobre la similitud dels tipus ètnics representats a Khalchayan i l'art de Gandhara, i també en l'estil del retrat. Per exemple, Rowland troba una gran proximitat entre el famós cap d'un príncep yuezhi de Khalchayan, i el cap de Bodhisattva gandharià, posant com a exemple el cap gandharià d'un Bodhisattva del Museu d'Art de Filadèlfia. També crida l'atenció la semblança del Bodhisattva de Gandhara amb el retrat del governant kuixan Hereo. Segons Rowland, l'art bactrià de Khalchayan va sobreviure així durant segles gràcies a la seua influència en l'art de Gandhara, gràcies al mecenatge dels kuixan.^[8]

Segons l'investigador xinés Duan Qingbo, director de l'equip d'excavació de la necròpoli dels Guerrers de terracota (210-209 ae) entre 1998 i 2008, l'estil i les tècniques de construcció de les estàtues de Khalchayan s'assemblen molt als dels guerrers, i això indica algun tipus d'influència artística.^[9]

Referències

↑ Betts, Alison; Vicziany; Jia; Castro. The Cultures of Ancient Xinjiang, Western China: Crossroads of the Silk Roads (en anglés). Archaeopress Publishing Ltd, 2019-12-19, p. 104. ISBN 978-1-78969-407-9.
↑ Abdullaev, Kazim (2007). «Nomad Migration in Central Asia (in After Alexander: Central Asia before Islam)». Proceedings of the British Academy (en anglés) 133: 91. Consultado el 30 de desembre de 2023. «"It is possible to attribute the Khalchayan reliefs to the first century BC archaeologically, but the historical events reflected in them belong to an earlier period, i.e. to around the middle of the second century BC." «[És possible atribuir arqueològicament els relleus de Khalchayan al segle I ae, perè els fets històrics reflectits pertanyen a un període anterior, és a dir, a mitjan segle II ae.]»».
↑ Abdullaev, Kazim «Nomad Migration in Central Asia (in After Alexander: Central Asia before Islam)» (en anglés). Proceedings of the British Academy, 133, 2007, p. 89 [Consulta: 30 desembre 2023]. «"The knights in chain-mail armour have analogies in the Khalchayan reliefs depicting a battle of the Yuezhi against a Saka tribe (probably the Sakaraules). Apart from the chain-mail armour worn by the heavy cavalry of the enemies of the Yuezhi, the other characteristic sign of these warriors is long side-whiskers (...) We think it is possible to identify all these grotesque personages with long side-whiskers as enemies of the Yuezhi and relate them to the Sakaraules (...) Indeed these expressive figures with side-whiskers differ greatly from the tranquil and majestic faces and poses of the Yuezhi depictions." [«Los caballeros con armadura de cota de malla tienen análogos en los relieves khalchayanos que representan una batalla de los yuezhi contra una tribu saka (probablemente los sakaraules). Aparte de la cota de malla que lleva la caballería pesada de los enemigos de los yuezhi, el otro signo característico de estos guerreros son los largos bigotes laterales (...) Creemos que es posible identificar a todos estos grotescos personajes con largos bigotes laterales como enemigos de los yuezhi y relacionarlos con los sakaraules (...) De hecho, estas expresivas figuras con bigotes laterales difieren enormemente de los tranquilos y majestuosos rostros y poses de las representaciones de los yuezhi.»]»
1 2 Grenet, Frantz. Splendeurs des oasis d'Ouzbékistan (en francés). París: Louvre Editions, 2022, p. 58. ISBN 978-8412527858.
↑ Frantz, Grenet. Splendeurs des oasis d'Ouzbékistan (en francés). París: Louvre Editions, 2022, p. 56. ISBN 978-8412527858.
↑ [content/0/ KHALCHAYAN – Encyclopaedia Iranica], p. Figure 1.
↑ Rowland, Benjamin «Graeco-Bactrian Art and Gandhāra: Khalchayan and the Gandhāra Bodhisattvas» (en anglés). Archives of Asian Art, 25, 1971, p. 29-35. ISSN: 0066-6637. JSTOR: 20111029.
1 2 Rowland, Benjamin «Graeco-Bactrian Art and Gandhāra: Khalchayan and the Gandhāra Bodhisattvas» (en anglès). Archives of Asian Art, 25, 1971, p. 29-35. ISSN: 0066-6637. JSTOR: 20111029.
↑ Qingbo, Duan «Sino-Western Cultural Exchange as Seen through the Archaeology of the First Emperor's Necropolis» (en anglés). Journal of Chinese History 中國歷史學刊, 7, 2022, p. 21–72. DOI: 10.1017/jch.2022.25. ISSN: 2059-1632. «"The only thing that closely matches the artistic style of the imperial Qin terracotta warriors is the head of a painted pottery figure unearthed in Uzbekistan (...) The way of assembling the head and body for this Kushan figure of a warrior (possibly Saka) was the same as that employed for the Qin terracotta warriors, in that they were fabricated separately, and then the head was inserted into the trunk of the figure." [«L'únic que s'assembla a l'estil artístic dels guerrers imperials Qin de terracota es el cap d'una figura de ceràmica pintada desenterrada a l'Uzbekistan (...) La forma d'assemblar el cap i el cos d'aquesta figura kuixan d'un guerrer (possiblement Saka) era la mateixa que la dels guerrers Qin de terracota, es fabricaven per separat i després s'inseria el cap al tronc de la figura.»]»

[1] Betts, Alison; Vicziany; Jia; Castro. The Cultures of Ancient Xinjiang, Western China: Crossroads of the Silk Roads (en anglés). Archaeopress Publishing Ltd, 2019-12-19, p. 104. ISBN 978-1-78969-407-9.

[2] Abdullaev, Kazim (2007). «Nomad Migration in Central Asia (in After Alexander: Central Asia before Islam)». Proceedings of the British Academy (en anglés) 133: 91. Consultado el 30 de desembre de 2023. «"It is possible to attribute the Khalchayan reliefs to the first century BC archaeologically, but the historical events reflected in them belong to an earlier period, i.e. to around the middle of the second century BC." «[És possible atribuir arqueològicament els relleus de Khalchayan al segle I ae, perè els fets històrics reflectits pertanyen a un període anterior, és a dir, a mitjan segle II ae.]»».

[KA-3] Abdullaev, Kazim «Nomad Migration in Central Asia (in After Alexander: Central Asia before Islam)» (en anglés). Proceedings of the British Academy, 133, 2007, p. 89 [Consulta: 30 desembre 2023]. «"The knights in chain-mail armour have analogies in the Khalchayan reliefs depicting a battle of the Yuezhi against a Saka tribe (probably the Sakaraules). Apart from the chain-mail armour worn by the heavy cavalry of the enemies of the Yuezhi, the other characteristic sign of these warriors is long side-whiskers (...) We think it is possible to identify all these grotesque personages with long side-whiskers as enemies of the Yuezhi and relate them to the Sakaraules (...) Indeed these expressive figures with side-whiskers differ greatly from the tranquil and majestic faces and poses of the Yuezhi depictions." [«Los caballeros con armadura de cota de malla tienen análogos en los relieves khalchayanos que representan una batalla de los yuezhi contra una tribu saka (probablemente los sakaraules). Aparte de la cota de malla que lleva la caballería pesada de los enemigos de los yuezhi, el otro signo característico de estos guerreros son los largos bigotes laterales (...) Creemos que es posible identificar a todos estos grotescos personajes con largos bigotes laterales como enemigos de los yuezhi y relacionarlos con los sakaraules (...) De hecho, estas expresivas figuras con bigotes laterales difieren enormemente de los tranquilos y majestuosos rostros y poses de las representaciones de los yuezhi.»]»

[SPL58-4] 1 2 Grenet, Frantz. Splendeurs des oasis d'Ouzbékistan (en francés). París: Louvre Editions, 2022, p. 58. ISBN 978-8412527858.

[SPL56-5] Frantz, Grenet. Splendeurs des oasis d'Ouzbékistan (en francés). París: Louvre Editions, 2022, p. 56. ISBN 978-8412527858.

[6] [content/0/ KHALCHAYAN – Encyclopaedia Iranica], p. Figure 1.

[7] Rowland, Benjamin «Graeco-Bactrian Art and Gandhāra: Khalchayan and the Gandhāra Bodhisattvas» (en anglés). Archives of Asian Art, 25, 1971, p. 29-35. ISSN: 0066-6637. JSTOR: 20111029.

[BR-8] 1 2 Rowland, Benjamin «Graeco-Bactrian Art and Gandhāra: Khalchayan and the Gandhāra Bodhisattvas» (en anglès). Archives of Asian Art, 25, 1971, p. 29-35. ISSN: 0066-6637. JSTOR: 20111029.

[Duan-9] Qingbo, Duan «Sino-Western Cultural Exchange as Seen through the Archaeology of the First Emperor's Necropolis» (en anglés). Journal of Chinese History 中國歷史學刊, 7, 2022, p. 21–72. DOI: 10.1017/jch.2022.25. ISSN: 2059-1632. «"The only thing that closely matches the artistic style of the imperial Qin terracotta warriors is the head of a painted pottery figure unearthed in Uzbekistan (...) The way of assembling the head and body for this Kushan figure of a warrior (possibly Saka) was the same as that employed for the Qin terracotta warriors, in that they were fabricated separately, and then the head was inserted into the trunk of the figure." [«L'únic que s'assembla a l'estil artístic dels guerrers imperials Qin de terracota es el cap d'una figura de ceràmica pintada desenterrada a l'Uzbekistan (...) La forma d'assemblar el cap i el cos d'aquesta figura kuixan d'un guerrer (possiblement Saka) era la mateixa que la dels guerrers Qin de terracota, es fabricaven per separat i després s'inseria el cap al tronc de la figura.»]»

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]