Andorra

Potser volíeu: andorrà, Andòrra

Català

Oriental:	central /ənˈdɔ.rə/, /ənˈdo.rə/
	balear /ənˈdo.rə/
Occidental:	nord-occidental /anˈdɔ.ra/, /anˈdo.ra/
	valencià /anˈdo.ra/^ⓘ

Rimes: -ora
Etimologia: D'un substrat ibero-bascònic *andor- de significat desconegut, s’ha relacionat amb el grec antic Ἀνδοσίνοι ‎(Andosínoi, ‘andosins’) de Polibi . Documentat Andorra al segle IX, alternant amb Annorra (s. XI), Anorra (s. XII) i Norra (s. XIII), es va consolidar amb la forma culta sobre l’evolució fonètica. Compareu amb Núria i Norís amb la mateixa arrel. Per etimologia popular, nom donat per Carlemany en referència a la vall bíblica d’Andor.

Andorra f.

Vall, principat i estat dels Pirineus, de cultura catalana situat en la conca del Valira, al nord de l’Alt Urgell, entre els estats de França i Espanya.
Nom curt de la capital i parròquia andorrana, amb determinatiu Andorra la Vella.
Municipi aragonès de la província de Terol, capital de la comarca Andorra-Serra d'Arcs .

Estat

Andorra inan.

Nom propi inanimat en vocal

Andorra f.