apoderares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.pu.ðəˈɾa.ɾəs/
	balear /ə.po.ðəˈɾa.ɾəs/, /ə.pu.ðəˈɾa.ɾəs/
Occidental:	/a.po.ðeˈɾa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

apoderares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de apoderar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb apoderar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·po·de·ra·res (5)
• Anagrames: adoperares, apoderar-se