Auroux
| |||||
| Tipus | municipi delegat i municipi francès  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Alvèrnia-Roine-Alps | ||||
| Departament | Roine | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 334 (2018) (15,86 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 21,06 km² | ||||
| Altitud | 406 m-806 m-589 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Dissolució | 31 desembre 2018 | ||||
| Següent | Deux-Grosnes | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 69860 | ||||
| Lloc web | ouroux.fr | ||||
Ouroux, Auroux o Saint Antoine d'Oroux[1] fou un comú francès al departament de Roine (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps). L'any 2007 tenia 339 habitants. Per decret de la prefectura del 29 d'octubre de 2018, el comú va desaparèixer l'1 de gener de 2019 essent annexat administrativament al municipi nou de Deux-Grosnes, que també aplega els comuns d'Avenas, Monsols, Saint-Christophe, Saint-Jacques-des-Arrêts, Saint-Mamert i Trades.[2]
Història
[modifica]Poble de la regió de Beaujolais, sota la jurisdicció de Beaujeu i Arcise (actualment Arcis), amb el rector de la parròquia supervisant la ciutat i Saint Jacques des Arrêts, Varennes, Colombière i Bois Sainte Marie. Anteriorment hi havia hagut una castellania d'Alloignet i una prebosteria de Coux, ambdues venudes el 1552; cort senescal de Villefranche; parròquia inicialment dedicada a Sant Bartomeu, després a Sant Antoni, a l'arxiprestat de Vauxrenard, diòcesi de Mâcon. Al segle XVIII, el prebosteria de Saint Pierre de Mâcon nomenava el rector de la parròquia, el Capítol de Saint Vincent de Mâcon també tenia aquest dret; potser aquest últim va precedir el primer. Aquesta parròquia era antigament propietat de la prebosteria de Saint Pierre de Mâcon, que n'era el rector. Era acompanyat de quatre religiosos per servir la dita parròquia, juntament amb Saint Jacques des Arrêts, el seu annex.[1]
L'etimologia del mou Ouroux deriva d'«oratori», degut a la capella de Sant Antoni, on la multitud venia a resar; aquesta capella estava situada a l'església de Sant Bartomeu.[1]
La tradició diu que Ouroux va ser una ciutat: diversos documents antics s'hi refereixen com la Ville d'Ouroux; s'han trobat fonaments de cases, torres, basaments de columnes, carrers amb llambordes, etc. Dos aqüeductes portaven aigua de les muntanyes properes. Es creu que els romans hi visqueren. A una distància considerable de la ciutat, les ruïnes que s'han descobert indiquen la importància d'aquesta estació, ja que Ouroux es trobava a la via romana de Lió a Autun. Es sospita que aquest establiment romà va ser destruïda pels bàrbars o pels sarraïns, i molt després, la ruptura d'una presa d'una amplada de cinquanta metres; provocà la inundació de la vila. Un incendi va engolir més tard Ouroux, i aquest fet està massa avalat per les runes, les cendres i les escòries que s'hi han trobat.[1]
L'antiga advocació de l'església era a Sant Bartomeu; fou substituïda per la de Sant Antoni uns anys abans de la Revolució. Aquesta substitució segurament es degué al fet que l'església tenia una capella dedicada a Sant Antoni, que atreia un gran nombre de pelegrins. També tenia una altra capella dedicada, força inusual per a aquella època, a Santa Filomena; Havia estat fundada el 1446 per Thomas de Bacot, un notari reial d'Ouroux, per servir com a lloc de sepulcre. Aquesta església era única, ja que en un principi només tenia una nau. Més tard, amb el pas del temps i les contribucions de diversos donants, s'hi van afegir capelles laterals i, un dia, es van enderrocar els murs que separaven aquestes capelles, donant lloc a una església de tres naus.[1]
A Ouroux hi havia monjos de Sant Bernat, però es desconeix la ubicació del monestir.[1]
Els esdeveniments històrics són força rars: Sant Lluís, de camí a la Croada, va passar per Ouroux. El 1339 hi va haver un intercanvi entre Édouard de Beaujeu i Étienne de Laye; aquest li cedí a aquell les seves possessions a Ouroux a canvi de possessions a Saint-Lager i Cercié. El 1562-1563, els hugonots van passar per Ouroux, van abeurar els seus cavalls a la pila d'aigua beneïda de l'església, van entrar a cavall i armats i van cometre tota mena de profanacions.[1]
Al seu territori d'Oroux hi havia cinc o sis castells, sense comptar dues altres cases la noblesa de les quals potser no era tan antiga.[1]
Arcise, un antic castell, envoltat de muralles, torres i fossats. Es desconeix quan i com va desaparèixer aquest castell. Es creu que va ser destruït per un incendi. De les seves ruïnes es va construir una casa on s'administrava justícia fins a la Revolució. Al segle XVI, pertanyia a la família Ragny de la Madeleine, un dels membres de la qual era un canonge-comte. La propietat va passar aleshores als fills de M. de Verna, antic tinent d'alcalde de Lió; més tard pertanyent a M. Boffard.[1]
Laye, al sud, en un petit turó, va ser una vegada un castell important. Es creu que aquest castell va ser destruït per la guerra i fins i tot que els senyors als quals pertanyia van ser enterrats sota les seves ruïnes. Segons la creença popular, hi ha tresors considerables enterrats. Va ser adquirit mitjançant un intercanvi i va passar a ser propietat dels senyors de Beaujeu. L'any 1400 devia passar als ducs de Borbó, que probablement el van vendre més tard.[1]
El castell de Mont-au-Lieu, o castell du Bois, enrunat, tenia quatre torres i una avinguda vorejada de til·lers, que més tard es van utilitzar per crear panells de fusta per a l'església d'Ouroux.[1]
El castell de Nagu probablement va ser destruït durant les Guerres de Religió, i la família Nagu va abandonar la regió. Però al segle XV el senyoriu havia estat elevat a marquesat. Es desconeix la seva ubicació precisa; tanmateix, existeix una torre Nagu a la vila.
El castell de La Carelle, flanquejat per cinc pavellons, va ser una antiga casa de caça dels senyors de Beaujeu.
La casa Duligier degué construir-se sobre les ruïnes d'una antiga mansió. Els Duligier van rebre el sobrenom de Testenoire (cap negre), perquè el rei, durant una batalla el 1572, en veure un senyor alt comportant-se com un heroi, va preguntar: "Qui és aquest alt Cap Negre?". Era Jean de Bacot, un avantpassat dels Duligier.
El Château de Gros-Bois, propietat del Sr. Berloty a finals del s. XIX, un notari de Lió, va ser el lloc de missa durant gairebé tota la durada de la Revolució. Alloignet estava situat a Saint Mamert.
En aquesta zona hi havia una capella dedicada a la Santa Creu.
Demografia
[modifica]Població
[modifica]El 2007 la població de fet d'Ouroux era de 339 persones. Hi havia 140 famílies de les quals 40 eren unipersonals (28 homes vivint sols i 12 dones vivint soles), 52 parelles sense fills, 36 parelles amb fills i 12 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:[3]
Habitatges
[modifica]El 2007 hi havia 203 habitatges, 148 eren l'habitatge principal de la família, 40 eren segones residències i 15 estaven desocupats. 183 eren cases i 18 eren apartaments. Dels 148 habitatges principals, 93 estaven ocupats pels seus propietaris, 47 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 8 estaven cedits a títol gratuït; 1 tenia una cambra, 7 en tenien dues, 24 en tenien tres, 44 en tenien quatre i 72 en tenien cinc o més. 109 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 72 habitatges hi havia un automòbil i a 62 n'hi havia dos o més.[4]
Piràmide de població
[modifica]La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
| Homes | Edats | Dones |
|---|---|---|
0 | 0 | |
0 | 0 | |
4 | 4 | |
0 | 12 | |
20 | 8 | |
4 | 12 | |
0 | 4 | |
8 | 8 | |
12 | 8 | |
12 | 12 | |
16 | 12 | |
16 | 20 | |
8 | 0 | |
8 | 8 | |
12 | 12 | |
4 | 4 | |
20 | 12 | |
8 | 4 | |
4 | 12 | |
8 | 12 |
Economia
[modifica]El 2007 la població en edat de treballar era de 202 persones, 148 eren actives i 54 eren inactives. De les 148 persones actives 145 estaven ocupades (85 homes i 60 dones) i 3 estaven aturades (3 dones i 3 dones). De les 54 persones inactives 22 estaven jubilades, 10 estaven estudiant i 22 estaven classificades com a «altres inactius».[6]
Ingressos
[modifica]El 2009 a Ouroux hi havia 147 unitats fiscals que integraven 346,5 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 15.063 €.[7]
Activitats econòmiques
[modifica]Dels 17 establiments que hi havia el 2007, 2 eren d'empreses alimentàries, 1 d'una empresa de fabricació d'elements pel transport, 2 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 5 d'empreses de construcció, 3 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 1 d'una empresa d'hostatgeria i restauració, 1 d'una empresa financera, 1 d'una empresa immobiliària i 1 d'una empresa de serveis.[8]
Dels 8 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era una oficina bancària, 1 taller de reparació d'automòbils i de material agrícola, 2 paletes, 1 fusteria, 2 electricistes i 1 restaurant.[9]
L'únic establiment comercial que hi havia el 2009 era una fleca.[10]
L'any 2000 a Ouroux hi havia 28 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 924 hectàrees.[11]
Equipaments sanitaris i escolars
[modifica]El 2009 hi havia una escola elemental integrada dins d'un grup escolar amb les comunes properes formant una escola dispersa.
Poblacions properes
[modifica]El següent diagrama mostra les poblacions més properes.
Ouroux
Saint-Mamert (2,4 km) Saint-Jacques-des-Arrêts (2,8 km) Avenas (4,0 km) Vauxrenard (4,5 km) Saint-Christophe (5,3 km) Germolles-sur-Grosne (5,5 km) Trades (5,8 km) Monsols (5,9 km) Cenves (6,0 km)Notes
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Vachet, Adolphe. «Ouroux, Auroux ou Saint Antoine d'Oroux». A: Les paroisses du diocèse de Lyon (en francès). Abbaye de Lérins: Imprimiere M. Bernard, 1899, p. 266-268.
- ↑ «Arrêté relatif à la création de la commune nouvelle de Deux-Grosnes» (PDF) (en francès). Recueil des actes administratifs spécial n°69-2018-087, 29-10-2018.
- ↑ «Population et logements par commune depuis le recensement de 1962 (1961 pour les Dom) à 1999» (en francès). INSEE. Arxivat de l'original el 5 desembre 2008.
- ↑ Logement, 1968-2007
- ↑ «Population par sexe et âge quinquennal de 1968 à 1999» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2010].
- ↑ Emploi et population active 1999 et 2007
- ↑ Revenus fiscaux des ménages en 2008
- ↑ Créations et stock d'établissements par commune en 2009
- ↑ Nombre d'équipements des services aux particuliers
- ↑ Nombre d'équipements et de services dans le domaine du commerce en 2009
- ↑ Exploitations agricoles
Enllaços externs
[modifica]
- France par commune Dades detallades de tots els municipis de França accessibles a partir del mapa. Arxivat 2012-01-11 a Wayback Machine.
