El topònim està documentat el 1079 amb un híbrid d'àrab i llatí, Cidamundum. L'origen és incert. Podria ser una contracció d'«ací damunt», o provenir del nom àrab de persona Sidi Amud o del germànic Sigmund.[2] En el fogatge del seglexv apareix com Sidemunt, de la vegueria de Cardona, i al seglexvi com Sidamunt de la vegueria de Tàrrega.[3] En els primers censos del seglexix es va registrar com Sidamunt.[4] El 1933 es va canviar a Sidamon, a proposta de l'IEC.[5] El 1937 va canviar el nom pel d'Olèstria, per motius i amb significat no esbrinats.[6] El franquisme va anul·lar els canvis republicans i fins al 1983 no es va normalitzar a Sidamon.[7]
Les orelletes són les postres típiques de Sidamon i d'altres pobles del Pla d'Urgell. Els seus ingredients són: ous, farina, matafaluga, llevat anís i moscatell.
Un altre plat típic és la coca de recapte. Els seus ingredients són: 50 g de farina, 30 g de llevat premsat, sal, 1 vas d'aigua tèbia, 30 g de mantega, 1 dl d'oli, tot acompanyat amb una guarnició: 6 tomates madures, 3 cebes, 4 arengades, 3 albergínies, 3 pebrots vermells, sal. Per acabar, destaquem els caragols a la llauna que són un dels plats més populars i els seus ingredients són: 1 kg de caragols bovers, 1 got d'oli d'oliva verge, sal i pebre, pebre vermell dolç, 1 copa de brandi.[8]
Festa major d'estiu: Dia 24 d'agost Festa Major d'Estiu dedicada a Sant Bartomeu en la
que se celebren diverses activitats dedicades a la gent de totes les edats.
↑Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona:Seix Barral,1977. ISBN 84 322 9508 6. Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.
