Vejatz lo contengut

tara

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

De l’arabi طرحة, ṭarḥa « rebut, soustraccion, deduccion ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈtaɾo̞/
provençau /ˈtaʀə/

ImageNom comun

Declinason
Singular Plural
tara taras
[ˈtaɾo̞] [ˈtaɾo̞s]

tara femenin

  1. Deca, manca o imperfeccion que demenís la valor d’un objècte.
  2. Vici, manca, al sens moral.
  3. (comerci) Pes dels barrils, caissas, aisinas, veïculs, etc., que se cal deduire per aver lo per net d’una merça.

Derivats

Sinonims

Pes de l'embalatge qu'òm destria de la mèrça

deca

Traduccions

ImageForma de vèrb

tara

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tarar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de tarar

Catalan

Etimologia

De l’arabi طرحة, ṭarḥa « rebut, soustraccion, deduccion ».

Prononciacion

Espanha (Valéncia) : escotar « tara »

Prononciacion

oriental /ˈtaɾə/, occidental /ˈtaɾa/

ImageNom comun

Declinason
Singular Plural
tara tares

tara femenin

  1. tara (oc)

ImageForma de vèrb

tara

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tarar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de tarar

Espanhòl

Etimologia

De l’arabi طرحة, ṭarḥa « rebut, soustraccion, deduccion ».

Prononciacion

escotar « tara »

Prononciacion

/ˈtaɾa/

ImageNom comun

Declinason
Singular Plural
tara taras

tara femenin

  1. tara (oc)

ImageForma de vèrb

tara

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tarar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de tarar

Francés

Prononciacion

/ta.ʁa/

ImageForma de vèrb

tara

  1. Tresena persona del singular al passat simple de tarer.

Haussà

Etimologia

Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

[?]

ImageNumeral

tara

  1. Nòu.

Italian

Etimologia

De l’arabi طرحة, ṭarḥa « rebut, soustraccion, deduccion ».

Prononciacion

/ˈtara/

ImageNom comun

Declinason
Singular Plural
tara tare

tara femenin

  1. tara (oc)

ImageForma de vèrb

tara

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tarare
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de tarare

Portugués

Etimologia

De l’arabi طرحة, ṭarḥa « rebut, soustraccion, deduccion ».

Prononciacion

Portugal /ˈtaɾɐ/; Brasil /ˈtaɾɐ/, /ˈtaɾə/

ImageNom comun

Declinason
Singular Plural
tara taras

tara femenin

  1. tara (oc)

ImageForma de vèrb

tara

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tarar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de tarar