Secció
Filològica

Llicenciada en disciplines filològiques per la Universitat de Bucarest, Grossmann era membre corresponent de la Secció Filològica des del 2013.

Maria Grossmann, lingüista i membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC, va traspassar el passat 7 de maig als setanta-nou anys.

Grossmann, nascuda a Romania el 1946, va estudiar disciplines filològiques a la Facultat de Llengües Clàssiques i Romàniques de la Universitat de Bucarest, on va obtenir la màxima qualificació amb la tesi L’adaptació dels fonemes àrabs al sistema fonològic espanyol.

Als seus primers articles sobre l’estudi de la influència àrab en les llengües romàniques van seguir els estudis sobre les llengües hongaresa i italiana. La seva dedicació en l’àmbit de la llengua catalana s’ha recollit en diversos articles: «Sistema lexical dels noms de color en català» (1971), «Estudis sobre la llengua catalana: la contribució italiana des de 1945» (1981), «Anàlisi dels compostos catalans del tipus somiatruites» (1986) o «La sociolingüística als Països Catalans» (1990), entre d’altres. Posteriorment, es va doctorar l’any 1987 amb la tesi Colors i lèxic, estudis sobre l’estructura semàntica dels adjectius de color en català, espanyol, italià, romanès, llatí i hongarès.

Des de 1994, va ser catedràtica ordinària de glotologia i lingüística del Departament de Ciències Humanes de la Universitat de L’Aquila. Va col·laborar com a docent en la Universitat de Hèlsinki i la Universitat de Montevideo. També va ser membre del Col·legi de Professors de Doctorat en Lingüística, a Roma, i a la Universitat «La Sapienza» de Roma, i consellera del Bureau de la Société de Linguistique Romane (2007-2013).

Les publicacions a l’IEC de Maria Grossmann així com les referències a la seva persona es poden consultar a l’IEC Obert.

L’Institut d’Estudis Catalans expressa el seu més sentit condol a la família i les seves amistats.

Membre de la Secció Filològica de l’IEC, Nadal ha estat distingit per la seva «incidència en el desenvolupament cultural i universitari de les comarques gironines», especialment com a primer rector de la Universitat de Girona.

El filòleg i catedràtic emèrit de la Universitat de Girona Josep Maria Nadal Farreras és el guanyador del Premi Josep Irla i Bosch d’enguany. El jurat de la quarta edició dels Premis Generalitat Girona ha destacat la seva trajectòria professional i acadèmica, la seva incidència en el desenvolupament cultural i universitari de les comarques gironines, especialment com a primer rector de la Universitat de Girona (1991-2002), i la seva contribució a la llengua i la cultura catalanes, així com la seva actitud cívica i compromís amb la ciutat de Girona, amb la comunitat educativa i amb el país.

Nadal és doctor en filologia hispànica i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2009. Ha investigat la teoria generativista en la gramàtica, la història social de la llengua i la situació de les llengües en el marc de la mundialització. Amb Modest Prats es va interessar per la història de la llengua catalana i el 1982 van publicar el primer volum d’Història de la llengua catalana: dels inicis fins al segle XV —obra que va merèixer el Premi Lletra d’Or— i el 1996, el segon, Història de la llengua catalana: el segle XV. Des del jurat han lloat la seva tasca de dignificació de la llengua catalana, combinada amb una trajectòria científica de primer nivell i amb una extensa producció bibliogràfica de referència.

El Premi Josep Irla i Bosch se suma a altres reconeixements que ha obtingut, com el Premi Lletra d’Or (1982), el Premi Jaume Vicens Vives a la qualitat universitària (2009), i la Creu de Sant Jordi (2020), concedida per la Generalitat de Catalunya.

Les publicacions a l’IEC de Josep M. Nadal, així com les referències a la seva persona es poden consultar a l’IEC Obert.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2023) i Creu de Sant Jordi (1991), Piera va ser una de les veus destacades de la Generació dels 70 de la literatura catalana.

Josep Piera (Beniopa, 1947) va traspassar diumenge 5 d’abril, als 78 anys. L’autor valencià va firmar una obra extensa que combina poesia, narrativa, dietaris i assaig entre els quals destaquen títols com El somriure de l'herba (Premi Carles Riba), El Cingle Verd (Premi Josep Pla) o Ací s'acaba tot. El 2023 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural.

Piera, membre de la Secció Filològica de l’IEC, deixa enrere una extensa trajectòria vinculada a la literatura catalana contemporània. Va ser membre fundador de la revista Cairell (1979-1982), vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1981-1985) i del Centre Català del Pen Club, i assessor dels Encontres d’Escriptors del Mediterrani de l’Ajuntament de València.

Autor de catorze llibres de poemes, disset llibres de narracions i nombrosos articles de crítica literària, i publicacions literàries en diverses llengües, la seva obra literària és tan extensa com reconeguda.

De les nombroses distincions, hi destaquen el Premi Carles Riba de Poesia (1979), el Premi Josep Pla de Narrativa (1981), el Premi Crítica Serra d’Or d’assaig (1996), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1991) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2023), atorgat per Òmnium Cultural.

Més enllà de la seva producció literària, Piera va tenir un paper fonamental com a dinamitzador cultural: va dirigir activitats de l’any del Tirant lo Blanc (1989-1991), va ser director literari de l’editorial Tres i Quatre (1991-1993) i lector a la Càtedra de Llengua i Literatura de l’Institut Universitari Oriental de Nàpols (1985-1986).

Les publicacions a l’IEC de Josep Piera, així com les referències a la seva persona es poden consultar a l’IEC Obert.

La 43a edició dels guardons, organitzats per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, ha concedit a Alzamora el Premi Josep M. Llompart a la millor obra de poesia en català publicada el 2025 i el Premi Rafel Jaume a la millor traducció de llibre de poesia en català a Jordi Fité per Poesia completa d’Elisabeth Bishop.

El recull de poemes Sala Augusta, de Sebastià Alzamora, ha rebut el Premi Josep M. Llompart de Poesia en el marc dels XLIII Premis Cavall Verd, que es van lliurar divendres passat a Santanyí. Els guardons, convocats per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), també van reconèixer Jordi Fité amb el Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica per la seva traducció de Poesia completa, d’Elizabeth Bishop.

Sala Augusta, Premi Josep M. Llompart a la millor obra de poesia en català

Sala Augusta és el títol de l’últim llibre de Sebastià Alzamora, però també el d’un cinema del centre de Palma, construït damunt del que havia estat una presó franquista durant la guerra, on els presos republicans esperaven l’execució en condicions infrahumanes. El poema d’Alzamora evoca els homes i les dones que van ser víctimes de l’aixecament feixista del 36 a Mallorca. En declaracions a IB3, l’autor i membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC va mostrar el seu esbalaïment «en saber que un cinema, que és per a mi sinònim de gaudi, tenia aquesta memòria tràgica al darrere». El jurat ha destacat que «es tracta d’un llibre commovedor i compromès, un exercici de memòria històrica i íntima fet a partir d’una poesia discursiva amb versos a raig».

Autoria: Carme Esteve / AELC

El llibre, que té dues parts, inclou el poema llarg «Llengua materna», que fa referència a la mort de la mare de l’autor.

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és autor de set reculls de poemes i de dotze novel·les. Ha rebut una dotzena de guardons, entre els quals destaquen el Premi Ciutat de Palma 2002 per Sara i Jeremies, el Premi Josep Pla 2005 per La pell i la princesa, el Premi Sant Jordi 2011 per Crim de sang, el Premi Crítica de Serra d’Or 2019 per La netedat i el Premi d’Òmnium 2023 a la millor novel·la per Ràbia.

Els entrenadors i monitors mantenen un ús rellevant del català i actuen com a referents lingüístics i, alhora, es constata que l’ús de la llengua és minoritari quan els joves parlen entre ells. Aquests són alguns dels resultats preliminars de l’anàlisi dels primers grups d’esport i lleure analitzats a la ciutat de Barcelona dins del projecte «Foment de l’ús del català en els àmbits de l’educació en el lleure i activitats complementàries de la ciutat de Barcelona».

El rol dels entrenadors i monitors per a la prescripció lingüística representa un dels elements indispensables per a fomentar l’ús del català entre els joves en els esports i el lleure. Aquest és un dels factors clau que s’han explicat a la jornada L’ús del català entre el jovent de Barcelona. On ens trobem?, en el marc del projecte «Foment de l’ús del català en els àmbits de l’educació en el lleure i activitats complementàries de la ciutat de Barcelona», que porta a terme l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.

A la sessió s’han presentat les dades preliminars derivades de l’observació i l’anàlisi quantitativa i qualitativa realitzades a Barcelona. Els clubs participants han estat: Barcelona Universitari Club, Bàsquet Ateneu Montserrat, Club Handbol Barcelona Sants, Lluïsos de Gràcia, Unió Esportiva Sant Andreu, el Club Esportiu Europa, ACE Sansur i CE La Marina, el CEM de l’Espanya Industrial i a les instal·lacions de la UFEC (l’Eurofitness Estació del Nord i l’Eurofitness Tennis Vall d’Hebron). També s’han fet observacions als equipaments juvenils de Sants-Montjuïc següents: el Servei de Dinamització Juvenil Espai 04, l’Espai Jove La Bàscula, l’Espai Química i l’espai per a adolescents La Clau.

Les dades quantitatives de les mostres ens indiquen que els monitors fan un ús rellevant del català. Quan els participants s’adrecen als monitors o entrenadors, mantenen, en part, l’ús del català, tot i que usen molt més el castellà. També es constata que els participants, quan parlen entre ells, fan un ús majoritari del castellà.

S’observa també una forta asimetria lingüística, ja que els monitors i entrenadors mantenen més l’ús del català que els participants, tot i que el castellà continua sent majoritari.

Les dades obtingudes provenen de 7 clubs esportius i 4 equipaments juvenils. En total, han participat en aquesta fase del projecte 720 joves i 113 monitors i entrenadors.

Com intervenir per a transformar els hàbits lingüístics

Les claus d’una intervenció que sigui transformadora demanen dissenyar una estratègia global de l’equipament o del club esportiu més enllà de les formacions de sensibilització, així com un acompanyament sostingut per part dels prescriptors i, sobretot, per part de la direcció de l’equipament.

S’ha observat, també, que crear hàbits nous és més fàcil a l’inici de curs que a mig curs, perquè a l’inici és quan s’estableixen algunes dinàmiques lingüístiques que es mantenen per inèrcia.

Alhora, l’anàlisi qualitativa mostra que el grau de sensibilitat institucional envers la qüestió lingüística varia segons l’equipament, i la coherència lingüística de la direcció és un factor determinant. En alguns espais hi ha una consciència notable sobre la centralitat del català per part de la direcció i part de l’equip, i alguns monitors són clarament mantenidors. En altres casos, tot i el compromís d’alguns prescriptors per a iniciar interaccions en català, davant la reticència d’algun jove o la manca de comprensió de només algun d’ells, sovint es produeix un canvi generalitzat al castellà, que va en detriment de l’ús normal del català.

Línies de futur: del manteniment individual al canvi col·lectiu

Revertir la tendència actual requereix unes estratègies sostingudes en el temps, una política lingüística ferma i unes eines concretes que facilitin la transformació real dels hàbits lingüístics en els espais d’oci juvenil.

Les dades preliminars de l’observació del projecte també posen de manifest la necessitat de passar del manteniment individual del català per part dels prescriptors a un canvi col·lectiu que impliqui el conjunt del grup. Això exigeix tenir en compte la diversitat de contextos i participants, reforçar les eines per a gestionar la tensió entre mantenir la llengua i preservar un bon clima relacional, i promoure la presa de consciència sobre l’impacte dels usos lingüístics en els processos de socialització.

Les dades presentades, que sorgeixen de l’observació a quatre equipaments juvenils i a set clubs esportius, seran completades amb cinc clubs esportius més, incloent-hi quatre centres esportius municipals (CEM). En total, s’hauran analitzat dotze clubs i CEM, quatre equipaments juvenils i s’haurà arribat a uns 200 entrenadors, monitors i talleristes, i a més de 1.300 joves.

El projecte

La metodologia del projecte, el Mètode IEC 360°, té com a base la consideració que les accions de foment del català han de ser tractades com a política pública i, en aquest sentit, cal anar reorientant-les segons els resultats. En la jornada d’avui s’han presentat els resultats preliminars obtinguts en la fase de diagnosi del projecte, que constitueixen el punt de partida per a les fases següents. Posteriorment, amb la intervenció s’obtindran elements per a elaborar un document guia que ha de permetre implementar el mètode a altres districtes de la ciutat, altres poblacions o àmbits. El mètode consta de quatre etapes:

1. Diagnosi: radiografia de l’estat de la qüestió a partir de l’observació i l’extracció de dades empíriques sobre el terreny.

2. Intervenció: sensibilització i acompanyament lingüístics.

3. Seguiment: eina metodològica per a monitorar el compliment de les accions.

4. Avaluació: anàlisi de la situació i valoració de quines intervencions han funcionat i quines no, i per quins motius.

Múltiples actors, un objectiu: aliances amb l’ecosistema de la llengua i el lleure

El projecte es desplega en col·laboració amb entitats que abasten l’ecosistema de la llengua i el lleure, amb l’objectiu d’impulsar una acció coordinada que reforci l’ús del català entre el jovent. Les organitzacions participants són:

• Associació Catalana d’Empreses del Lleure, Educació i Cultura (ACELLEC)
• Consorci per a la Normalització Lingüística. Entitat que oferirà els cursos de formació i sensibilització lingüística als professionals del lleure.
• Òmnium. Aplicació del Mètode 360° en l’àmbit de l’esport.
• Plataforma per la Llengua. Activitats amb videojocs i esports digitals.
• TERMCAT. Entitat oficial que estableix la terminologia en llengua catalana, es proposa l’elaboració de glossaris que ajudin els prescriptors a tenir vocabulari específic del lleure.
• Departament de Política Lingüística de la Generalitat. Dues línies de treball: a) harmonització d’enquestes i b) col·laboració en l’aplicació de les clàusules lingüístiques.
• Escola de Segones Oportunitats. Paquet formatiu de sensibilització sobre com incorporar progressivament la llengua catalana en tots els serveis que ofereixen a famílies i jovent.
• Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta
• Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC)