diumenge, 28 de juny del 2026

Ascensió al Pic de Nérassol (2.633 m)

Nérassol
Fa uns dies vam posar punt final a la temporada del grup de senderistes completant el recorregut del GR2 entre Aiguafreda i Granollers. Tanmateix, en aquest grup hi ha una tradició ben arrelada: acabar la temporada amb l'ascensió a algun cim. Habitualment es tracta de muntanyes relativament fàcils, a l'abast de qualsevol caminador i, sempre que és possible, diferents dels cims més clàssics i coneguts que gairebé tothom ja ha pujat.
Aquest any hem triat el pic de Nérassol, situat a l'Ariège, ben a prop del coll de Puimorens. És un cim que ja coneixem perquè és un clàssic de l'esquí de muntanya i està voltat d'altres cims també clàssics de l'esquí.
Hem dormit a la gîte d'ètape L'Hospitalité, en el poble de l'Hospitalet-près-l'Andorre, que ha estat el punt d'inici de la caminada. De bon matí, després d'esmorzar, hem sortit caminant des de la mateixa porta de la gîte, iniciant l'ascensió.
Hem plantejat l'excursió com una circular, pujant per la Vall d'Arques i baixant per la Vall de Siscar. D'aquesta manera hem recorregut dues valls, gaudint més de les muntanyes de l'Ariège.
Hem anat a buscar l'inici del camí travessant la carretera i hem iniciat la llarga pujada cap al Nérassol. El camí puja pel bosc amb fort pendent fins a un pont ben singular, format per dues grans lloses de pedra. Just en aquest punt, el camí es bifurca: a la dreta tenim el camí de la Vall d'Arques i a l'esquerra el de la vall de Siscar. 
Hem agafat el camí de la dreta que, després d'un llarg flanqueig per la base de la muntanya, entra a la Vall d'Arques. Hem recorregut tota la vall fins arribar a l'estany de Pedourrés, un petit llac recrescut amb un mur de pedra.
Des del llac ja es veia, al final d'una vall secundària que s'obria a l'esquerra, la Portella de Siscar, pas clau de l'itinerari previst. Després d'una forta pujada hem arribat a la portella iniciant el tram final de l'ascensió, pujant per un llom que ens ha portat directament al cim del Nérassol (2.633 m).
El cim és un magnífic mirador i avui feia un dia força clar, de manera que hem gaudit d'unes grans vistes. Com és tradició en aquest grup, hem celebrat l'èxit de l'ascensió obrint una ampolla de cava per fer un brindis d'altura.
Hem estat una bona estona al cim, però finalment ha arribat l'hora d'emprendre el camí de retorn. Hem desfet els darrers metres fins a la Portella de Siscar i, des d'allà, hem iniciat el descens per la vall del mateix nom. La llarga baixada ens ha permès gaudir d'una nova perspectiva d'aquestes muntanyes, amb una breu aturada a la cabana de la Besina, un petit refugi lliure.
Finalment hem arribat al pont de les dues grans lloses de pedra, on hem retrobat el camí de l'anada i en pocs minuts més hem tornat a l'Hospitalet, punt final d'aquesta excursió.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta ascensió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
PANORÀMIQUES:
Pic de Nérassol Pic de Nérassol Pic de Nérassol Pic de Nérassol
PARTICIPANTS:
Nérassol
David · Trinidad · Begonya · Àngela · Xesco · Pablo · Joan C. · M. José · Casilda ·  Lluis · Agnès · Joan G. · Maribel · J. Rafel

dijous, 25 de juny del 2026

Via Ferrada Torre de Cledes

Via Ferrada Torre de Cledes
Avui hem tancat les colònies d'estiu a la Vall d'Aran amb en Jan i la Mariona, amb una activitat diferent. Després de fer, en jornades anteriors, espeleologia, acampada, alpinisme i barranquisme, avui toca fer una via ferrada.
La via ferrada de la Torre de Cledes és curta i bastant fàcil; apta per fer-la amb nens, tot i que té passos impressionants i molt estètics. Aquesta ferrada té la singularitat que no puja només per parets de roca sinó que té un tram inicial diferent: puja pel mur d'una torre, que antigament formava part de les instal·lacions de la central elèctrica que dóna nom a la via ferrada.
Hem sortit del càmping Bedura Park, que ha estat el nostre centre d'operacions aquests dies, i en pocs minuts estàvem al punt d'inici de la via ferrada, perfectament equipats amb dissipador, casc i arnès.
La via comença amb una vella escala metàl·lica, que segurament ja hi era abans que muntessin la ferrada. Després segueix pel mur de la torre, perfectament vertical i molt ben equipat, amb els esglaons molt propers. 
Després d'un flanqueig aeri, hem arribat a un altre pas clau: el pont nepalès. Només són 8 metres però el buit és impressionant. Els cables estan a poca alçada i en Jan ha pogut passar perfectament superant el pas clau.
Ja en zona de roca, la via seguiex pujant fins a una gran esplanada, com una terrassa penjada. Hem aprofitat la comoditat de l'indret per beure aigua abans de seguir pujant. La part final és un mur d'uns 40 metres que comença amb molt poc pendent i, a poc a poc, es va redreçant fins acabar en un petit desplom que ha posat a prova la nostra força de braços.
Tant en Jan com la Mariona han superat tots els passos sense cap problema i en poc temps estàvem a l'altiplà superior, on hi ha un petit mirador. Només quedava el retorn al punt de partida, curt i fàcil, per un corriol que baixa pel bosc.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat:

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Via Ferrada Torre de Cledes
PARTICIPANTS:
Via Ferrada Torre de Cledes
Jan Miquel · Mariona · J. Rafel