La vida se li començava a tòrcer: el van fer fora de la feina, no tenia èxit amb les noies, la salut es ressentia d’uns mals hàbits… No parava de queixar-se, insultant els estaments més elevats, i de cagar-se en tot. Encara que, com era força creatiu, ho feia de forma tan vistosa i singular, que altres volien imitar-lo. Tantes sol·licituds rebia per expressar les enrabiades de la gent amb mots originals, que al final va muntar una parada al mercat municipal. El negoci anava d’allò més bé. En tal mesura que, passat un temps, la seva negativitat s’havia esgotat i només li sortien lloes de benaurança i felicitacions a diferents nivells. Llavors, va canviar el rètol de la botiga: “Trobi les millors paraules per manifestar la seva alegria”. Va funcionar durant una temporada, però va veure clar que en aquest món hi ha majoria de dissortats, com ell mateix, que ho tornava a ser. Per fortuna, no havia llençat l’antic cartell. Ara es guanya les garrofes amb l’un o l’altre, segons bufa el vent, perquè sempre tindrà clients amb ganes de lluir locucions personalitzades.
- Presentat al 12è Concurs de microrelats de l’iSabadell.
—>> GUANYADOR DEL CONCURS!! (categoria català)
[Enllaç a l’article del diari iSabadell relatiu a l’entrega dels premis]
