Entrades populars

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 27S. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 27S. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de setembre del 2015

Endarrerit: Tercer aniversari del bloc

M'he oblidat el tercer aniversari del meu propi bloc. Quina vergonya!
Bé, aquestes coses poden passar en un temps quan vas a corre-cuita.
Avui us faig una llista dels meus greatest hits dels tres anys passats.


Image

Uns mots preliminars. Fer un bloc durant un temps de tres anys significa perseverança, dedicació, és un treball constant, i de vegades no tens ganes, i no saps ben bé si arribaràs enlloc, però t'esforces, i estàs pensant gairebé cada dia què podria ser la teva pròxima entrada i quin tema vols triar, etc. Així que realment t'està fent treballar.

Doncs, per dir-ho breu: de vegades he triat temes que no agradaven a tothom. Ho sé. Això sí que es nota. I per cert, encara que alguns lectors seràn perduts, jo segueix aquest camí. Per tossuderia. Per identitat. Per tria. Perquè són temes que m'interessen. Perquè és el meu bloc. Perquè sóc jo qui man aquí.

Continuaré escriure sobre els "underdogs", els addictes, les drogues, l'escorria, sobre política si cal, faré els meus cinc cèntims sobre tot el que em doni la ganes, i naturalment, també sobre els autors que m'agraden, que vaig llegir, fer ressenyes, o citar poemes, traduir cançons, i promoure autors, aquells que veig qui encara no han rebut gaire llum, no tant com que els caldria. I parl sobre temes incòmodes, i parl sobre coses que passen en la vida. A qui no agrada, que se'n vagi a un altre bloc.

He rebut alguns comentaris sobre algunes entrades, la majoria sempre ha estat molt agradable, i molt amigable, i altres que no tan. Però bé, en aquest sentit, ho sé que aquest bloc certament polaritza la gent. I això està bé. Per a mi, i per al contingut, etc. Perquè crec si em dilueix, si em cort les ungles, aquest bloc seria tan avorrit i tan suavitzat com qualsevol bloc per tot arreu. No dic que el meu bloc fos el non-plusultra, segurament hi ha encara coses que caldria millorar. Però vull dir que intent no perdre la meva identitat en l'intent d'escriure una entrada només perquè corri per les xarxes i sigui una estrella fugaç en aquest infern de "fast food" menjar digital, que ens inunda de vegades.

No tinc cap objeccions ser l'ovella negra i, redimonis, continuaré sent-ho.  

Us preg que m'animau si vaig escriure un article que us hagi agradat, que m'ho digueu directament perquè de vegades jo també tinc dies on vaig sense gaires ganes d'escriure. I esper que encara hi hagi gent que em llegeix. Feu-me comentaris si he tocat un nervi, si trobau que un article està molt avorrit/boig/encertat/punyeter/molt malament, etc. O una traducció, o una ressenya, el que sigui. Comentaris fan viure un bloc. Animau-vos per comentar-me més. Per sota cada entrada hi ha la possibilitat de fer-hi comentaris.

Per cert, vaig pensar a fer una captura de pantalla per comoditat, però al final vaig pensar que seria millor deixau-vos dubtar quines són en efecte les entrades més llegides i quin rànquing tenen.

Al final vaig decidir en fer un llistat començant amb el present i anar-hi cap enrere cronològicament i fer-ho sense dir quants clics han rebut exactament. Amb aquesta informació les dades s'extrapolarien i això no està en el meu interès.
Així que, res, els interessats poden veure quines entrades s'han sobrellegit o quines entrades ja volien rellegir etc.


Aquest tercer aniversari hauria siguit el dia 17 d'agost. Doncs, aquí teniu les 44 entrades que són totes entrades molt llegides (és a dir per sobre 90 lectures):

L'estratagema del 27S (12/9/2014)

Ferran Torrent - L'illa de l'holandès (5/9/2015)

La noia que venia del futur - la ciència-ficció a mitja cuixa (1/9/2015)

Veus noves - llengua i identitat ( 27/7/2015)

Adam & the ants - Whip in my valise (10/7/2015)

Verkami: Support your local artist (10/7/2015)

La nit estesa - ara que sí (3/7/2015)

Sa meva entrevista - poemes d'amor i foscor (12/6/2015)

Erotisme ontològic - de Màrius Sampere (11/6/2015)

La reina de Diamants - El sexe mai no és sexe (6/6/2015)

The Cure - Just like heaven, Caterpillar Girl (29/5/2015)

The Waste Land V (30/4/2015)

The Waste Land IV (29/4/2015)

The Waste Land III (28/4/2015)

The Waste Land II (27/4/2015)

The Waste Land I (24/4/2015)

Piqueu les orelles - No emprenyeu el comissari! de Ferran Torrent (18/8/2014)

Bizarre Love Triangle - Tres és massa de Màrius Serra (15/8/2014)

La drogoaddicció i el dia Internacional de les Drogues (27/6/2014)

Convidats els enfocats: els Dimonis de les illes (23/6/2014)

Hipnofòbia de Salvador Macip - La fragilitat i susceptibilitat de la ment humana (4/6/2014)

Sobre literatura, mons distòpics i ucronies - una entrevista amb en Jordi de Manuel (1/6/2014)

Jonathan Lethem - Pistola, amb música de fons (6/4/2014)

Bullying o assetjament escolar (18/3/2014)

Konstantinos Kavafis - L'espatlla embenada (15/1/2014)

Manel Marí - Deshabitat i Clarissa (11/1/2014)

Ferran Torrent - Un negre amb saxo (9/1/2014)

Tot sobre el meu penis - Ben trempat (15/12/2013)

Maria Merce Marçal - Bruixa de dol (18/11/2013)

Salvador Puig Antich - la peli (12/11/2013)

La tria de'n Bauzà (5/11/2013)

Les amistats perilloses - seducció, violència (23/10/2013)

Venus in Fur (21/10/2013)

Plurilingüisme i escotillons (15/10/2013)

Bauzà, el TIL, i un home qui vol canviar el sistema (14/10/2013)

Mecanoscrit de segon origen de Manuel de Pedrolo (24/8/2013)

Joc brut (23/8/2013)

Nico Roig - La Gamba, dones macabres, autobus buit (21/7/2013)

La CAT - una dona qui ama el perill (18/7/2013)

Camps de maduixes (16/7/2013)

Mugrons de titani de Salvador Macip i Sebastià Roig (3/7/2013)

Les noves lleis "anti-gai" de'n Vladimir Putin (1/7/2013)

En resposta a Hamed Enoichi: em dic Chryssula i també parlo català (7/6/2013)

Els meus 15 minuts de fama (21/5/2013)

Això és.

La meva entrada més pobra - només ha rebut 4 lectures en tres anys, però no passa res. Potser és millor així. I no descloc quina era. (hahaha)

Doncs, he après molt en aquests tres anys. Els tres punts més importants són:

1) Escriure un bloc sí que mola.

2) Amics bloguers són diferent. Ens inspirem molt llegint i escrivint, i hi ha una solidaritat entre bloguers que és desconeguda.

3) Bloguers saben més. Per exemple que avui és l'aniversari de'n Pere Calders qui va escriure un llibre de relats breus anomenat "De teves a meves, contes que acaben més o menys bé"


Ens llegirem. Moltes gràcies a tothom qui em llegeix!!! Fins aviat!!!

La noia estrambòtica xxx


Bonus:

Aquí són unes imatges que vaig fabricar avui en un art atac i amb aquesta idea al cap que realment és una bogeria imputar el president Artur Mas per fer un referèndum. Doncs, aquí les teniu!






Image




Image



Image





Image






Image

dissabte, 12 de setembre del 2015

L'estratagema del 27S - El 11 de setembre, el 27S, polítics vergonyosos, i un estat lliure gairebé palpable?! Traducció de l'entrada al meu bloc alemany d'avui

Image


Gairebé no es pot creure però ja fa un any des de la darrera actualització del bloc alemany. Ara bé, un altre cop un munt de coses ha passat. Sr Bauzà no hi ha més al paisatge polític, el TIL al final desaparegut, Déu n'hi do. Les illes balears pareixen molt contents amb el nou govern. Si hom decideix a focalitzar afers més grans, hi ha el debat sobre la independència de Catalunya.
Igual des de quina perspectiva hom observa. Per l'Espanya sembla que el seu nen adoptiu, sempre maltractat i mai estimat i qui sobretot encara vol autonomia, és a dir Catalunya, ara espeternega i crida per llibertat. Doncs bé, i si un segueix els mitjans, hi ha una cosa que no queda sense descobrir. Els catalans han après bé de les seves últimes derrotes.
La independència no se celebra abans d'aconseguir-la, però aquest cop la paraula és lluitar amb perseverànça. Endavant i molt bé, diria jo!
Catalunya independent
Mas amonesta que la partida encara no està jugada ni molt menys guanyada encara. La premsa nacional i la des de fora observen, que els catalans han mobilitzat als mateixos perquè no estiguin pacificats i per no acabar amb coses acabades a mitges. Sembla que aquest últim moviment per l'Estat espanyol, és a dir classificar un referendum (Referendum planificat per a l'any 2014) i ipso facto una declaració d'Independència de Catalunya com a il·legal, no era
gaire estupid. Chapeau! Ara bé, en Mas vol, mitjançant l'assoliment d'una mayoria absoluta, entrar en una nova partida, amb les cartes novament i ben barrejades.
El vot del dia 27 de setembre (doncs, en poc més de dues setmanes) mostrarà si és la uni(ficaci)ó la paraula clau que permetrà treure la victoria a casa.
Rei Felipe qui està governant des de fa un any no es fa gaire popular perquè d'una manera o altra sembla que tendeix més envers la monarquia i la representació, i sobretot oblida prendre seriós les seves obligacions com a rei amb un caràcter adient. Ara bé.
Cada vegada surten a la llum  més taques de deshonra a l'uniforme de gala portada per la democràcia tan jove, que aquests crits insensats per Franco fets per la ultradreta no semblen gaire allunyats. Dit d'altra manera, aquí veiem que la superficie de l'Espanya unida ha patit ferides. Ara toca defensar el més important. Els espanyols van d'alerta. Propaganda, observació de l'enemic, denunciacions i derisions són pa diari d'avui. Cap dia sense comparacions amb Hitler i amb el temps de nazisme. I - per dir-ho clarament - en conexió amb els catalans, que no tan sols és insensat però també apareix surrealista. Dit ras i curt, ara mateix vivim en Bizarrolandia, dins el paisatge dels mitjans castellanoparlants i sota l'influencia i el poder del govern espanyol.
El que més em desagrada en aquest debat, és la inflexibilitat increible amb la qual mediacions i negociacions són destruïdes i fet impossible abans de tot. L'únic fet que diria que és segur, vist des de la meva perspectiva, només això: 
Suposant el fet que aconseguiràn una majoria absoluta el 27 de setembre, Rajoy haurà fet més negociacions i mostrar-se flexible envers Mas. El que ens queda al cap i a la fi, serà una cosa ben diferent. De moment tinc la idea que ara mateix hi ha un cim de treball i moltes extres hores per als negres a la Moncloa i a Madrid, fent proclamacions i declaracions pels polítics i per als dos casos, per no quedar babau en quin cas sigui. 
Al cap i a la fi la diada de la independència i el dia nacional de Catalunya d'ahir ha provat una cosa. Si volen, podràn. Parl dels catalans i d'allò que tothom diu que no serien capaços de fer, és a dir, mostrar unió.
junts pel si
Per la meva part desitj molt als catalans que aquesta vegada ho aconsegueixin i també pens que és temps per a guanyar aquesta partida.
Visca Catalunya lliure!