Alioth
.svg){kind=small}
Alioth (Èpsilon de l'Ossa Major / ε Ursae Majoris) és un estel de la constel·lació de l'Ossa Major, la més lluent de la mateixa amb magnitud aparent +1,76.[1] Dels tres estels que formen la «cua» de l'Ossa, és la que està més prop del «cos».
Nom
[modifica]ε Ursae Majoris és coneguda per diferents noms. El seu nom àrab és Al-Jawn, i no es refereix a una ossa sinó a un «cavall negre». Alioth, escrit també com Aliioth o Aliath, també prové de l'àrab alyat, que significa «cua grossa d'una ovella».[2] Un tercer nom, Al Hawar, significa «el blanc de l'ull» o «intensament brillant».[3]
Els tres estels de la cua de l'ossa, Alioth, Mizar (ζ UMa) i Benetnasch —o Alkaid— (η UMa), representaven per als àrabs «les ploraneres» d'un festeig fúnebre. El fèretre, marcat pels estels del Carro Major, era seguit per les ploraneres, i el festeig recorria un lent i solemne moviment al voltant del pol nord celeste. Aquests deudos, els nens d'Al Na'ash, assassinat per Al Jadi, representat per Polaris, segueixen envoltant totes les nits a aquest últim en la seva set de venjança.[4]
Dins de l'astronomia xinesa, ε Ursae Majoris era Yuh Kang, una porció d'un antic instrument astronòmic. Al costat d'altres estels situats entre ella i Megrez (δ Ursae Majoris), constituïa Seang, «el sotssecretari d'Estat».[4]
Característiques físiques
[modifica]
Alioth és un estel blanc de tipus espectral A0p 108 vegades més lluminosa que el Sol.[1] Amb una temperatura efectiva de 9.400 K, el seu radi és 4 vegades major que el radi solar i la seva massa és el triple de la del Sol.[5] És un estel Ap químicament peculiar, el més brillant de la seva classe. El seu espectre de llum és atípic, mostrant certs elements químics realçats o disminuïts, que a més semblen canviar amb gran regularitat amb la rotació de l'estel, en aquest cas cada 5 dies. Aquesta variació no es deu a la creació d'elements, sinó a la seva distribució en l'atmosfera de l'estel. Aquesta distribució està molt influïda pel camp magnètic estel·lar. Alguns elements es concentren en diferents regions de l'estel, entrant i sortint del camp de visió conforme l'estel rota. Així, l'abundància d'oxigen és 100.000 major en l'equador magnètic que en els pols magnètics —que no coincideixen amb l'equador i els pols de la rotació—; el crom es comporta de forma similar. Elements més pesants, com l'europi, també mostren grans variacions.[5]
Classificada com un estel variable de tipus Alfa² Canum Venaticorum, Alioth exhibeix una petita variació en la seva lluentor de 0,02 magnituds.[2] Curiosament, té un dels camps magnètics més febles entre els estels de la seva classe, amb poc més de 100 vegades major que el camp magnètic terrestre i 15 vegades més feble que l'observat en el prototip d'aquestes variables, α² Canum Venaticorum.
Alioth és membre de l'Associació estel·lar de l'Ossa Major, grup d'estels que té un moviment similar a través de l'espai amb un probable origen comú. Altres conegudes estrelles de la constel·lació, com Mizar (ζ UMa), Merak (β UMa) o Phecda (γ UMa) també formen part d'aquest grup. S'hi troba a 81 anys llum de distància del sistema solar.
Referències
[modifica]- 1 2 «V* eps UMa -- Variable Star of alpha2 CVn type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
- 1 2 Alioth Arxivat 2015-07-31 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Alioth (The Fixed Stars)
- 1 2 Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0.
- 1 2 «Alioth» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 11 desembre 2020].
