Bigerrions
| Tipus | grup ètnic històric  |
|---|---|
| Part de | aquitans |
| Epònim | Bigorra |
| Geografia | |
| Originari de | Tarba (França) |
| Mapa de distribució | |
 | |
Els bigerrions (en llatí, Bigerriones o Bigerri) eren un poble aquità.[1] Tenien per veïns els osquidats a l'oest, els auscs al nord i els garumnis i cònvenes a l'est i ocupaven la fortalesa de Castrum Bigorra (a Sent Leser), posteriorment substituïda per la Civitas Turba. Aquesta ciutat, que apareix així esmentada per primer cop a la Notitia Dignitatum i més tard es va dir Tarria, és l'actual Tarba. La segona ciutat dels bigerrions era Aquensis Vicus, l'actual Banhèras de Bigòrra.[2]
Juli Cèsar els recull com a Bigerrions entre els pobles que es van retre a Publi Licini Cras l'any 56 aC,[3] mentre que Plini el Vell i la Llista de Verona els anomenen Bigerri.[4][5]
Etimologia
[modifica]Els bigerrions van donar el nom a la Bigorra. S'ha postulat que l'origen de les paraules Bigerri, Bigorra i Bigerra està relacionat amb el basc ibai gorri 'riu vermell'.[6][7][8]
Referències
[modifica]- ↑ Goihenetxe, Manex. Histoire générale du Pays basque : Préhistoire-Époque Romaine-Moyen-Âge (en francès). 1. Donostia / Baiona: Elkarlanean, 1998, p. 53–59. ISBN 2913156207; 8483314010. OCLC 41254536.
- ↑ Smith, William (ed.). «Bigerriones». A: Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès). Londres: LLD, 1854 [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ Cèsar, Juli. «Llibre III, XXVII.1». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 175. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. «Coneguda aquesta batalla, la major part d'Aquitània se sotmeté a Crassus i espontàniament li envià ostatges; entre els sotmesos figuraven els tarbel·les, els bigerrions, els ptianis, els vocates, els tarusates, els elusates, els gates, els ausques, els garunnes, els sibuzates, els cocosates;[..]»
- ↑ Plini el Vell. Història natural (Naturalis Historia) (en llatí). llibre 4. «Aquitani, unde nomen provinciae, Sediboviates. mox in oppidum contributi Convenae, Bigerri, Tarbelli Quattrosignani, Cocosates Sexsignani, Venami, Onobrisates, Belendi, saltus Pyrenaeus infraque Monesi, Oscidates Montani, Sybillates, Camponi, Bercorcates, Pinpedunni, Lassunni, Vellates, Toruates, Consoranni, Ausci, Elusates, Sottiates, Oscidates Campestres, Succasses, Latusates, Basaboiates, Vassei, Sennates, Cambolectri Agessinates»
- ↑ Davant, Jean-Louis; Uribe Etxebarria, Lorea. Histoire du peuple basque (en francès). 11a edició (1a ed. 1970). Baiona; Donostia: Elkar argitaletxea, octubre de 2009 (Collection Histoire). ISBN 9788497835480. OCLC 49422842.
- ↑ Bermejo Barrera, José Carlos. Mitología y mitos de la Hispania prerromana II (en castellà). Ediciones Akal, 1986.
- ↑ Torres-Martínez, Jesús Francisco. El Cantábrico en la Edad del Hierro: medioambiente, economía, territorio y sociedad (en castellà). Real Academia de la Historia, 2011.
- ↑ Rolland de Denus, André. Dictionnaire des appellations ethniques de la France et de ses colonies (en francès). E. Lechevalier, 1889, p. 8.
Antics aquitans | ||
|---|---|---|
Part de {{Pobles de la Gàl·lia}} | ||
| Grups |
|  |
| Relacionats | ||
| Llengua | ||
| Història | ||
