L 29
| Historial de servei | |
|---|---|
| En servei a | Regio Esercito |
| Període en actiu | 1929-1940 |
| Característiques generals | |
| Tipus | Tanqueta |
| País d'origen | _crowned.svg){kind=small} Regne d'Itàlia |
| Any | 1929 |
| Fabricant | Vickers (21 unitats) OTO Melara (4 unitats)[1] |
| Dimensions | |
| Pes | 1,7 t[2] |
| Amplada | 1,7 m |
| Longitud | 2,5 m |
| Altura total | 1,28 m |
| Tripulació | 2 (comandant i conductor)[1] |
| Especificacions | |
| Motor | Ford Model T |
| Tipus de motor | Motor de gasolina de quatre cilindres refrigerat amb aigua |
| Potència màxima | 22,5 CV[3] |
| Prestacions | |
| Vel. carretera | ~40 km/h |
| Vel. camp a través | ~15 km/h[2] |
| Armament | |
| Primari | Metralladora Vickers de 7,7 mm Metralladora Fiat–Revelli Modello 1914 de 6,5 mm amb 1.500 cartutxos[2] |
El Carro Veloce 29 o CV 29, reanomenat l'any 1938 com a Carro Armato Leggero 29 o L 29, va ser la primera tanqueta muntada al Regne d'Itàlia, l'any 1929. A causa de les necessitats del Regio Esercito, que preveia una guerra als Alps, la doctrina de tancs italiana es va centrar en l'ús de tancs capaços de moure's bé a alta muntanya.[1]
Els tancs prèviament desenvolupats, com el Fiat 3000, van resultar ser massa pesants. Per això una delegació comercial va adquirir diferents unitats del model de tanqueta britànica Carden-Loyd Mk VI, i una part van ser fabricats localment. Aquesta experiència va servir de base pel desenvolupament d'un blindat propi: el Carro Veloce 33. Juntament amb el Carro Veloce 35, aquestes tanquetes serien el principal vehicle blindat italià fins al començament de la Segona Guerra Mundial.[4]
De les 25 unitats que van adquirir, 4 van ser muntades a Itàlia i rearmades amb una metralladora pròpia, la Fiat-Revelli M1914. El seu ús es va limitar a entrenament i experimentació fins a l'any 1940, quan es van retirar de servei sense haver estat mai utilitzades en combat.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 Cappellano i Battistelli, 2012, p. 10.
- 1 2 3 Sweet, 2006, p. 75.
- ↑ Icks, 1967, p. 12.
- ↑ Cappellano i Battistelli, 2012, p. 11.
Bibliografia
[modifica]- Icks, Robert. Armour in profile. Carden Loyd Mk. VI Number 16. Profile Publications Ltd., 1967, p. 12 [Consulta: 11 octubre 2018].
- Cappellano, Filippo; Battistelli, Pier Paolo. Italian light tanks 1919–45. 1a ed. Oxford: Osprey Publishing, 2012, p. 48 (New Vanguard nº 191). ISBN 978 1 84908 777 3 [Consulta: 11 octubre 2018].
- Sweet, John Joseph Timothy. Iron Arm: The Mechanization of Mussolini's Army, 1920-1940. 1a ed. Stackpole Books, 2006, p. 240. ISBN 978-0811733519 [Consulta: 11 octubre 2018].
Enllaços externs
[modifica]| Tanquetes | |
|---|---|
| Tancs lleugers | |
| Tancs mitjans | |
| Tancs pesants | |
| Canons autopropulsats | |
| Autometralladores | |
| Camions blindats | AS 37 · Fiat 665NM protetto · Fiat 665 NM · SPA Dovunque 35 protetto · Renault UE Chenillette (capturats) |
| Semierugues | |
| Experimentals | |
