Sharuna
| ||||
| Tipus | ciutat, jaciment arqueològic i poble d'Egipte  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Egipte | |||
| Governació | governació d'Al-Minya | |||
| Divisions municipals | Maghagha (en)  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 22.221 (2006) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 36 m | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Fus horari | ||||
Sharuna (àrab: شارونة, Xārūna) un jaciment arqueològic del centre d'Egipte,[1] situat prop del lloc on fou la ciutat egípcia d'Hutnesut, identificada amb la grecoromana Alabastronòpolis, i que fou capital del nomós XVIII de l'Alt Egipte. Té les restes d'un temple dedicat a Horus-Dunanwy, probablement d'època ptolemaica.
El poble modern que es troba en aquest lloc s'anomena el-Kom el-Ahmar Sawaris. Està situat a 3 km al sud del poble modern de Sharuna.[1] Es troba dins dels límits de l'actual governació d'Al Minya.
Sharuna va ser un assentament de l'antic Egipte, situat a l'est del Nil, gairebé davant de Per Medjed. Va ser ocupat des de l'Antic Regne d'Egipte fins al període romà tardà/bizantí.[2] Avui dia, és un jaciment arqueològic al centre d'Egipte.
Algunes de les restes de la ciutat antiga inclouen tombes de finals del Regne Antic, les restes d'un temple ptolemaic destruït, estructures funeràries del Regne Antic, el Primer Període Mitjà, una església funerària de l'època romana tardana/bizantina i el monestir de Deir el-Qarabin que va ser utilitzat pels cristians coptes.[1][3]
El jaciment va ser excavat per l'Institut für die Kulturen des Alten Orients de la Eberhard Karls Universität Tübingen amb finançament de DFG, el Museu Egipci de Barcelona i la Fundació Arqueològica Clos.[1] Entre el 2006 i el 2010 es van dur a terme un total de sis excavacions de la principal zona de la necròpolis d'ocupació romana posterior[4][5] Aquestes van ser dirigides per Beatrice Huber.[1][4] Es van dur a terme excavacions anteriors, a partir del 1984.
El Museu de Belles Arts de Budapest té un fragment de relleu del temple ptolemaic a la seva col·lecció.[6]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 «Šarûna». University of Tübingen. [Consulta: 28 novembre 2025].
- ↑ «Šarûna». University of Tübingen. [Consulta: 28 novembre 2025].
- ↑ Chappell, Eileen & Allender, Steve (2018-12-31), Site Investigations of the Necropolis and Its Environs:, INSTAP Academic Press, pàg. 23–52, ISBN 978-1-62303-419-1, <https://doi.org/10.2307/j.ctvggx2sj.11>. Consulta: 28 novembre 2025
- 1 2 Chappell, Eileen & Allender, Steve (2018-12-31), Site Investigations of the Necropolis and Its Environs:, INSTAP Academic Press, pàg. 23–52, ISBN 978-1-62303-419-1, <https://doi.org/10.2307/j.ctvggx2sj.11>. Consulta: 28 novembre 2025
- ↑ «Šarûna». University of Tübingen. [Consulta: 28 novembre 2025].
- ↑ «Relief Fragments from the Temple of Sharuna» (en anglès americà). Museum of Fine Arts, Budapest. [Consulta: 28 novembre 2025].
