Vés al contingut

Terrades

Image Per a altres significats, vegeu «Terrades (Mallorca)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaTerrades
Imatge
Terrades des de l'ermita de Sant Sebastià
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Image Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 18′ 43″ N, 2° 50′ 24″ E / 42.3119°N,2.84°E / 42.3119; 2.84
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaAlt Empordà Modifica el valor a Wikidata
CapitalTerrades Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població337 (2025) Modifica el valor a Wikidata (16,05 hab./km²)
Llars34 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciTerradenc, terradenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície21 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMuga Modifica el valor a Wikidata
Altitud228 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificadors descriptius
Codi postal17731 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17196 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT171962 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webterrades.cat Modifica el valor a Wikidata

Terrades és un municipi de les Garrotxes d'Empordà, una àrea entre la plana de l'Alt Empordà i els contraforts de la Garrotxa. Limita al nord amb els pobles de Darnius i Boadella i les Escaules; amb Llers a l'est; amb Cistella i Vilanant al sud; i amb Cabanelles i Sant Llorenç de la Muga a l'oest. El poble queda encaixat al centre d'una vall reduïda entre les muntanyes que conformen el sector nord-oriental de la serra de la Mare de Déu del Mont (la Penya, 484 m; Santa Magdalena, 527 m; els Avalls, 347 m), a la conca de les rieres Rissec i Murga, afluents del riu Manol.

La dita diu: A Terrades tots són lladres i a Lledó fins el rector.

Història

[modifica]

La parròquia de Santa Cecília de Terrades s'esmenta el 982, quan el clergue Guiu (o Guigó) deixa al monestir de Sant Pere i Sant Prim de Besalú dos masos situats en aquest lloc. L'església romànica dedicada a Santa Cecília, de tres absis i tres naus, s'esmenta el 1115, quan Ricard de Terrades empenyora a Dalmau de Montmarí les propietats que tenia en aquesta parròquia, que va ser del tot destruïda al final de la Guerra civil espanyola, el febrer del 1939. L'actual església es va construir el 1954. El Castell de Terrades, les ruïnes del qual són a la Roca, va ser lliurat per l'Infant Pere, en nom de Jaume I, als vescomtes de Rocabertí, el 1272.

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Terrades (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

[modifica]
Entitat de població Habitants (2025)
Terrades290
Palau-surroca29
la Guàrdia18
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
33 25 34 187 486 860 740 705 717 726
1920193019401950196019701981199019921994
641 554 411 448 376 239 194 179 182 182
1996199820002002200420062008201020122014
192 183 200 182 167 146 254 317 311
288
2016201820202022202420262028203020322034
285
314
338
345
345 - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Monuments

[modifica]

Terrades compta amb els següents monuments:

Tradicions i cultura

[modifica]

Les festes de Terrades són:

  • Festa Major de Terrades. 22 de novembre, per Santa Cecília, patrona dels músics.
  • Fira-Mercat de la Cirera. El primer diumenge de juny.
  • Les Quines de Terrades. Els diumenges i festius de desembre i primers de gener de cada any.

Les cireres de Terrades són molt apreciades per la seva gran qualitat, realitzant la seva Fira-Mercat cada any des de 1996, el primer diumenge de juny, en què les famílies propietàries, venen la seva millor qualitat de cirera. No hi ha cooperativa.

Els cirerers poden observar ja a cada costat de la carretera, arribant des de Llers. El seu període de floració sol començar a mitjans-finals d'abril. El cirerer i la seva floració és tan abundant, que fins i tot és motiu de reunió del col·lectiu japonès pròxim a la zona, per realitzar la seva tradicional Festa Hanami.

La qualitat de la cirera d'aquesta terra, va crear fins i tot un recorregut de mes i mig aproximadament (fins que acaba la seva temporada), durant el qual una sèrie de restaurants i els seus municipis, van embastar un viatge al voltant del món del gust, de la retina i del record, preservant els valors tradicionals de l'Alt Empordà.

El seu municipi de caràcter rural està format per cases de pedra dels segles xvi i xvii.

Fills i filles del poble

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]