Vés al contingut

V de la Sageta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: V Sagittae)
Infotaula objecte astronòmicV de la Sageta
Image
Tipusestrella binària espectroscòpica, estrella que presenta línies d'emissió, estrella variable cataclísmica, font propera a infrarojos i font astrofísica de rajos X Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)Be Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSageta Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra2.386,6348 pc Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)11,22 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,331 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−5 km/s Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−6,489 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−2,133 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−5 km/s Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)20h 20m 14.6911s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)21° 6' 10.4371'' Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

V de la Sageta (V Sagittae) és un sistema estel·lar binari variable cataclísmic de la constel·lació de la Sageta que s'espera que es converteixi en nova i breument esdevingui el punt de llum més lluminós de la Via Làctia i del cel terrestre al voltant de l'any 2083.[1][2] El sistema està compost per un estel de seqüència principal d'aproximadament 3,3 masses solars i una nana blanca d'aproximadament 0,9 masses solars; el fet que la nana blanca sigui menys massiva que la seva companya és molt poc habitual,[1] i V Sagittae és l'única font de raigs X supertous cataclísmica no magnètica variable trobada fins al moment.

V de la Sageta ha incrementat la seva lluminositat en un factor de 10 durant el darrer segle i, segons investigacions publicades el 2020, s'espera que continuï augmentant-la i que esdevingui breument l'estel més brillant del cel nocturn als voltants del 2083 (amb una tolerància d'11 anys abans o després).[3] Durant els darrers mesos el sistema estel·lar es fusionarà, esdevindrà una nova i, finalment, una gegant roja.

Els estels del sistema orbiten l'un al voltant de l'altre cada més o menys 0,514 dies i s'eclipsen durant cada òrbita. El període orbital decreix actualment per 4,73*10−10 dies per cicle, una taxa que s'accelerarà.

Referències

[modifica]