bana

Occitan

Etimologia

Del gallés *banna

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈbano̞/, /ˈbano̞/

procençau /ˈbanə/, /ˈbanə/

França (Bearn) - Lengadocian : escotar « bana »

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
bana	banas
[ˈbano̞]	[ˈbano̞s]

bana femenin

Una bana

1. (lengadocian) (provençau) Extremitat ponchuda, cava e dura que se tròba sul cap d'unes animals, e qu'es constituïda de queratina e d'autras proteïnas.
   • Las bèstias d'aise, lo front bas, la tèsta clenchada per lo jo, las banas liadas a la barra de bòsc, caminavan penablas; e se vesiá sotz sa pèl soslevada ramudar los òs de sas patas. «Ciutats», (Joan Ros)
2. (Per analogia de forma, Entomologia) Appendix articulat en forma de bana, que los insèctes pòrtan sul cap, e qu’òm crei èsser l’organ màger del tacte.
   • Los quites grelhs començavan d'estirar lors banas fòra tuta. «La venjança de N'isarn Cassanha», (Sèrgi Viaule)
3. (Per analogia de forma, Zoologia) Organ ossós dels cervids que buta sus lors caps.
4. (gascon) Recipient de metau que seveish tà transportar la lèit.
   • E coma portava ua bana de lèit, sovent que's hicava deguens ( quan n'i a, que n'i a) e que dava a las hemnas bona lèit deu braguèr de Haubina. «Vita vitanta», (Miquèu de Camelat)
5. (lemosin) Baticòl dels bovides, piòts. Banas dels animals (utilizat solament al plural dins aquèl sens).

Sinonims

• còrn

Locucions derivadas

• còp de bana

Derivats

• debanar
• banarut
• banard
• baneta
• banut -uda
• embanar

Traduccions

afrikaans: horing (af) alemand: Horn (de) neutre anglés: horn (en) asturian: cuernu (ast) masculin bulgar: рог (bg) masculin catalan: banya (ca) chèc: roh (cs) masculin espanhòl: cuerno (es) masculin esperanto: korno (eo) francés: corne (fr) francoprovençau/arpitan: bana (frp) italian: corno (it) masculin neerlandés: hoorn (nl) masculin ongrés: szarv (hu) polonés: róg (pl) masculin portugués: corno (pt) masculin romanés: corn (ro) masculin sicilian: cornu (scn) masculin sotho: lenaka (st) sotho del nòrd: lenaka (nso) tswana: lonaka (tn) ucraïnian: ріг (uk) masculin

Forma de vèrb

bana femenin

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de banar
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de banar

Francoprovençal

Prononciacion

['bana]

Sillabas

ba | na

Nom comun

bana femenin

1. Bana.

Sinonims

• côrna

Dyirbal

Etimologia

→ Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

[?]

Nom comun

bana

1. Aiga doça.

Variantas dialectalas

• gamu (walmalbarra, girramay)

Vocabulari aparentat

• nuba (dialècte ngajan, vocabulari de l'evitacion)
• jujamu (dialèctes dugulbarra mamu e jabunbarra jirrbal, vocabulari de l'evitacion)

Referéncias

• R. M. W. Dixon, 1990, The Origin of "Mother-in-Law Vocabulary" in Two Australian Languages, Anthropological Linguistics 32:1-2, p. 1-56.

Kuku-yalanji

Etimologia

→ Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

[?]

Nom comun

bana

1. Aiga.

Referéncias

• Henry D. Hershberger, Ruth Hershberger, 1998, Kuku-Yalanji Dictionary, Darwin, SIL Australia.

Ngarigu

Etimologia

→ Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

[?]

Nom comun

bana

1. pluèja.

Referéncias

• Louise Hercus, 1986, Victorian languages: A late survey, Pacific Linguistics, PL-B77, Canberra, Dept. of Linguistics, Research School of Pacific and Asian Studies, The Australian National University.

Yidiny

Etimologia

→ Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

[?]

Nom comun

bana

1. Aiga doça.

Vocabulari aparentat

• maday (dialècte tablelands, vocabulari de l'evitacion)
• majaal (dialècte tablelands, vocabulari de l'evitacion)

Referéncias

• R. M. W. Dixon, 1990, The Origin of "Mother-in-Law Vocabulary" in Two Australian Languages, Anthropological Linguistics 32:1-2, p. 1-56.

Zarma

Etimologia

→ Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

[?]

Vèrb

bana

1. Pagar.

Referéncias

• Hamidou Seydou Hanafiou, 2007, Grammaire comparée à l'usage des formateurs de maîtres et auteurs de manuels bilingues français soŋay-zarma, Niamey, Institut de Recherches en Sciences Humaines, Université Abdou Moumouni.