Aitor
| Tipus | prenom masculí |
|---|---|
| Llengua | basc |
| Epònim | pare |
| Nom en la llengua original | Aitor |
| Pàgines que comencen per «Aitor» Persones amb aquest nom (Wikidata) | |
Aitor és un nom basc que va crear Augustin Chaho a partir d'aita ('pare') i que es podria traduir per 'patriarca'.[1] Com a nom inventat, no té sant propi, però s'acostuma a celebrar per Sant Antoni, el 22 de maig.
Etimologia
[modifica]El nom Aitor té el seu origen en un mite creat per l'escriptor suletí Augustin Chaho (1811-1858) que apareix per primera vegada en la seva obra literària "Aïtor - Légende Cantabre", escrita el 1845. Chaho es va adonar que els pastors de Zuberoa solien referir-se a si mateixos com als aitoren semeak,[1][2] una expressió que és una derivació dialectal de la més general a tot el domini basc, aitonen semeak, que vol dir literalment 'fills de bons pares' o 'nobles'.[3] En basc, aitona vol dir 'avi, ancià, avantpassat'.[4]
La variant suletina es produeix per una simple substitució de la lletra «n» per l'«r», però a causa d'això, l'expressió «fills de bons pares» es pot entendre també com a «fills d'Aitor», cosa que va servir de base per a la creació d'un mite romàntic.[5] Chaho va publicar per primera vegada l'obra en el diari Ariel de Baiona, que ell mateix dirigia. Després de la traducció al castellà, la llegenda d'Aitor va adquirir gran popularitat. El 1878, Francisco Navarro Villoslada la va incloure en la seva obra Amaya o los vascos en el siglo VIII.
Segons la llegenda creada per Chaho, Aitor va ser el patriarca basc i va tenir set fills, que van crear les set províncies d'Euskal Herria i van engendrar-hi descendents.
Referències
[modifica]- 1 2 «aitor» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «aitoren» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Caro Baroja, Julio. De los arquetipos y leyendas (en castellà). Círculo de Lectores, 1989, p. 150-152. ISBN 978-84-226-2962-7.
- ↑ «aitona» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Giné, Marta; Hibbs, Solange. Traducción y cultura. La literatura traducida en la prensa hispánica (1868-98) (en castellà). Berna: Peter Lang, 2010, p. 396-397. ISBN 978-3-0343-0366-8.