Vés al contingut

Amalur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Image Per a altres significats, vegeu «Amalur (desambiguació)».
Infotaula personatgeAmalur
Image
Amalur segons Claude Labat Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat de la Terra Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia basca Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimAma Lur Modifica el valor a Wikidata
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEguzki i Ilargi Modifica el valor a Wikidata
Altres
DominiTerra Modifica el valor a Wikidata
Equivalentmare terra i Mari Modifica el valor a Wikidata

Segons alguns estudiosos, Amalur o Ama Lur ('Mare Terra' en basc) és la representació de la deessa mare dins la mitologia basca,[1] una mena de Cíbele que és, en essència, un desdoblament o alter ego de la deessa suprema basca, Mari.[2] Es tracta d'un concepte modern, introduït per alguns erudits a partir de la dècada del 1970, després que Marija Gimbutas publiqués la seva teoria de la «cultura prehistòrica de la Dea Mare».[3] Combinant aquesta idea amb el ressò que va obtenir al País Basc el documental Ama Lur de 1968,[4][5] autors com ara Andrés Ortiz-Osés, principal defensor de la teoria del matriarcalisme basc, associaren la idea de la deessa mare a la figura femenina per excel·lència de la mitologia basca, Mari.[6][7]

A Amalur se li atribueix, igual que a Mari, la creació del sol (Eguzki), la lluna (Ilargi) i l'Eguzki-lore ('flor sol'), una espècie de card semblant al gira-sol molt important per als bascos, ja que es creia que posar-lo a la porta de casa espantava els esperits malèfics.[8]

Història

[modifica]

Si bé el concepte d'Amalur ha fet forat en l'imaginari basc, cal dir que és molt recent. Malgrat que les llegendes i mites bascos recullen nombroses referències a la deessa Mari des de temps ancestral,[3] no hi ha constància de cap 'Amalur' o 'deessa mare' en elles.[6] Un dels antropòlegs bascos més reputats, José Miguel de Barandiarán, no en va recollir cap testimoni en la seva extensa obra, que abasta més de setanta anys. Tampoc Julio Caro Baroja esmenta en cap moment una hipotètica Amalur en la seva obra Los vascos, publicada el 1971, tot i que hi enumera els principals temes mitològics bascos i en destaca la gran importància de Mari.[9]

El nom d'Amalur, tot i que ja havia aparegut en alguna obra literària basca anterior a la Guerra Civil espanyola,[6] no es va fer popular fins a l'estrena de la pel·lícula de 1968 del mateix nom (Ama Lur), obra de Néstor Basterretxea i Fernando Larruquert. Es tracta d'un documental basat en les arrels culturals basques que va obtenir molt de ressò en aquells anys de dictadura franquista.[4][6] Aquest nom el va adoptar més tard el principal defensor de la deessa mare basca, el filòsof i antropòleg aragonès Andrés Ortiz-Osés (1943–2021).

Com s'ha dit, va ser l'obra de Gimbutas la que va fer aflorar les teories modernes sobre l'existència d'una deessa mare basca. L'antropòloga lituana va llançar a mitjan dècada del 1970 les seves teories sobre l'existència d'una antiga religió europea basada en una gran deessa mare: The Goddesses and Gods of Old Europe (1974), The Language of the Goddess (1989) i The Civilization of the Goddess (1991) són algunes de les seves obres més celebrades sobre la qüestió. Tanmateix, es tracta d'unes teories polèmiques que han estat àmpliament rebatudes i actualment descartades per manca d'evidències.[3] No va ser el cas, però, d'Ortiz-Osés, que defensà gairebé en solitari l'existència d'aquesta antiga religió entre els bascos.[3] L'aragonès va assumir les teories de Gimbutas i les va extrapolar a la mitologia basca, concloent que Mari era aquella antiga deessa mare europea. A la seva obra El matriarcalismo vasco de 1988, Ortiz-Osés afirma:

Image
La inscripció Matri Deae de l'ara votiva d'Iruña-Veleia
« La Gran Deessa Basca Mari és clarament el símbol de la Vida, la Natura i les seves forces tel·lúriques, però és a més la deessa mare de tots els déus menors, númens, genis i forces personificades, preeminentment femenines[10] »
— Andrés Ortiz-Osés i Franz-Karl Mayr, El matriarcalismo vasco (1988), p. 76

Avui dia, com passa amb les de Gimbutas, les teories d'Andrés Ortiz-Osés sobre la qüestió no tenen suport acadèmic.[3] Entre altres coses, la figura mitològica de Mari no s'assembla de res a la presentada per Gimbutas i Ortiz-Osés, tot i que, d'altra banda, sí que recorda a la de la deessa grega Cíbele.[3] El culte a aquesta antiga divinitat frígia es va escampar dels grecs a l'antiga Roma i d'allà a tot l'imperi. Els romans l'anomenaren Magna Mater “la gran mare” i Mater Dea “deessa mare”, un nom que ha aparegut recentment en una ara votiva trobada al jaciment d'Iruña-Veleia, prop de Vitòria,[3][11] cosa que vindria a demostrar que, si més no en època de l'Imperi Romà, els antics bascos van venerar una deïtat femenina semblant a la proposada per Ortiz-Osés.

Atribucions

[modifica]

En opinió dels teòrics de la deessa mare basca, Amalur es pot entendre com a un ventre, una forma buida que dóna a llum cada dia al sol (Eguzki) i a la lluna (Ilargi); aquest naixement cíclic és moviment, per tant energia, en el cosmos basc. Com que el sol i la llum (argi) són dues entitats diferents, aquest cicle té lloc al cel durant el dia i a la terra durant la nit.[8]

Image
Amalur, hipotètic testimoni del culte a la mare terra pels antics bascos

Amalur és un "camí" els dos extrems del qual són forats oberts que permeten el pas alternativament de la llum a la foscor (gau).[8] Altres fonts defineixen Amalur com al receptacle de tot allò que existeix, de tots els éssers vius (en conseqüència, la que fa possible l'existència humana) i alhora la llar habitual de les ànimes, de la majoria de deïtats i altres éssers mítics, alguns dels quals es manifesten en forma de bou (Zezengorri, Aatxe), cavall, senglar, cabra, boc (Akerbeltz), marrà (Ahari), etc.

Segons la mitologia basca, el centre "de la terra", allà on viu Mari, és ric en tresors. A aquests tresors s'hi pot accedir a través de diverses coves, i tot i que els humans els cerquen, no els poden trobar.[12]

Va ser a l'esperit de la terra a qui es devien dirigir molts devots quan, en temps passats, dipositaven les seves ofrenes (especialment monedes) a les coves, esperant que aquest esperit els concedís favors. Sembla que algunes ermites construïdes en coves o cavernes convertides en capelles van sorgir d'aquest tipus de culte. El mateix passa amb l'origen de les oracions que es reciten a l'entrada de certes coves del País Basc.

[modifica]

Amalur és el nom del món on té lloc el videojoc de fantasia Les Royaumes d'Amalur : Reckoning, un joc que s'inspira en nombrosos mites, principalment celtes.

Arbre genealògic

[modifica]
Princesa
de Mundaka Image		Sugaar Image
(Foc, serp)		Mari Image
(Deessa)		Amalur Image
(La Mare Terra)
Jaun Zuria Image
 (Senyor de Biscaia) 		Mikelats Image
(Mal esperit)		Atarrabi Image
(Bon esperit)		 Eguzki amandre Image 
(L'àvia sol)		 Ilargi amandre Image 
(L'àvia lluna)
Urtzi Image
(Déu del cel)		Hodei Image
(Núvol, tro)		Eate Image
(Tempesta)		 Jaunagorri Image 
(Tempesta)		Eguen Image
(Déu de la llum)		Gaueko
 (La nit) 		Aide Image
  (Aire, boira)  
Image

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mitologia» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  2. ↑ Vernal, Samuel. «Amalur, la Madre Tierra de la mitología vasca» (en castellà). samuelvernal.com, 25-03-2020. [Consulta: 3 novembre 2025].
  3. 1 2 3 4 5 6 7 «¿Cuántas Mari hay?¿Son Mari y Amalur la misma figura?» (en castellà). eitb.eus. EITB, 19-07-2018. [Consulta: 3 novembre 2025].
  4. 1 2 Roldán Larreta, Carlos «Cine vasco y etnografía, un camino abandonado» (PDF) (en castellà). Cuadernos de etnología y etnografía de Navarra, any 29, núm. 70, 1997, p. 329-342. ISSN: 0590-1871 [Consulta: 3 novembre 2025].
  5. ↑ «Ama Lur, cuatro décadas después» (en castellà). elpais.com. El País, 01-03-2013.
  6. 1 2 3 4 Mentxakatorre Odriozola, Jon «La Dama de Amboto y el infierno. Mito y fórmula» (PDF) (en castellà). Revista de Folklore. Fundación Joaquín Díaz, 430, 12-2017, p. 4-34. ISSN: 0211-1810.
  7. ↑ Ortiz-Osés, Andrés. Antropología simbólica vasca (en castellà). 1a Ed. Barcelona: Anthropos, Editorial del Hombre, 1985. ISBN 8485887840.
  8. 1 2 3 Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 46-47. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
  9. ↑ Caro Baroja, Julio. «El mundo mítico». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 290-299 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.
  10. ↑ Ortiz-Osés, Andrés; Mayr, Franz-Karl. El matriarcalismo vasco (en castellà). Bilbao: Universitat de Deusto, 1988, p. 76. ISBN 978-8474850116. «La Gran Diosa Vasca Mari es claramente el símbolo de la Vida, la Naturaleza y sus fuerzas telúricas, pero es además la diosa madre de todos los diosecillos, númenes, genios y fuerzas personificadas, preeminentemente femeninas»
  11. ↑ Núñez Marcén et al., Julio «Nueva ara dedicada a "Mater Dea" procedente de "Veleia" (Iruña de Oca, Álava)» (en castellà). Veleia: Revista de prehistoria, historia antigua, arqueología y filología clásicas. Instituto de Ciencias de la Antigüedad i UPV/EHU [Vitòria], 29, 29-11-2012, p. 441-451. ISSN: 0213-2095.
  12. ↑ Barandiarán, José Miguel de. Mitologia del Pueblo Vasco (en castellà). Ostoa, 1997, p. 25. ISBN 84-88960-16-6.

Bibliografia

[modifica]
Image
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amalur
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amalur&oldid=36760723»