Vés al contingut

Aquitans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàAquitans
Image
Estatuetes aquitanes conservades al museu de Banhèras de Luishon Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup ètnic històric Modifica el valor a Wikidata
Llenguaaquità Modifica el valor a Wikidata
Part depreindoeropeus
EpònimAquitània Modifica el valor a Wikidata
Grups relacionatsvascons / ibers
Geografia
Originari deGàl·lia Aquitània (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
Image
Les tribus confederades com a Aquitani i altres tribus preindoeuropees es mostren en negre; les tribus celtes es mostren en cursiva grisa. Modifica el valor a Wikidata

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona,[1] una zona que actualment és el sud-oest d'Occitània (el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus) i que els romans anomenaven Gallia Aquitania. Autors clàssics com ara Juli Cèsar i Estrabó els distingien clarament dels altres pobles de la Gàl·lia i Estrabó, per la seva banda, els equiparava als d'Hispània.

Amb el procés de romanització, durant els segles de l'Imperi Romà, adoptaren la llengua llatina (llatí vulgar) i la civilització romana. La seva antiga llengua, l'aquità, fou el substrat del gascó, llengua romànica parlada actualment a la Gascunya.

Història

[modifica]

A l'època de la conquesta romana, Juli Cèsar, qui els va derrotar durant la seva campanya a la Gàl·lia, diu que els aquitans en constituïen una part diferent:

« La Gàl·lia tota és separada en tres parts, una de les quals és habitada pels belgues, una altra pels aquitans, i la tercera pels qui en llur llengua són anomenats celtes i en la nostra, gals. Tots es diferencien per la llengua, les institucions i les lleis. El riu Garunna separa els gals dels aquitans […][a] »

En descriure'ls a la seva Geografia, Estrabó diu:

« Els aquitans difereixen de la raça galàtica tant en la constitució dels seus cossos com en la seva parla; és a dir, s'assemblen més als ibers.[4] »

Tanmateix, malgrat aquestes aparents relacions culturals i lingüístiques amb la península Ibèrica (vascons) i amb els ibers, segons Cèsar l'àrea d'Aquitània, com a part de la Gàl·lia que era, s'acabava als Pirineus:

« L'Aquitània va del Garunna als Pirineus fins a la banda de l'Oceà que toca a Hispània, i mira cap a ponent i al nord.[b] »

Relació amb els bascos i la llengua basca

[modifica]

Juli Cèsar traça un línia clara entre els aquitans, els quals viuen a l'actual sud-oest d'Occitània i parlen aquità, i els seus veïns celtes que viuen al nord.[6] La presència d'allò que semblen noms de deïtats o de persones similars a l'actual basc en lloses funeràries romano-aquitanes tardanes, ha portat molts filòlegs i lingüistes a concloure que l'aquità estava estretament relacionat amb una forma primitiva del basc. El fet que la regió fos coneguda com a Vascònia durant l'alta edat mitjana, un nom que va evolucionar a la forma més coneguda de Gascunya, juntament amb altres evidències toponímiques, sembla corroborar aquest supòsit. S'ha estudiat també la possible relació amb la llengua ibèrica, com semblen evidenciar nombrosos topònims amb equivalents a Hispània (cf. l'antiga Iluro dels Iluronenses, actual Auloron, i la Iluro laietana, actual Mataró).[7]

Tanmateix, s'ha argüit també que els aquitans podrien ser una població mixta d'orígens gals i bascònics que habitaven el vessant nord dels Pirineus. Els aquitans orientals i septentrionals parlarien gal mentre els meridionals i occidentals parlarien aquità, relacionat amb el protobasc.[8][9]

Nombroses tribus aquitanes documentades pels autors clàssics tenien un etnònim acabat en -ate (Boiates, Cocosates, Elusates, etc.). Aquest fet, segons alguns autors, confirmaria la influència celta sobre aquests pobles[10] (algunes tribus gal·les compartien el mateix sufix, com ara els Atrebates i els Nantuates), mentre que, a parer d'altres, es tracta d'un sufix relacionat amb el basc (cf. Arrate, Azkarate, Garate) i l'ibèric.[11][12]

Tribus

[modifica]

Malgrat que el país on vivien els aquitans originaris acabà anomenant-se Novempopulània ("nou pobles") a la darreria de l'Imperi Romà i a l'alta edat mitjana (fins al segle VII), el nombre de tribus variava (al voltant de 20 segons Estrabó, o entre 32 i 33 segons la informació d'altres autors clàssics com ara Plini el Vell, Ptolemeu i Juli Cèsar):

Image
Tribus a Aquitània (segons foren definides el s. I aC)
Image
Distribució tardana de les tribus a la Novempopulània a finals del s. VI dC, antiga Aquitània pròpiament dita (segons fou definida el s. I aC)

Tribus aquitanes

[modifica]

Tribus relacionades amb els aquitans

[modifica]
Image
En carabassa, els pobles suposats protobascs

Al vessant sud dels Pirineus occidentals i centrals, no a Aquitània sinó al nord de la Hispania Tarraconensis:

  • Iacetani a l'alta vall de l'Aragó, a (i al voltant de) Jaca, als vessants meridionals dels Pirineus, a l'actual Aragó nord-occidental
  • Vascones als vessants meridionals dels Pirineus occidentals, a l'actual Navarra

Tribus gal·les a Aquitània

[modifica]

Hi havia també algunes tribus gal·les, de llengua i cultura celta, compartint espai amb els aquitans. Entre elles:

Notes

[modifica]
  1. ↑ Aquestes són justament les ratlles inicials del relat de César sobre la seva guerra a la Gàl·lia: Gallia est omnis divisa in partes tres, quarum unam incolunt Belgæ, aliam Aquitani, tertiam qui ipsorum lingua Celtæ, nostra Galli appellantur. Hi omnes lingua, institutis, legibus inter se differunt. Gallos ab Aquitanis Garumna flumen dividit […][2] (per a la versió catalana, s'ha consultat la traducció de Joaquim Icart).[3]
  2. ↑ Aquitania a Garumna flumine ad Pyrenæos montes et eam partem Oceani quæ est ad Hispaniam pertinet; spectat inter occasum solis et septentriones.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Mason 2006: p. 38
  2. ↑ Julius Cæsar, De bello Gallico 1.1, edició de T. Rice Holmes.
  3. ↑ Cèsar Llibre I, I.1-2: p. 80
  4. ↑ Estrabó. «Llibre IV, cap. II, sec. I». A: Geografia (en anglès). Traducció: Versió anglesa d'H. L. Jones (1917).
  5. ↑ Cèsar Llibre I, I.7: p. 81
  6. ↑ Trask, R.L.. The History of Basque (en anglès). Nova York, USA: Routledge, 1997, p. 398-412. ISBN 0-415-13116-2.
  7. ↑ Ravier, Xavier «Iluro / Oloron : une problématique épuisée ?» (PDF) (en francès). Nouvelle revue d'Onomastyque, núm. 51, 2009, p. 201-233.
  8. ↑ Mountain, Harry. The Celtic Encyclopedia (en anglès). Universal-Publishers, 1998, p. 41. ISBN 9781581128901.
  9. 1 2 3 Judge, A. Linguistic Policies i the Survival of Regional Languages in France i Britain (en anglès). Springer, 2007-02-07, p. 70. ISBN 9780230286177.
  10. ↑ Gorrochategui, Joaquín «Linguistisque et peuplement en Aquitania» (en francès). L'âge du Fer en Aquitaine et sur ses marges. AFEAF [Bordeus], 2011. «L'Aquitaine a subi aussi une profonde influence gauloise[..]Les témoins de cette pénétration sont: les noms de personnes et de divinités gauloises, les noms de peuples en -ates[..]»
  11. ↑ Orduña Aznar, Eduardo «Onomástica ibérica y vascoaquitana: nuevos planteamientos» (PDF) (en castellà). Palaeohispanica, 21, 2021, p. 479-480. DOI: 10.36707/palaeohispanica.v21i0.414. ISSN: 1578-5386. «[..]La identificación del sufijo -ate, tal vez con valor destinativo, como variante de -kate (y de -ka, -a), en correspondencia con el aquitano -ate en Idi-ate y con el adlativo vasco suletino -at.»
  12. ↑ Orpustan, Jean-Baptiste «Lexique et suffixes dans la toponymie basque d'habitat (domaines ruraux et maisons) du Moyen Âge en Labourd, Basse-Navarre et Soule.» (PDF) (en francès). Euskera. Euskaltzaindia, 32, 1987, p. 453.
  13. ↑ Cèsar, Juli. «Vocabulario - Ausci». A: Guerra de les Galias. Texto latino con dos traducciones, vocabulario y tres mapas. (en llatí i castellà). Traducció: García, Valentín i Escolar, Hipólito. Libros I-II-III. 2a ed. (revisada). Madrid: Editorial Gredos, 1985, p. 249. DL M. 30399-1985. ISBN 84-249-3547-0.
  14. 1 2 Mason 2006: p. 69
  15. ↑ Mason 2006: p.70
  16. 1 2 Mason 2006: p. 176
  17. ↑ Mason 2006: p. 177
  18. ↑ Mason 2006: p. 571
  19. ↑ Mason 2006
  20. ↑ Evans, D. Ellis. Gaulish personal names: a study of some Continental Celtic formations (en anglès). Clarendon P., p. 170.
  21. 1 2 Mason 2006: p. 794
  22. 1 2 Mason 2006: p. 825

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aquitans&oldid=37413269»